Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Anne Bancroft
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda l’actriu cinematogràfica nord-americana Anna Maria Italiano.
Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí Fatso Estigué…
Anne Hathaway
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Filla de l’actriu Kate McCauley, després d’acomplir el seu cicle formatiu mitjà a la Wyoming High School, a Milburn, Nova Jersey, entrà a formar part de la formació teatral The Barrow Group, de Nova York Un parell d’anys més tard, al punt d’assolir la majoria d’edat, debutà en el cinema amb The Princess Diaries 2001, G Marshall De llavors ençà ha participat en diverses produccions cinematogràfiques, entre les quals destaquen Nicholas Nickleby 2002, de D McGrath Brokeback Mountain 2005, d’A Lee The Devil Wears Prada 2006, de D Frankel Becoming Jane 2007, de J Jarrold Rachel Getting Married…
Matthew McConaughey

Matthew McConaughey
© Anne Marie Fox / Focus Features
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Graduat a l’escola de comunicació de la Universitat de Texas, Austin, l’any 1993, començà a actuar el 1991 i obtingué el primer paper important a Dazed and Confused 1993, de Richard Linklater Posteriorment, continuà la trajectòria, entre d’altres, amb A Time to Kill 1996, de Joel Schumacher Contact 1997, de Robert Zemeckis U-571 2000, de Jonathan Mostow Thirteen Conversations About One Thing 2001, de Jill Sprecher Tiptoes 2003, de Matthew Bright, i Sahara 2005 de Breck Eisner La seva carrera es consolidà, sobretot, a partir de Bernie 2011, de Richard Linklater Killer Joe 2011, de William…
Shelley Winters

Jack Palance i Shelley Winters
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Shirley Schrift, actriu cinematogràfica nord-americana.
Es formà al Hollywood Studio Club, amb Charles Laughton i a l’Actors Studio de Nova York Inicialment encasellada en papers determinats pel seu físic, aviat trencà amb aquest estereotip i desenvolupà unes aptituds dramàtiques que li permeteren interpretar papers diversos fins a una edat molt avançada Debutà el 1943, però el seu primer paper protagonista fou a Take one False Step , de Ch Erskine 1949, als quals seguiren, entre més d’un centenar de títols, Winchester 73 , d’A Mann 1950, A Place in the Sun , de G Stevens 1951, The Diary of Anne Frank , de G Stevens Oscar del 1959 a…
George Stevens
Cinematografia
Nom amb què és conegut George Cooper Stevens, director cinematogràfic nord-americà.
Al començament dirigí curtmetratges, sobretot de la parella còmica Stan Laurel i Oliver Hardy, però el 1935 obtingué el seu primer èxit important amb Alice Adams , èxit que continuà amb Gunga Din 1939, i sobretot amb A Place in the Sun 1951, Oscar al millor director, Shane 1953, Giant 1956, The Diary of Anne Frank 1958, The Greatest Story Ever Told 1963 i The Only Game in Town 1968
Ben Stiller

Ben Stiller en una escena de la pel·lícula Tower Heist
© Tower Heist Movie Universal Picture
Cinematografia
Actor i director de cinema.
Fill dels humoristes Jerry Stiller i Anne Meara, debutà com a actor amb 10 anys, a la sèrie Kate McShane interpretada per la seva mare Des de mitjan dels anys vuitanta, assumí diverses feines com a actor de repartiment i guionista en cinema i televisió Si bé el 1994 debutà com a realitzador amb la pellícula Reality Bites , un drama que radiografiava l’anomenada Generació X, la seva trajectòria està vinculada al gènere de la comèdia Obtingué un gran èxit amb There's Something about Mary 1998 i després ha interpretat Your Friends & Neighbors 1998, Meet the Parents 2000, The…
Danielle Darrieux

Fotograma de l’actor Charles Boyer i Danielle Darrieux
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà als catorze anys en el film Le bal 1931, de Wilhelm Thiele Treballà a França i a Hollywood Actuà a Mayerling 1935, d’Anatole Litvak, Ruy Blas 1947, de Pierre Billon, Le rouge et le noir 1954, de Claude Autant-Lara, Alexander the Great 1956, de Robert Rossen, Pot-bouille 1956, de Julien Duvivier, Les demoiselles de Rochefort 1967, de Jacques Démy, Vingt-quatre heures de la vie d’une femme 1968, de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre 1973, de Francesc Rovira i Beleta i Une chambre en ville 1982, de Jacques Démy, entre molts altres títols Els seus…
Maximilian Schell
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral suís d'origen austríac.
Germà de l’actriu Maria Schell , els seus inicis professionals estigueren dedicats al teatre, en el qual sobresortí com a actor shakespearià S’inicià en el cinema amb Kinder, Mutter und ein General ‘Fills, mare i un general’, 1955, de László Benedek Des del seu debut en The Young Lions 1958, d’Edward Dmytryk, es convertí en un dels actors europeus més sollicitats de Hollywood, feina que compaginà amb una carrera d’èxit a Europa com a actor i director cinematogràfic, televisiu i teatral De la seva abundosa filmografia cal destacar Judgement at Nuremberg 1961, de Stanley Kramer, film pel qual…
Ernest Blasi i Bustinza
Cinematografia
Muntador.
Vida Estudiant d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, gràcies al seu oncle, París Llesuy –tècnic de màquines de cinema–, començà a treballar en un estudi d’animació Portà la truca en els curts Como un pájaro 1969, Anne Settimo i Ferdinand y el ciempiés 1969, Martí Pey i feu d’ajudant de direcció a Prólogo 1969, Gerardo Malla i La línea Ferdinand Pascal 1970, M Pey Escriví i dirigí La fàbrica , un treball d’animació que obtingué el primer premi al Festival de curts de Valladolid i dos premis al II Certamen Internacional de curts d’Osca 1974 Amb Gustau Adolf Hernández…
Cada vez que...
Cinematografia
Pel·lícula del 1967; ficció de 88 min., dirigida per Carles Duran i Tejido.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps i Ricardo Muñoz Suay, Barcelona ARGUMENT CDuran GUIÓ CDuran, Joaquim Jordà FOTOGRAFIA Joan Amorós blanc i negre i color, Cinemascope MUNTATGE Ramon Quadreny, Anne-Marie Cotret MÚSICA Marco Rossi, Cançons Adam Goup i V Potter INTERPRETACIÓ Irma Walling Ana, Jaap Guyt Salva, Serena Vergano Serena, Daniel Martín Mark, Alícia Tomàs Sonia ESTRENA Barcelona, 26031968, Madrid, 12071968 Sinopsi Ana és periodista i un mes abans de casar-se a França, a través del seu amic Mark, coneix Salva Van a l’aeroport a esperar l’…