Resultats de la cerca

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements monogràfics i,…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…

Fernando Fernández fou el fundador d’una saga de fotògrafs comercials que adoptaren el pseudònim artístic de Napoleon, i operaren bàsicament a Barcelona, però també a Madrid, des del 1840 fins al 1960 aproximadament El seu fill Antonio Fernández Soriano, nascut prop d’Albacete - Barcelona 1916, es casà el 1850 amb Anne després Anaïs Tiffon Cassan, el pare de la qual tenia un local a la rambla de Santa Mònica de Barcelona, on muntà un famós estudi fotogràfic Fernando & Anaïs Napoleón El seu primer fill, Alejo Emilio Fernández Tiffon Barcelona 1851 – , formà societat amb els pares, i es…

Es formà a l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle INSAS de Brusselles i a l’escola Louis Lumière de Paris El 1980 dirigí el seu primer film, el curt Maedli la Brèche 1980, al qual seguiren, entre d’altres, È pericoloso sporgersi 1984 i De Boot 1985 El seu primer llargmetratge, Toto le héros 1991, guardonat amb el premi Càmera d’Or al millor jove director al Festival de Canes i amb el premi César, assenyala la seva projecció internacional, que ha continuat amb Le huitième jour 1996 i Mr Nobody 2009, films que tenen com a constant l’intent de reflectir la visió del món…

Vida Llicenciat en medicina, el 1891 s’installà a Sabadell i exercí com a dentista Apassionat de la fotografia, feu coneixença amb l’exhibidor ambulant M Kaurt que li parlà el 1895 dels germans Lumière Amb el seu amic Magí Ribera marxà a París, on fou un dels primers espectadors que assistí al naixement del cinematògraf Encarregà un aparell als Lumière que arribà a Sabadell al febrer del 1897, i es feu la primera projecció pública al teatre Campos la nit del 27 d’abril durant un entreacte d’una funció de sarsuela També construí la seva pròpia barraca d’exhibició a l’…

Com a film, d’una durada de deu a quinze minuts, nasqué de les escenes filmades dels germans Lumière, de l’impacte de les filmacions als fronts de la Primera Guerra Mundial i de la incorporació del so òptic a la mateixa pellícula a partir del 1927 El primer noticiari sonor fou el Fox Movietone EUA, seguit del Pathé Journal França, l’UFA Alemanya i el Luce Itàlia

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT Armando Crespo Cutillas GUIÓ Josep Manuel Amich i Bert, Amichatis FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Raquel Meller Ana, Asensio Rodríguez Juan de Dios, Assumpció Casals la marquesa, Lluïsa Olivan Marta de Montemar, Juana Sanz Siracusa, Francisco Aguiló Alifás, Lucien Aristy el marquès, José Martí Álvaro de Valdés, Juan Torelló Carlos de Navarro, Carlos Beraza El Trianero, Tina Meller la criada, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, maig del…

Vida Començà estudis d’arquitectura i de periodisme Fou un dels dirigents del Cercle Lumière de l’Institut Francès de Barcelona 1949-58, i també el creador i director del Cineclub del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1966-71, a més d’altres de privats i públics D’altra banda, creà, edità i dirigí la revista "Lumière" 1962-73 sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà, que també fou el butlletí del Cineclub de Perpinyà Aquesta publicació independent, crítica i ben documentada edità 65 números amb guions complets, dossiers treballats, estudis de vàlua i…

El 1993 dirigí The Piano , film que obtingué tres Oscars millor actriu, millor actriu secundària i millor guió original i la Palma d’Or al Festival de Canes entre d’altres La seva sensibilitat s’ha revelat també en Sweetie 1989, An Angel at my Table 1990, filmada originàriament per a la televisió, The Portrait of a Lady 1996, Holy Smoke 1999,  In the Cut 2003, Bright Star 2009 i The Power of the Dog 2021, premis Bafta 2022 a la millor direcció i a la millor pellícula i Oscar 2022 a la millor direcció L’any 2021 fou guardonada amb el Prix Lumière

Format a Moscou, la seva filmografia curta però brillant se centra en l’observació minuciosa de personatges de la seva terra Listopad ‘La caiguda de les fulles’, 1966, Žyl pevčij drozd ‘Hi havia una merla que cantava’, 1970 i Pastoral 1975 A causa de les dificultats per continuar fent cinema a l’URSS, s’exilià a França Conservant el seu sentit de l’observació poètic i humorístic, realitzà Les favoris de la lune 1984 —premi del Jurat a Venècia—, Et la lumière fut 1989, La chasse aux papillons 1992, Adieu, plancher des vaches 1999 i Lundi matin 2002, així com els documentals…