Resultats de la cerca

Ha difós la parapsicologia, els fenòmens paranormals i l’ocultisme en general en publicacions Los enigmas del hipnotismo , 1976 Posesiones y exorcismos , 1981 Gran Enciclopedia de la Parapsicología y las Ciencias Ocultas , 1994, programes radiofònics La otra dimensión , 1974, premi Ondas 1975 Gran Sábat , 1989-90 Catalunya Màgica , 1995-2002 Misteris, amb Sebastià D’Arbó , des del 2004 i televisius Catalunya Misteriosa , 1989-90 Pirineus Màgics , 2001 TeleMagik , 2002-03, la premsa fou un dels creadors i director de la revista Karma 7 i el cinema Viaje al más allá , 1981 El…

Inicià la seva obra dins el corrent neorealista i es decantà després per films històrics com La rivolta dei gladiatori 1958, Ercole alla conquista della Atlantida 1961, etc Posteriorment realitzà nombroses adaptacions televisives de clàssics literaris

Començà fent documentals i curtsmetratges, i l’any 1954 dirigí la seva primera pellícula, Le ragazze di San Frediano , que fou seguida de films més interessants, com Estate violenta 1960 i, sobretot, La ragazza con la valigia 1962, premiada a Venècia Altres films seus són Le soldatesse 1964, Seduto alla sua destra 1968 i Il deserto dei tartari 1977

Donat a conèixer amb Cavalleria 1937, interpretà una sèrie de personatges que presenten la característica comuna de l’heroi domèstic i burgès, bondadós i honorable, popular entre la burgesia i el poble Actuà a Caravaggio, il pittore maledetto 1939, Il bandito 1946, Catene 1949, Il brigante Mussolino, Tormento 1950, I figli di nessuno, Processo alla città 1952, Le notti di Cabiria 1957, Anna di Brooklyn 1958 i Il gaucho 1964 Guanyà el Nastro d’argento de 1946-47 per Il bandito

Després d’uns inicis poc prometedors, realitzà l’inquietant film El bosque del lobo 1969 abans de reorientar la seva obra vers un classicisme correcte, encara que poc estimulant Tormento 1974, Pim, Pam, Pum fuego 1975, La Corea 1976, Un hombre llamado Flor de Otoño 1978, Akelarre 1984 i Bandera negra 1986, El día que nací yo 1991, El maestro de esgrima 1992, Morirás en Chafarinas 1995, Más allá del jardín 1996 i Tiempo de tormenta 2003 També ha participat en la pellícula collectiva Hay motivo 2004

Es formà com a ajudant de direcció i a partir del 1958 s’establí a Alemanya, on realitzà una obra coherent i complexa, de forta inspiració brechtiana Chronik der Anna Magdalena Bach ‘Crònica d’Anna Magdalena Bach’, 1967, Othon 1969, Geschichtsunterricht ‘Lliçons d’història’,1972, Moses und Aaron ‘Moisès i Aaró’, 1974, Fortini Cani 1974, Dalla nube alla resistenza 1979, Trop tôt, trop tard 1981,  Klassenverhältnisse ‘Relacions de classe’, 1984, Sicilia 1998 i d’altres Treballà en collaboració amb la seva esposa, la també cineasta  Danièle Huillet París, 1 de maig de 1936 – Cholet, Maine i…

El 1969 entrà a treballar d’ajudant de direcció als estudis Saw Brothers de Hong Kong, i des del 1973 dirigí pellícules de diversos gèneres fins que a partir de Ying huang book sik ‘Un demà millor’, 1986 començà a adquirir un prestigi com a autor de films d’acció tan violents com estilitzats Pellícules com Die xue shuang xiong ‘L’assassí’, 1990 feren que la indústria de Hollywood es fixés en ell Marxà als Estats Units a rodar Hard Target 1993 Allà ha realitzat Broken Arrow 1996, Face/Off 1997, Mission Impossible II 2000, Windtalkers 2002 i Paycheck 2003

Fundador i director de la revista Cinema Nuovo 1952 i un dels teòrics del moviment neorealista Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács Autor dels llibres L’arte del film 1950, Storia delle teoriche del film 1951, obra molt important, Cinema italiano 1960 romanzo e antiromanzo 1961, Il dissolvimento della ragione discorso sul cinema 1966, amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale 1975, primera part de l’antologia Cinema Nuovo , una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film 1979 i Sciolti del…

Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée…

Vida Debutà com a actriu infantil i posteriorment estudià literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma i a l’Institut del Teatre Després d’integrar-se al grup ADT, autogestor de la sala Diana, conegué Fabià Puigserver, que la incorporà a l’espectacle Quiriquibú 1976, Joan Brossa El 1979 encarnà l’Ofèlia de Hamlet W Shakespeare en la companyia d’Enric Majó És Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1988 i ha intervingut, entre d’altres, en La ronda Arthur Schnitzler, premi Joanot 1988 Joan Miró, l’amic de les arts premi del FAD 1994 La senyora Florentina i el seu amor Homer…