Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Gwyneth Paltrow
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla del director i productor Bruce Paltrow i de l’actriu Blythe Danner, debutà al costat de John Travolta a Shout 1991, de JHornaday Després d’interpretar el paper de Wendy a Hook 1991, de SSpielberg, i les pellícules Flesh and Bone 1993, de SKloves, Jefferson in Paris 1995, de JIvory, Moonlight and Valentino 1995, de PAnspaugh, Seven 1995, de DFincher, o The Pallbearer 1996, de MReeves, es forjà la seva imatge d’actriu de papers que combinen un físic atractiu amb personatges tímids i acomplexats Emma 1996, de DMcGrath, adaptació d’una novella de Jane Austen, li oferí el primer…
Ang Lee
Cinematografia
Director cinematogràfic taiwanès.
Realitzà curtmetratges als EUA i debutà en el llargmetratge amb la producció xinesa rodada a Nova York Fushing Hands 1991 Es consagrà internacionalment amb The Wedding Banquet 1993, Os d’Or a Berlín, on ironitza sobre el fals i simbòlic matrimoni entre la Xina continental i la insular, i també amb Eat Drink Man Woman 1994, ambdues nominades a l’Oscar a la millor pellícula estrangera Sense and Sensibility , Os d’Or a Berlín i Oscar al millor guió adaptat, escrit per l’actriu Emma Thompson a partir de la novella de Jane Austen 1995 The Ice Storm 1997, Ride with the Devil 1999,…
Emma Thompson
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica anglesa.
Començà la seva carrera al grup de teatre Footlights, de la Universitat de Cambridge, i a la televisió, on el 1986 actuà al costat de Kenneth Branagh, que en cinema la dirigí quatre vegades Henry V 1989, Dead Again 1991, Peter’s Friends 1992 i Much Ado About Nothing 1993 Entre la seva filmografia també destaca Howards End 1992, amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu, Remains of the Day 1993, In the Name of the Father 1994, Carrington 1995, Sense and Sensibility 1996, per la qual obtingué l’Oscar al millor guió adaptat per la seva versió de la novella de Jane Austen, la sèrie de…
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…