Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
Antoni Ribas i Piera
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Fill de Josep M Ribas i Casas Llicenciat en dret el 1958 Fundà les productores Montornès Films 1966 i Tabaré Films 1981 El 1967 dirigí Las salvajes en Puente San Gil , adaptació de l’obra teatral de José Martín Recuerda, un dels millors films espanyols dels anys seixanta Després realitzà Palabras de amor 1968, que no reconegué com a obra seva, allegant que havia estat manipulada per la productora Amor y medias 1970, i La otra imagen 1973, presentada al Festival de Canes Realitzà, també, La ciutat cremada 1975-76, aguda visió de la història de la Barcelona de principi de segle, reflectida a…
Gonçal Pardo i Delgràs
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás.
Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…
,
Melina Mercouri
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica grega Maria Amalia Mercouris.
El 1966 es casà amb Jules Dassin Actriu de gran temperament, prengué part en Celui qui doit mourir 1957 versió cinematogràfica de la novella El Crist de nou crucificat , de Kazandzakis, Jamais le Dimanche 1959 premi d’interpretació del festival de Canes 1960, Phaedra 1961, Topkapi 1964, Les pianos mécaniques 1964, 1030 pm Summer 1965, Gaily, gaily 1968, A Dream of Passion 1978, etc Activista contrària al règim dels coronels, fou ministra de Cultura en 1981-85 i 1985-89 al govern socialista d’APapandreu Amb la pujada dels socialistes al poder, tornà a ésser ministra de cultura entre l’…
Josep Serra i Estruch
Cinematografia
Periodisme
Literatura catalana
Educació
Pedagog, cineasta amateur i promotor cultural.
Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines Avant i Superació després Catalunya Melilla, 1942, 7 núm, L’Ocell de Paper Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i Per Catalunya 1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular, la…
,
germans Vasil’jev
Cinematografia
Nom amb què són coneguts Sergej Dmitrevič Vasil’jev (Moscou 1900 — 1959) i Georgij Nikolajevič Vasil’jev (? 1899 — ? 1946), directors cinematogràfics russos.
Sense cap grau de parentiu, es trobaren a l’estudi Sorsapkino de Leningrad i iniciaren una estreta collaboració, sobretot en l’estètica del realisme socialista, amb èxits com Čapajev 1934 i Oborona Caricyna ‘La defensa del Caricyn’, 1942 Per aquests dos films reberen el premi Stalin 1941 i 1942 A la mort de Georgij, Sergej dirigí altres films, com ara V dni Okt'abr'a ‘En els dies d’octubre’, 1958
Bob Hoskins

Bob Hoskins (2002)
© Festival Internacional de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb el qual fou conegut l'actor anglès Robert William Hoskins.
Nascut en un ambient molt humil, deixà inacabats els estudis secundaris Compaginà feines diverses amb una gran passió pel teatre i la interpretació Accidentalment fou seleccionat en una prova i el 1966 inicià una carrera teatral d'èxit, que el portà a actuar a la Royal Shakespeare Company 1976, entre d'altres La seva gran popularitat, però, li arribà amb la televisió, on protagonitzà sèries de gran èxit Pennies from Heaven , 1978 En cinema protagonitzà sovint papers de gàngsters i policies basats en l'arquetip d'Edward G Robinson The Long Good Friday 1980, de John McKenzie The Cotton Club…
Steve McQueen
Cinematografia
Artista plàstic i director cinematogràfic britànic.
De família d’immigrants antillans, estudià pintura i posteriorment cinematografia a les universitats de Londres i Nova York 1990-94 Autor d’una quinzena de curtmetratges i migmetratges de marcat caràcter experimental, ha combinat la direcció cinematogràfica amb les arts plàstiques El 1999 guanyà el premi Turner d’arts visuals per Deadpan 1997 El seu primer llargmetratge fou Hunger 2008, premiat a Canes, sobre la vaga de fam del militant de l’IRA Bobby Sands, al qual seguí Shame 2011, premiat al Festival de Venècia, sobre l’addicció al sexe posteriorment rodà a Hollywood 12 Years a Slave 2013…
Tim Robbins
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Debutà en la sèrie de televisió Quarterback Princess 1983, i després interpretà Toy Soldiers 1984, de D Fisher, The Sure Thing 1985, de R Reiner, Top Gun 1986, de T Scott, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, The Hudsucker Proxy 1994, de J Coen, i, sobretot, films de R Altman — The Player 1992 i Short Cuts 1993— Posteriorment ha protagonitzat, entre d’altres, Nothing to Lose 1997, de S Oedekerk, Arlington Road 1999, de M Pellington, Mission to Mars 2000, de B De Palma, High Fidelity 2000, de S Frears, Antitrust 2001, de P Howitt, Human Nature 2001, de M Gondry, The Truth about Charlie 2002, de…
Sigourney Weaver
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Susan Alexandra Weaver.
Es graduà en literatura a la Universitat de Stanford 1971 i en art dramàtic a la Yale School of Drama de Nova York 1974, i en els inicis actuà en obres teatrals Obtingué un èxit notable com a protagonista del musical Das Lusitania Songspiel 1979-81, coescrita per ella Amb el primer film que protagonitzà, Alien , de Ridley Scott 1979, del qual es feren dues seqüeles dirigides per James Cameron 1986 i David Fincher 1992, obtingué un gran èxit, així com amb The Year of Living Dangerously , de Peter Weir 1982, Ghostbusters , d’Ivan Reitman 1984, que també tingué una continuació, Une femme ou…
Wynona Ryder
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Winona Laura Horowitz.
Ha protagonitzat, entre altres, Bram Stoker's Dracula 1992, The Age of Innocence 1993, The House of the Spirits 1993, Reality Bites 1994, Boys 1995 i Autumn in New York 2000
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina