Resultats de la cerca

Format a Moscou, la seva filmografia curta però brillant se centra en l’observació minuciosa de personatges de la seva terra Listopad ‘La caiguda de les fulles’, 1966, Žyl pevčij drozd ‘Hi havia una merla que cantava’, 1970 i Pastoral 1975 A causa de les dificultats per continuar fent cinema a l’URSS, s’exilià a França Conservant el seu sentit de l’observació poètic i humorístic, realitzà Les favoris de la lune 1984 —premi del Jurat a Venècia—, Et la lumière fut 1989, La chasse aux papillons 1992, Adieu, plancher des vaches 1999 i Lundi matin 2002, així com els documentals…

Casada amb l’actor Yves Montand De presència dura i autoritària, les seves actuacions es caracteritzaven per una forta intensitat dramàtica De les seves pellícules cal destacar La ronde 1950, Casque d’or 1952, Thérèse Raquin 1953, Les diaboliques 1954, La mort en ce jardin 1956, Les sorcières de Salem 1956, Room at the Top 1958, premi de Canes i Oscar a la millor actriu 1959, Term of Trial 1962, Ship of Fools 1964, Paris brûle-t-il 1966, L’aveu 1970, La vie devant soi 1976, Judith Therpauve 1978, Chère inconnue 1979, etc Publicà els llibres La nostalgie n'est plus ce qu'elle était 1976, Le…

De familia acomodada d’origen grecolibanès i cristiana, estudià en una escola anglesa, i posteriorment anà als EUA a estudiar cinema i art dramàtic En tornar a Egipte, començà fent tasques d’ajudant de direcció i el 1950 rodà el seu primer llarg-metratge, Baba Amin ‘Pare Amin’, i l’any següent Ibn el Nil ‘Fill del Nil’, 1951 fou presentada al Festival de Canes De la seva producció una quarantena de títols hom pot esmentar també Bab el Hadid ‘Estació central’, 1958, Siraa Fil-Wadi ‘Lluita a la vall’, 1954, que donà a conèixer Omar Sharif la trilogia semiautobiogràfica Iskanderija lih ‘…

A dinou anys s’incorporà a la marina mercant i recorregué la Bàltica i la Mar del Nord Als anys  cinquanta fou càmera a l’exèrcit francès i amb aquesta tasca fou voluntari a la guerra d’Indoxina 1952 El 1954 fou capturat per la guerrilla nord-vietnamita després de la caiguda de Dien Bien Phu, i després de quatre mesos en un camp de presoners, fou repatriat a França Posteriorment, fou corresponsal de guerra a Algèria Treballà també en altres països com el Iemen, Laos, el Marroc i Malàisia La seva carrera cinematogràfica, gairebé només del gènere bèllic, és una recreació d’aquelles experiències…

En foren capdavanters els germans libanesos Ibrahim i Badr Lāmā, amb Qublah fī-l-ṣahrā ' ‘Un petó al desert’, 1926 El 1931 fou realitzat el primer film parlat, Awlādal-dawāt ‘Fills de papà’, del productor, actor i director Yūsuf Wahbī El 1934 Tawfik Miṣrāhī fundà els primers estudis, que funcionaren regularment, i el 1936 hom filmà Widād ‘Desig’, de Fritz Kramp, que revelà la cantant Umm Kulṯūm Posteriorment, la producció cinematogràfica augmentà, però la qualitat no millorà El triomf de la revolució del 1952 feu que la línia social iniciada per Kamāl Salīm amb Al-'Aīmah ‘La…

Crític de cinema a Gazette du Cinéma i a Cahiers du Cinéma , els anys cinquanta entrà en contacte amb els joves cineastes que crearien la Nouvelle Vague , de la qual ell mateix seria un destacat representant El seu primer llargmetratge, À bout de souffle 1959, constituí una fita del moviment i del cinema en general pel distanciament que aconseguia mitjançant llargs plans seqüència i l’adaptació de tècniques del cinema documental Com aquesta, les seves produccions posteriors, en les quals les fronteres entre gèneres foren sovint qüestionades, suscitaren polèmica per l’esperit iconoclasta i…

De família de músics, com a actor se centrà inicialment en el teatre, i formà part de la companyia d’avantguarda Théâtre de Babylone, gestionada com a cooperativa obrera Debutà en el cinema el 1945, i actuà en papers poc rellevants fins el film  Le mépris 1963, de Jean-Luc Godard, amb el qual obtingué reconeixement Des d’aleshores es convertí en un dels actors més sollicitats del cinema europeu, especialment francès i italià Interpretà sovint personatges intrigants, tèrbols, sensuals i al límit de l’alienació Contribuïren especialment a la seva projecció els films dirigits per Marco Ferreri…

El desenvolupament del cinema com a indústria i com a mitjà d’expressió a l’extensa zona excolonial o colonial africana varia segons els països colonitzadors de cada àrea Així, a les colònies i als països independents amb domini polític blanc i règim discriminatori, no hi ha cinema autòcton A l’Àfrica de llengua francesa, destaca la producció senegalesa, la més rica Entre els seus autors, el novellista i realitzador Ousmane Sembéné ha fet arribar la seva obra cinematogràfica als públics europeus i als festivals internacionals Els seus films La noir de, 1966 Le mandat , 1968 Emitai , 1971…

Cinema nord-americà En un cinema tan propens a l’espectacle com és el nord-americà, possiblement el títol més destacat de l’any va ser Boyhood , de Richard Linklater, en què el principal efecte especial és el mateix pas del temps Linklater ja havia explorat l’efecte del pas del temps en les persones en la seva cèlebre trilogia iniciada amb Before Sunrise , però en aquest cas ha anat més enllà rodant una mateixa història al llarg de dotze anys Algunes de les pellícules més importants de l’any van ser fetes per cineastes que, sense pertànyer a les generacions més veteranes de Hollywood, ja…