Resultats de la cerca

Filla de Francis Ford Coppola , D’infant i adolescent actuà en papers secundaris en films del seu pare Rumble Fish , 1983 The Cotton Club , 1984 Peggy Sue Got Married , 1986 The Godfather Part III , 1990, i també en Inside Monkey Zetterland 1992, de J Levy, però des d’aleshores les seves incursions com a actriu han estat molt esporàdiques El 1989 s’inicià com a guionista amb el seu pare en el fragment Life without Zoe del film collectiu New York Stories Continuà amb el curtmetratge  Lick the Star 1998, que marcà també el seu debut com a directora, a partir del qual les seves produccions …

Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de Clemente Fracassi…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Arsenal Films Rosa Romero, Barcelona, Lamy Films Benoît Lamy, Bèlgica ARGUMENT I GUIÓ RVergés, Jordi Beltran FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor, panoràmica MUNTATGE Susana Rossberg, Marisa Aguinaga MÚSICA Cançons JPrieto, Gypsy Kings, GCuriel, Joan Vinyals, JESarabia, Hermanos Baliardo, Hermanos Reyes i MBarea SO Miguel Rejas INTERPRETACIÓ Viktor Lazlo Sofia, Sergi Mateu Tristan, Fernando Guillén Cuervo Àngel, Àngels Gonyalons, Pepe Rubianes, Pepa López, Àngel Jové, Bernadette Lafont, Gemma Cuervo, Conrado San Martín, Félix Rotaeta ESTRENA…

Estudià dret i exercí com a advocat Començà a produir pellícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta , de R Rossellini 1945, La strada , de F Fellini 1954, La Ciociara , de V de Sica 1955, Dr Zhivago , de D Lean 1965, guanyadora de sis Oscars, Matrimonio all’italiana 1965, V de Sica, Zabriskie Point , de M Antonioni 1970,…

Format com a ballarí i coreògraf, debutà el 1939 a Broadway, on el 1941 conegué Gene Kelly , amb el qual inicià una collaboració que donà com a resultat els clàssics de la comèdia musical de Hollywood On the Town 1949, Singing in the Rain 1952 i It’s Always Fair Weather 1955 En el mateix gènere dirigí Seven Brides for Seven Brothers 1954, Funny Face 1957, amb Fred Astaire i Audrey Hepburn, The Pajama Games 1957 i Damn Yankees 1958 Posteriorment deixà de banda el musical i dirigí els drames i comèdies romàntiques Indiscreet  1958, The Grass is Greener 1960, Two for the Road 1966, Concha d’Or…

Tot i que estudià dret, els anys quaranta començà a treballar a la ràdio i a la televisió, i uns anys més tard al cinema com a guionista El 1964 debutà en la direcció amb S e permette parliamo di donne Obtingué el primer gran èxit amb la sàtira Riusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa 1968, interpretada per Alberto Sordi i Nino Manfredi, que juntament amb Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Sofia Loren i Stefania Sandrelli foren alguns dels actors que amb més freqüència protagonitzaren els seus films Consolidà la seva trajectòria els…

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el nom de Rufufú…

Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…

Llicenciat en literatura hispànica, debutà com a director de llargmetratges amb Crespià, the film not the village 2003, que no s’estrenà comercialment La seva segona pellícula, Honor de cavalleria 2006, una reinterpretació del Quixot, guanyà premis als festivals de Venècia i Torí, i donà a conèixer el seu personal estil de cinema contemplatiu amb elaborats plans rodats en blanc i negre El cant dels ocells 2006, una història sobre els Reis Mags, guanyà el premi Gaudí al millor director Posteriorment, rodà El senyor ha fet en mi meravelles 2011, inèdita en sales comercials, sorgida de la…

Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…