Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
Charles Laughton
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà d’origen anglès.
Utilitzà la seva gran humanitat per a matisar personatges despòtics i repulsius Mutiny on the Bounty , 1935 The Hunchback of Notre-Dame, 1939 o humorístics Ruggles of the Red Gap , 1934, i Hobson's Choice , 1954, o totes dues coses alhora The Private Life of Henry VIII, 1933 El 1955 dirigí The Night of the Hunter
Charles Boyer

Fotograma de l’actor Charles Boyer i Danielle Darrieux
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral francès naturalitzat nord-americà.
A l’escena fou intèrpret preferit de Henri Bernstein El 1935 aconseguí el triomf a Hollywood amb Private Worlds Especialista en personatges romàntics i apassionats, el 1944 intervingué en Gaslight més tard incorporà aquests tipus en un estil irònic a partir de Cluny Brown 1946, d’Ernst Lubitsch, cosa que el portà a una maduresa interpretativa Altres films seus són Nana 1955, Fanny 1962, Lost horizon 1973, A Matter of Time 1976, etc
Charles Crichton
Un fotograma del film The Lavender Hill Mob dirigit per Charles Crichton
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Format en la tècnica del muntatge i del documental, els seus films més importants són de caràcter humorístic Hue and Cry 1947, The Lavender Hill Mob 1951, Law and Discorder 1958, The Battle of Sexes 1959, The Third Secret 1963 i He Who Rides a Tiger 1966 Des d’aquest any treballà només per a la televisió llevat de la producció cinematogràfica A Fish Called Wanda 1988
Charles Kaufman
Cinematografia
Guionista cinematogràfic nord-americà.
Autor de curtmetratges i obres de teatre des que era estudiant, l’any 1990 fou contractat per a escriure la telecomèdia Get a Life Treballà en els guions de diverses sèries de televisió fins que la primera pellícula escrita per ell, Being John Malkovich 1999, de SJonze, el féu ésser considerat un dels guionistes nord-americans més imaginatius i personals És autor d’històries protagonitzades per personatges en crisi de personalitat en què costa discernir la fantasia de la realitat També ha escrit Human Nature 2001, de MGondry Adaptation 2002, de SJonze Confessions of a Dangerous Mind 2002, de…
Charles Spencer Chaplin
Charles Spencer Chaplin en el personatge de Charlot
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Realitzador i actor cinematogràfic anglès.
Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno 1907 El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot —, amb la seva producció d’Essanay 1915, Mutual 1916-17 i First National 1918-22 Carmen 1916, Easy Street 1917, The Immigrant 1917, The Adventurer 1918, A Dog'…
Robert Redford

Robert Redford i Barbra Streisand
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Format a l’American Academy of Dramatic Arts, el 1959 debutà en el teatre i fins al 1963 actuà com a secundari en un gran nombre de sèries de televisió El 1962 debutà en el cinema com a protagonista en War Hunt , de Denis Sanders Amb Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, de George Roy Hill, s’imposà, juntament amb Paul Newman , coprotagonista del film, com un dels actors masculins més importants de la segona meitat del segle XX, tant per l’atractiu físic com per la qualitat de la interpretació Dels seus films es poden destacar, a més, Property condemned 1966, primera de les…
Danielle Darrieux

Fotograma de l’actor Charles Boyer i Danielle Darrieux
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà als catorze anys en el film Le bal 1931, de Wilhelm Thiele Treballà a França i a Hollywood Actuà a Mayerling 1935, d’Anatole Litvak, Ruy Blas 1947, de Pierre Billon, Le rouge et le noir 1954, de Claude Autant-Lara, Alexander the Great 1956, de Robert Rossen, Pot-bouille 1956, de Julien Duvivier, Les demoiselles de Rochefort 1967, de Jacques Démy, Vingt-quatre heures de la vie d’une femme 1968, de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre 1973, de Francesc Rovira i Beleta i Une chambre en ville 1982, de Jacques Démy, entre molts altres títols Els seus personatges…
Geraldine Chaplin
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica nord-americana, filla de Charles S. Chaplin.
Debutà el 1952 a Limelight , film realitzat pel seu pare Del 1967, amb Peppermint frappé , fins al 1979, amb Mamá cumple cien años , collaborà en vuit pellícules de C Saura De la seva carrera internacional destaquen els films de R Altman, Nashville 1975 i A Wedding 1978, i d’A Rudolph, Welcome to LA 1976 i Remember My Name 1978 Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, Mother Teresa In the Name of God’s Poor 1997, de KConnor, Finisterre, donde termina el mundo 1998, de XVillaverde, Cousin Bette 1998, de DMcAnuff, Tu qué harías por amor 1999, de CSaura Medrano, To Walk with Lions 1999, de…
Émile Pathé
Cinematografia
Industrial francès, capdavanter de la indústria fonogràfica i cinematogràfica francesa.
Treballà amb el seu germà Charles Pathé Chevry-Cossigny, Sena i Marne, 26 de desembre de 1863 — Montecarlo, 25 de desembre de 1957, que havia iniciat l’explotació a França del fonògraf ideat per Edison Els germans Pathé fundaren el 1896 la societat Pathé frères , en la qual Émile s’encarregà dels fonògrafs, i Charles, de la cinematografia Aquesta societat, dedicada a la producció de pellícula verge i al perfeccionament del cinematògraf i del fonògraf, esdevingué aviat mundialment famosa
Charlot
Cinematografia
Personatge cinematogràfic creat i interpretat per l’actor Charles S.Chaplin
.
El nom li fou donat pel productor cinematogràfic francès Jacques Haik el 1915 Vestit amb una indumentària que esdevingué característica barret fort, jaqueta esquifida, pantalons balders, sabates atrotinades, bastó de bambú, etc, Charlot és el prototipus de l’home marginat, amb una rica i completa gamma de valors humans que el fan moure, constantment, entre la comicitat i el patetisme
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina
