Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Modest Castañé i Lloret
Cinematografia
Exhibidor.
Vida Fou l’empresari dels cinemes Arenas, Gloria i Reina Victoria, i també un dels decoradors de la burgesia barcelonina de la dècada del 1920, en la línia de Santiago Marco o Joan Pallarols S’encarregà personalment de la decoració de l’Avenida, de la seva propietat, i de tots els cinemes posteriors a aquest Projectat per l’arquitecte Germán Rodríguez Arias i inaugurat el 1930 a l’avinguda del Parallel, fou la primera baula d’una cadena de locals impulsada per la família Castañé El 1934, un segon cinema s’afegí a la seva obra l’Astoria, dissenyat pel mateix artífex de l’Avenida L’operació es…
Franklin J. Schaffner
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’estudiar art dramàtic, es dedicà a la producció televisiva, terreny en el qual obtingué diversos guardons de prestigi A partir de 1963 dirigí els llargmetratges The Stripper , The Best Man 1964, The War Lord 1965 i, especialment, Planet of the Apes 1967, Patton 1969, Nicholas and Alexandra 1971 o Papillón 1973, premiats amb alguns Oscar Després realitzà Islands in the Stream 1977, The Boys from Brazil 1978, Sphynx 1980, Yes, Giorgio 1982, Lionheart 1987 i Welcome Home 1989 Entre el 1987 i 1989 presidí la Directors Guild of America
Sigourney Weaver
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Susan Alexandra Weaver.
Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982, Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une femme ou…
Las hijas del Cid
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 84 min., dirigida per Miquel Iglesias i Bonns.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Víctor MTarruella Barcelona, Cintora Films Madrid, Alexandra Roma GUIÓ Antonio Navarro Linares, VMTarruella, MIglesias, Luis Gde Blain FOTOGRAFIA Francesc Marín Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Otello Colangeli MÚSICA Carlo Savina INTERPRETACIÓ José Luis Pellicena Félix, Chantal Deberg Mara Sol, Sandro Moretti Ramón, Roland Carey Bernard, Fernando Cebrián, Luis Induni, Daniela Bianchi Elvira, Fèlix de Pomés, Iliana Grimaldi Blanca, Andrea Fantasia Don Enrique, Andrés Mejuto Ramon Berenguer, Daniel Martín,…
Barcino Films
Cinematografia
Distribuïdora d’art i assaig.
Fou fundada a Barcelona el 1967 per Josep Sagré i Pera i Joan Munsó Cabús El mateix any s’hi incorporà Víctor Sagi i Vallmitjana, es convertí en societat anònima, i s’installà a l’avinguda Diagonal, seu del grup Sagi Representada a Madrid per Ars Films-Ismael González, s’introduí en l’àmbit de l’art i assaig amb films d’un interès remarcable, especialment europeus Inaugurà com a sales especials el Savoy i el Rialto a Barcelona, els Alexandra i Galileo a Madrid, que compartiren les estrenes amb els Apolo Manresa, Elíseos Saragossa, Casablanca Alacant, Numancia Santa Cruz de…
Jean Dujardin
Cinematografia
Actor teatral i cinematogràfic francès.
Començà treballant a l’empresa constructora familiar, però gradualment es decantà per la interpretació S'inicià en el teatre de cabaret i posteriorment formà la companyia Bande du Carré Blanc, que obtingué un notable èxit i, a partir del 1997, aparegué en produccions televisives En 1999-2003 coprotagonitzà amb la seva esposa, Alexandra Lamy, Un gars, une fille , telesèrie de gran èxit Debutà el 2002 en el cinema amb un curt i en Ah Si j'étais riche , de G Bitton i M Munz Ja com a protagonista seguiren Bienvenue chez les Rozes 2003, de Francis Pallau, Brice de Nice 2005, de James…
La veritat oculta
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1987; ficció de 96 min., dirigida per Carles Benpar.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmsclot Josep Gimeno, Barcelona, Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Contes de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders GUIÓ CBenpar, JGimeno FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Pazos, Balter Gallart decorador MUNTATGE Emili Ortiz MÚSICA Frederic Mompou, Carmen Bravo pianista SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Adrià, Massaguer, Alexandra Bastedo Agnès, Héctor Alterio Alfons, Assumpta Serna Roser, Ferran Rañé el secretari Gals-worthy, Ovidi Montllor i Constantino Romero…
Círculo A
Cinematografia
Empresa de programació de cines d’art i assaig.
Fou creada a Barcelona el 1967 pels crítics Jaume Figueras i Rabert, Antoni von Kirchner i Masdeu 1940 i Pere Ignasi Fages de Climent i Mir, coneguts com FKF La seva activitat s’inicià quan els empresaris del Publi Fargas i Barnils els confiaren la direcció del local, que iniciaren amb l’estrena el 1967 de Somnis de dones Kvinnodröm , 1955, Ingmar Bergman en castellà Sueños i amb l’estrena històrica, el mateix any, de Repulsió Repulsion , 1965, Roman Polanski, film que es projectà durant quatre mesos i mig Després d’un seguit de títols europeus d’alta qualitat i de presentar-hi una…
Antoni Llorens i Olivé
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Llicenciat en història i estètica cinematogràfica per la Universitat de Valladolid i diplomat pel Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona, s’inicià en el cinema el 1958, quan la distribuïdora Ízaro Films obrí sucursal a Barcelona Després treballà successivament i amb diverses responsabilitats a Exclusivas Sánchez Ramade, Delta Films, Discentro, Bengala Films, Filmax, As Films, CB Films, UIP i José Frade Després d’aquest període d’aprenentage sobre el funcionament de les empreses del sector, el 1980 decidí crear la seva pròpia companyia, Lauren Films Técnicas Audiovisuales, amb seu…
Productors Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Associació que es constituí el 1978 amb el nom d’Agrupació Catalana de Productors Cinematogràfics Independents, i que té l’objectiu de consolidar i projectar la indústria audiovisual de Catalunya, tant en l’aspecte cultural com en el d’entreteniment, a més de crear un marc d’entesa amb els agents econòmics, administratius i institucionals del sector.
El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…