Resultats de la cerca

Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una pura formalità 1994, L’…

Considerat un dels fundadors del neorealisme, el 1947 obtingué el premi al millor film italià en el festival de Venècia per Caccia tragica Són també films seus Riso amaro 1949, Roma ore 11 1952, Italiani, brava gente 1963 i Un apprezzato professionista di scuro avvenire 1973

Procedent d’una família humil, treballà en oficis diversos i, als setze anys, començà una carrera de model que la portà als Estats Units, on fou descoberta per Kirk Douglas, que rodà amb ella com a coprotagonista The Indian Fighter 1955, d’André De Toth Posteriorment treballà sobretot a Itàlia, i també a França Fou una de les actrius de cinema italianes més populars dels anys cinquanta i seixanta Entre els seus films més coneguts hi ha  Donatella 1956, de Mario Monicelli, pel qual rebé un Os de Plata al Festival de Berlín  Four Girls in Town 1957, de Jack Sher  Manuela 1957, de Guy Hamilton …

Mestre de professió, el 1943 fou detingut per soldats alemanys i enviat al camp de concentració de Troisdorf Després de la Segona Guerra Mundial, es graduà en pedagogia a la Universitat d’Urbino, i inicià una carrera literària amb reculls de poesia i de narracions, tant en dialecte romanyès I scarabócc , 1946 La s-ciuptèda , 1950 E’ Luneri , 1954 I bu , 1972 com en italià, d’entre els quals hom pot esmentar les narracions La storia di Fortunato 1952 i la sèrie Millemosche , publicades els anys 1969-74 El 1953 s’installà a Roma, on inicià, amb Uomini e lupi 1957, de Giuseppe de…

El 1947 guanyà el concurs Miss Italia Es donà a conèixer el 1950 amb Non c’è pace tra gli ulivi , de Giuseppe de Santis i  Cronaca di un amore , de Michelangelo Antonioni Des d’aleshores protagonitzà nombrosos títols del cinema italià, entre d’altres  Parigi è sempre Parigi 1954, de Luciano Emmer  Roma ore 11 1952, de Giuseppe de Santis  La signora senza camelie , d’Antonioni 1953  Gli sbandati 1955, de Francesco Maselli  Sotto il segno dello scorpione 1969, de Paolo i Vittorio Taviani  Satyricon 1969, de Federico Fellini  Metello 1970, de Mauro Bolognini  La colonna…

Vida Polític republicà de signe lerrouxista, regidor de la ciutat i senador, fundà dos diaris, "El Día Gráfico" i "La Noche" El 1915, amb el nom de J Pich, entrà al món de la distribució amb la creació de l’empresa "La Flecha de Oro", amb Giuseppe Miraglia i Fernando Dessy com a directors de la secció cinematogràfica i un primer material adquirit a la J G Seix y Barral Hermanos, SA La firma es dedicà a la distribució i també a diverses especialitats de la indústria elèctrica relacionada amb el negoci de dinamos Representava firmes com ara Cines, Celio, Messter i Palatino i…

Guionista amb Roberto Rossellini Germania anno zero , 1948 i Giuseppe De Santis Riso Amaro , 1949, de primer realitzà documentals sobre temes socials, dins una línia de compromís polític, que continuà encara en el llargmetratge Achtung, banditi 1951 El 1954 dirigí Cronache di poveri amanti , basada en la novella homònima de Pratolini, una de les produccions més importants del neorealisme italià, i que li valgué el Premi Internacional del Festival de Canes Dirigí també La muraglia cinese 1958, documental, Il gobbo 1960, Il processo di Verona 1963, Banditi a Milano 1968, Roma…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producción Nacional de Films Barcelona GUIÓ JAmich i Bert FOTOGRAFIA Giuseppe Sessia blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Elòdia Domènech Miss Catalunya, Enric Guitart Pepe, Emília Amat Anita, Josep Maria Blanco Enric, Eduardo Beritz, José Andechaga ESTRENA Barcelona, 30041929 Sinopsi Miss Catalunya, dependenta d’un comerç de Barcelona, festeja amb Pepe, també dependent, que ambiciona triomfar com a cantant Mentre passegen per Montjuïc són observats per Enric, un jove benestant i seductor, que decideix conquerir la noia Aprofitant que el nuvi ha d’…

Vida Es donà a conèixer com a poeta i actor teatral abans de debutar en el cinema interpretant títols com ara Gente sin importancia 1950, José González de Ubieta Habitación para tres 1951, Antonio de Lara La pecadora 1954 i Camino cortado 1955, ambdós d’Ignasi F Iquino El ojo de cristal 1955 i Cuatro en la frontera 1956-57, ambdós d’Antonio Santillán Intervingué com a coguionista i actor en Trigo limpio 1962, I F Iquino i El reflejo del alma 1957, Maximo Giuseppe Alviani, i fou ajudant de direcció de Benito Perojo a Yo no soy la Mata-Hari 1949 i Sangre en Castilla 1950 Promotor,…

Començà a treballar de molt jove en la indústria cinematogràfica Després de ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, recomençà amb Carlo Ponti , amb el qual produí alguns dels més destacats films de la postguerra, entre els quals La Strada 1954, de Federico Fellini , guardonada l’any 1957 amb l’Oscar a la millor pellícula estrangera Produí, també, aquests anys, Riso amaro 1949, de Giuseppe De Santis, amb la protagonista del qual, Silvana Mangano , es casaria el mateix any, Ulisse 1954, de Mario Camerini, i War and Peace 1956, de King Vidor El 1964 creà els seus propis…