Resultats de la cerca

Estudià arquitectura i art dramàtic Després d’alguns films publicitaris debutà a la direcció en el llargmetratge d’acció, Thunderbolt and Lightfoot 1974 El 1978 estrenà  The Deer Hunter 1978, sobre la guerra del Vietnam, que li valgué dos Oscar millor pellícula i millor director i és considerat un clàssic del cinema bèllic Posteriorment rodà cinc títols més, en els quals la violència ocupa un lloc central Heaven's Gate 1980, un fracàs comercial i de crítica estrepitós que determinà la seva migrada filmografia posterior, centrada, com els primers títols, en la violència i la marginalitat  The…

Fill del director Fritz Haneke i de l’actriu Beatrix von Degenschild, cresqué a la ciutat de Wiener Neustadt Àustria i estudià filosofia, psicologia i teatre a la Universitat de Viena Del 1967 al 1970 treballà com a editor i dramaturg per a una cadena de televisió alemanya i el 1970 s’establí com a productor, guionista i director independent, primer per a la televisió, fins que el 1989 dirigí el seu primer llargmetratge per al cinema, Der 7 Kontinent ‘El setè continent’ El seu segon film, Benny’s Video 1992, rebé el premi a la millor pellícula de l’Acadèmia de Cinema Europeu i ja causà la…

Després d’abandonar els estudis als quinze anys, treballà en feines diverses i s’allistà a l’exèrcit britànic, amb el qual serví a Corea durant la guerra 1950-53 De tornada a la Gran Bretanya, es dedicà al teatre, i el 1954 adopta el nom artístic de Michael Caine, inspirat en el film The Caine Mutiny Interpretà el seu primer paper cinematogràfic en A Hill in Korea 1956, de Julian Aymes, però no fou fins a l’actuació a Zulu 1964, de Cy Endfield, que obtingué notorietat Posteriorment es consolidà com un dels actors més valorats de la seva generació amb  The Ipcress File 1965, de Sidney J Furie…

A 18 anys fou nomenat director de l’escola del seu poble i l’any 1976 fundà el diari alternatiu The Flint Voice Posteriorment féu de director, productor i presentador de la sèrie de televisió TV Nation , guardonada amb un premi Emmy L’any 1989 dirigí el seu primer documental per al cinema, Roger and Me , sobre les conseqüències del tancament de la factoria General Motors a Flint, al qual seguiren The Big One 1997, Pets or Meat 1992 i el film de ficció Canadian Bacon 1995 Moore es donà a conèixer a Europa amb el documental Bowling for Columbine , un allegat contra la cultura armamentística…

Aprengué l’ofici amb Rex Ingram i realitzà el seu primer llargmetratge, COD , el 1932 Posteriorment dirigiria The Edge of the World 1937 o The Thief of Bagdad 1940, però donaria els seus millors fruits creatius a partir de l’associació professional que establí amb Emeric Pressburger en títols com The Life and Death of Coronel Blimp 1943, A Matter of Life and Death 1946, Black Narcissus 1947, The Red Shoes 1948, Gone to Earth 1950, The Tales of Hoffmann 1951 o Peeping Tom 1960 El 1975 publicà la novella The Waiting Game i el 1982 rebé el Lleó d’Or de Venècia al conjunt de la seva obra

Fill de Kirk Douglas, produí One Flew Over the Cuckoo's Nest 1975 Posteriorment desenvolupà una sòlida trajectòria com a actor coronada amb l’Oscar per Wall Street 1987 Altres films que ha interpretat són The China Syndrome 1978, The Star Chamber 1984, A Chorus Line 1986, Fatal Attraction 1988, Shining Through 1991, Basic Instinct 1992, Disclosure 1994, The Gost and the Darkness 1996, A Perfect Murder 1998, Traffic 2000, Don't say a Word 2001, One Night at McCool’s 2001, It Runs in the Family 2003, i The In-Laws 2003 També ha seguit desenvolupant la seva activitat com a productor Des dels…

El 1967 s’inicià en la música professional amb la formació de Blues New York Rock and Roll Ensemble més tard New York Rock Ensemble Posteriorment féu arranjaments pop/rock per a David Bowie, Queen, Eric Clapton i Pink Floyd, entre d’altres A partir de la seva relació amb aquests darrers, el director de cinema Alan Parker li oferí la direcció musical i els arranjaments del film Pink Floyd The Wall 1982, el primer de tot un seguit de treballs al món del cinema També destacà la seva participació en les sèries Lethal Weapon 1987-98, RDonner i Die Hard iniciada el 1988-95, JMcTiernan, RHarlin…

Començà en el món de l’espectacle a la dècada del 1970, com a guionista de sèries de televisió Starsky & Hutch També en el mitjà televisiu obtingué un gran èxit a la meitat dels anys vuitanta amb la sèrie Miami Vice , de la qual escriví i dirigí una versió pel cinema l’any 2006 Parallelament, començà la seva carrera cinematogràfica amb pellícules sovint protagonitzades per personatges solitaris i rebels Thief 1981, The Keep 1983, Manhunter 1986, The Last of the Mohicans 1992, Heat 1995, The Insider 1999, Ali 2001, Collateral 2004 i Public Enemies 2009

Treballà uns quants anys en sèries de televisió abans de debutar al cinema amb Forget about Me 1990, i seguí alternant els dos mitjans fins a aconseguir un cert ressò amb Butterfly Kiss 1995 Realitzador eclèctic i prolífic, canvia sovint de gènere, però acostuma a recórrer a un estil improvisat i espontani Ha dirigit, entre d’altres, Go Now 1995, Jude 1996, Welcome to Sarajevo 1997, I Want You 1998, Wonderland 1999, With or Without You 1999, The Claim 2000, 24 Hour Party People 2002, In This World 2002, Code 46 2003 i 9 Songs 2004 Posteriorment ha dirigit Tristram Shandy A Cock and Bull Story…

El 1934 féu el seu debut teatral amb la companyia Old Vic i fou considerat un dels millors intèrprets de Shakespeare De la seva carrera cinematogràfica, entre d’altres, es destaquen els següents films The Lady Vanishes 1938, Confidential Report 1954, M Arkadin 1955, The Loneliness of the Distance Runner 1962 i The Go-Between 1971