Resultats de la cerca

Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts,…

Estudià art i disseny a l’Escola d’Arts Aplicades de Terrassa 1981-87 A continuació, s’inicià professionalment com a animador i intercalador de llargs, sèries de televisió i publicitat per a diversos estudis de Barcelona, Sabadell, Cerdanyola, Madrid, Londres i Lisboa, i des del 1996 per als Rodamina Animació de Sabadell També ha fet d’articulista sobre animació i historieta en revistes especialitzades com ara "FX Efectos especiales en cineanimación Nuevas tecnologías", "Píxel", "Plateau" Bèlgica, "Get Animated" EUA, "Animation Blast" EUA, "Fantástic Magazine", "Dibus" i "…

El 1962 guanyà un premi al Festival de San Francisco amb un documental Tres anys després anà a Hollywood, on dirigí documentals i produccions per a televisió, entre els quals destaquen un episodi de The Alfred Hitchcock Hour Debutà al cinema amb la comèdia Good Times 1967, gènere del qual s’apartà per seguir una trajectòria centrada en l’acció i el terror The Birthday Party 1968, The Night They Raided Minsky’s 1968, The Boys in the Band 1970 Amb  The French Connection 1971, que guanyà cinc Oscar el 1972, entre d’altres, els de millor pellícula i millor director, i  The Exorcist 1973, que n’…

Vida El 1976 començà de meritòria a les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Carme Fàbregas L’any següent entrà a formar part de TVE a Barcelona, on edità documentals i llargs preenregistrats També empalmà cintes com ara Asesinato en el Comité Central 1981 i Fanny "Pelopaja" 1983, totes dues de Vicente Aranda, amb qui mantingué des de llavors una continuada relació professional i amb el qual es casà El 1988 demanà l’excedència a TVE i s’installà a Madrid amb el seu marit Muntà la sèrie d’Aranda, Los jinetes del alba 1990, i començà una carrera ascendent que la portà a treballar amb…

S'inicià com a dramaturg, i entre la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta fou autor d’un centenar d’obres d’avantguarda L’any 1968 estrenà la seva primera pellícula, Tres tristes tigres , que el convertí, després de Miguel Littin , en el principal realitzador xilè Professor de cinema a la Universitat Catòlica de Valparaíso 1969-72, després del cop d’estat del 1973 s’exilià a França, on continuà la seva carrera cinematogràfica, que comprèn més de cent cinquanta títols i es caracteritza per una tendència cap a l’experimentació, l’absurd i el surrealisme, i la influència…

En moltes ocasions el desenllaç és dolorós i trist Alguns exemples són HHawks Rio Bravo , 1959, DHopper Easy Rider , 1969, PBogdanovich Paper Moon , 1973, MScorsese The Color of Money , 1986, RScott Thelma and Louise , 1991, EMartínez-Lázaro Carreteras secundarias , 1996 i DLynch The Straight Story , 1999 Alguns exemples d’aquests darrers anys han estat Senior Trip 1995, de KMakin, A Life less Ordinary 1997, de DBoyle, i les produccions espanyoles Los años bárbaros 1998, de FColomo, i Lisboa 1999, d’AHernández, a més de la brasilera Central do Brasil 1998, de WSalles Els…

Estudià teatre i debutà el 1986 amb Brams, o la kumèdia dels errors En 1990-92 estudià interpretació a París, a l’escola de Jacques Lecoq, on conegué el director Manuel Poirier, que li facilità el debut al cinema i amb qui rodà quatre pellícules, entre les quals cal esmentar Western 1997, premiada al festival de Canes i que li representà la seva consagració interpretativa Posteriorment ha rodat Carícies V Pons, 1997, Lisboa A Hernández, 1998, Rien à faire M Vernoux, 1999, Morir o no V Pons, 1999, Une liaison pornographique F Fontayne, 1999, La nouvelle Ève C Corsini, 1999,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT Armando Crespo Cutillas GUIÓ Josep Manuel Amich i Bert, Amichatis FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Raquel Meller Ana, Asensio Rodríguez Juan de Dios, Assumpció Casals la marquesa, Lluïsa Olivan Marta de Montemar, Juana Sanz Siracusa, Francisco Aguiló Alifás, Lucien Aristy el marquès, José Martí Álvaro de Valdés, Juan Torelló Carlos de Navarro, Carlos Beraza El Trianero, Tina Meller la criada, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, maig del…

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que abandonà per dedicar-se a l’òpera El 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a "Els Tres Mosqueters" El 1901 debutà en la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà dotze temporades seguides També…

Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Ha estat president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista "Otro Cine…