Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Totò
Cinematografia
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic d’Antonio De Curtis, còmic i actor de varietats i de cinema italià.
Debutà a 20 anys actuant en cafès concert i revistes teatrals de gran ressò popular La seva carrera al cinema 1937-67 fou un pàllid reflex de la teatral Participà en molts films l’únic interès dels quals foren les seves genials pallassades Tanmateix hom pot destacar, entre altres, Napoli milionaria 1950 d’E De Filippo, Guardie e ladri 1951 de Steno i Monicelli, La mandragola 1965 d’ALattuada i Uccellacci e Uccellini 1966 de PPPasolini
Jordi Bosch
Teatre
Cinematografia
Actor.
Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit…
Paolo Sorrentino

Paolo Sorrentino
© FDC / LOB
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Estudià economia, però des de mitjan anys noranta es dedicà al cinema collaborant amb altres directors Autor de la majoria dels guions de les seves produccions, debutà el 1998 amb el curt L’amore non ha confini , format al qual ha retornat al llarg de la seva trajectòria La notte lunga , 2001 La partita lenta , 2009 Allo specchio , 2011 Sabbia , 2014 The Dream , 2014 Killer in Red , 2017 Piccole avventure romane , 2018 El seu primer llargmetratge, L’uomo in più 2001, fou guardonat en diversos certàmens Posteriorment, també obtingueren reconeixement Le conseguenze dell’amore 2004, premi…
Pere Ventura i Morell

Pere Ventura i Morell
© La Fotogràfica
Cinematografia
Actor.
Iniciat en la dansa a l’Orfeó Gracienc, passà després al Cercle Catòlic de Gràcia, on formà part de l’esbart Vola Colom Combinà la professió de fotògraf amb les activitats de ballarí, actor i, des de l'inici dels anys noranta, tècnic de so i de llums en la mateixa entitat, vincle que mantingué durant tota la seva vida Descobert per Sergi Belbel en l’obra Sota la pluja , produïda al Cercle, s'inicià en el teatre professional el 1995 en L’Hostalera , de Goldoni, dirigida pel mateix Belbel Aquest any debutà també a la televisió en la sèrie Pedralbes Centre , i aviat es convertí en un dels…
Rafael Anglada i Rubí
Teatre
Cinematografia
Literatura catalana
Actor i comediògraf.
Vida i obra Inicià la seva carrera teatral com a actor infantil Professional radiofònic, debutà professionalment el 1940 a la Sala Mozart de Barcelona amb Las aventuras de Rataplán i el 1945 ingressà en la companyia titular del Teatre Romea Aquest darrer any treballà en el quadre escènic de Radio España i el 1952 passà a Ràdio Barcelona per a unir-se a El radioteatro , d’Armand Blanch Escriví diverses obres teatrals, com Tres angelets a la cuina 1959 L’amor venia en taxi 1959, que representà arreu d’Espanya i obtingué un gran èxit Ocells de pis 1960 Perruqueria de senyores 1961, i La Bomba…
, ,
Felip Peña i Sáenz
Teatre
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Casat amb l’actriu Montserrat Carulla , és el pare de la també actriu Vicky Peña Començà de ben jove a actuar al Centre Catòlic de Gràcia i aviat entrà a Ràdio Barcelona, experiència que li serví per a ingressar més endavant a Radio Nacional com a locutor Juan Manuel Soriano el reclamà per al quadre escènic de l’emissora, on a partir del 1948 participà en força programes de l’espai Teatro invisible Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer el contractaren com a actor de doblatge, feina que compaginà amb la ràdio Des de la dècada de 1950 també treballà a Voz de España gairebé en exclusiva, on, a més…
,
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…
, ,
cinema italià
Cinematografia
Cinema realitzat a l’estat italià.
Les seves primeres manifestacions, paralleles a les d’altres països, s’originen al final del segle XIX amb Arrivo del treno nella stazione di Milano 1896 Després adoptà ràpidament el caràcter monumentalista i espectacular que el caracterizà en la seva primera etapa L’any 1904 l’inventor Filoteo Alberini formà, juntament amb Santoni, la productora Manifattura Cinematografica Alberini e Santoni, realitzadora de La presa di Roma 1905, film que inaugurà la sèrie historicoespectacular continuada per Gli ultimi giorni di Pompei 1908, d’Arturo Ambrosio, Spartaco o il gladiatore della Tracia 1912, de…