Resultats de la cerca

Llicenciat en història de l’art, posteriorment es diplomà en estètica i història de la cinematografia per la Universitat de Valladolid i en semiologia de la imatge audiovisual pel Centre Internacional de les Arts Escèniques i de la Comunicació Social de Roma L’any 1994 fundà l’ Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya  ESCAC, que dirigí des de la seva creació, institució adscrita a la Universitat de Barcelona dedicada a l’ensenyament i la difusió del cinema El 1999 creà la productora Escándalo Films, adscrita a l’ESCAC per fer de pont entre el món acadèmic i el món professional…

Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions presentades per…

Vida Els primers anys se centrà en el món de la radiodifusió i creà el Selector Robert, que tingué força predicament, i el 1929 publicà el treball de caràcter historicotecnològic La radiotelevisión , sobre un aparell de ràdio integral o radiovisió Coincidint amb la implantació del cinema sonor, es decantà cap a la cinematografia, i s’incorporà al cos d’enginyers de la Western Electric Alternà aquesta feina amb conferències sobre el cinema sonor, el cinema com a eina educativa i articles tecnicocientífics en publicacions com ara "Ràdio Barcelona", "Radio Catalana" i "Técnica Revista…

Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ PPortabella, Octavi Pellissa, Carles Santos FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Duran MUNTATGE Marisa Aguinaga MÚSICA CSantos SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Paco Guijar músic, Jordi Dauder escriptor, Carme Elias professora, Ona Planas filla, Josep Maria Pou editor, Jaume Comas alcalde, CSantos, La Fura dels Baus jurat Ricard Borràs, Ferran Rañé, Joan Lluís Bozzo, Quim Llobet i Joan Miralles, Francesc Orella professor, Pep Ferrer forense, Miquel Horta ESTRENA Barcelona, 29021990, Madrid,…

Cursà estudis de dret i periodisme i participà en grups de teatre universitari i independent abans d’introduir-se en el cinema sota el mestratge de Krzysztof Zanussi, gràcies a una beca d’estudis a Varsòvia, i de Pere Portabella, en els cursos que aquest impartí a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’Institut del Teatre de Barcelona D’aquesta època daten els seus primers curts, Sunya i Impasse 1970, en l’òrbita d’influència del final de l’Escola de Barcelona Des del 1972 desenvolupà una contínua i abundant producció de documentals sobre exposicions, artistes i àmbits creatius diversos arts…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València El 1933 s’introduí en els ambients cinematogràfics i polítics d’avantguarda de la mà del crític Joan Piqueras, i l’any següent fundà el Cineclub Universitari de València El 1937 ja començà a escriure sobre cinema a la revista "Frente Universitario" Després d’anys de clandestinitat i presó, el 1949 s’inicià en la professió cinematogràfica ingressant en una de les primeres promocions de la branca de producció de l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques Madrid 1950 El mateix any inicià la pàgina…

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

Vida i obra Jove precoç, a setze anys descobrí el valencianisme d’esquerres i s’incorporà activament a les tasques polítiques i de redreçament cultural El 1937, en plena eclosió bèllica, s’afilià al Partit Valencianista d’Esquerra, fundà la collecció literària “Espiga”, on publicà el seu primer llibre, actuà com a responsable de la secció “Entre la vida i els llibres” de la revista Nueva Cultura , s’integrà dins l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura i fou un dels representants de la delegació del País Valencià al II Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, celebrat…