Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Enric Fité i Sala
Cinematografia
Director de cinema amateur
.
El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica
John Gielgud
Cinematografia
Teatre
Director i actor teatral i actor cinematogràfic anglès.
Considerat un dels millors especialistes en papers shakespearians de tots els temps, els interpretà en el teatre i en diverses pellícules com ara Julius Caesar 1953, de JL Mankiewicz Richard III 1955, Prospero's Books 1991, de P Greenaway i Chimes at Midnight 1965, d’O Welles Actuà també en The Secret Agent 1936, d’A Hitchcock Providence 1976, Dyrigent 1981, d’A Wajda Chariots of Fire 1981, Gandhi 1982, de R Attenborough, The Shooting Party 1984, Plenty 1985, Loser Takes All 1990, de J Scott, i The Portrait of a Lady , de J Campion, entre d’altres El 1983 li fou atorgat el títol…
Dušan Vukotič
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic croata, especialitzat en dibuixos animats.
Autor de films humorístics i sàtires de gran força expressiva, esdevingué la figura més significativa de l’Escola Cinematogràfica de Zagreb Debutà el 1951 i aconseguí renom internacional, especialment amb Surogat 'Succedani', 1961 que obtingué el primer Oscar atorgat a un dibuix animat no nord-americà És autor també del llargmetratge per a infants Sedmi Kontinent 1966, realitzat amb imatges reals La seva trajectòria comprèn una vintena de títols, entre els quals, a més dels esmentats, hom pot esmentar Piccolo 1959, Igra 'Joc', 1962, Mrlja na savjesti ’La taca a la consciència’,…
Pedro Masó Paulet
Cinematografia
Guionista, director i productor cinematogràfic castellà.
S'inicià de molt jove als Estudios Chamartín, on fou nomenat cap de producció el 1954, any que s’estrenà el seu primer guió, Como la tierra , escrit en collaboració d’AHurtado Fundador de Pedro Masó Producciones Cinematográficas 1962, al llarg de la seva carrera posterior fou autor i coautor de prop de 150 guions, alguns dels quals foren èxits del cinema espanyol des de la segona meitat dels anys cinquanta fins als primers anys vuitanta Cal destacar-ne els de Las Chicas de la Cruz Roja 1958, de Rafael Julià Salvia Atraco a las tres 1962, Un Millón en la basura 1967, de José Maria Forqué La…
Warren Beatty

Warren Beatty caracteritzat com a Dick Tracy
Cinematografia
Actor, realitzador i productor cinematogràfic nord-americà.
Germà de Shirley MacLaine , el 1961 debutà com a actor de cinema amb Splendor in the grass, d’E Kazan, pellícula amb la qual obtingué un Globus d’Or Des del 1967, amb Bonnie and Clyde d’A Penn, ha produït els films on actua El 1978 realitzà el seu primer film, Heaven can wait Globus d’Or a la millor pellícula musical o còmica i al millor actor musical o còmic i, a continuació, Reds 1981, Oscar i Globus d’Or al millor director, l’adaptació del còmic Dick Tracy 1990 i Bulworth 1998, els quals també interpretà A les ordres d’altres directors també ha interpretat, entre d’altres, Ishtar 1987…
Guillermo del Toro

Guillermo del Toro
© El Laberinto del Fauno
Cinematografia
Director cinematogràfic mexicà.
Curtmetratges com Doña Lupe 1985 i Geometría 1987 ja evidenciaven la seva predilecció pel gènere terrorífic i fantàstic, en el qual enquadrà el seu primer llargmetratge, el celebrat Cronos 1993 El seu èxit li obrí les portes de Hollywood, on, sempre dins el gènere fantàstic, ha dirigit Mimic 1997, Blade II 2002, Hellboy 2004 i la seva seqüela Hellboy II The Golden Army 2008, pellícules caracteritzades per una estètica fosca i carregada A l’Estat espanyol rodà El espinazo del diablo 2001, una història de fantasmes ambientada a la Guerra Civil Espanyola, amb producció de Pedro Almodóvar El…
Associació Espanyola d’Autors d’Obres Fotogràfiques Cinematogràfiques
Cinematografia
Agrupació de directors de fotografia.
Presentada oficialment al Festival Internacional de Cinema de Donostia del 1993, té com a objectiu el reconeixement dels seus socis com a creadors audiovisuals i coautors de les obres en què treballen Alhora vol ser un lloc de trobada per als qui estan implicats en la imatge audiovisual L’associació, amb seus a Madrid i Barcelona, és membre i cofundadora de la Federació Europea d’Associacions de Directors de Fotografia IMAGO Entre les seves activitats destaquen les convocatòries dels premis anuals Prisma AEC al film amb millor fotografia de l’any i Prisma AEC d’honor, i del premi Carles Duran…
Oscar

Oscar, estatueta
Cinematografia
Premi anual atorgat per l’Academy of Motion Picture Arts and Sciences en cadascun dels camps de la realització cinematogràfica.
Es concedeix a vessants tan diversos com la direcció, la interpretació, la realització, el vestuari, la música o els efectes especials, entre d’altres Els premis, els de més ressò, amb diferència, de la indústria cinematogràfica mundial, tenen una gran repercussió en l’exhibició a escala internacional i han estat sovint objecte de controvèrsies per diversos motius D’entre les més recents, el 2020 l’Acadèmia acceptà que les pellícules produïdes per plataformes d’internet poguessin optar amb limitacions als premis Aquest mateix any establí uns mínims de representació de les minories o de…
Antoni Ribas i Piera
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Fill de Josep M Ribas i Casas Llicenciat en dret el 1958 Fundà les productores Montornès Films 1966 i Tabaré Films 1981 El 1967 dirigí Las salvajes en Puente San Gil , adaptació de l’obra teatral de José Martín Recuerda, un dels millors films espanyols dels anys seixanta Després realitzà Palabras de amor 1968, que no reconegué com a obra seva, allegant que havia estat manipulada per la productora Amor y medias 1970, i La otra imagen 1973, presentada al Festival de Canes Realitzà, també, La ciutat cremada 1975-76, aguda visió de la història de la Barcelona de principi de segle, reflectida a…
Kathryn Bigelow
Cinematografia
Realitzadora nord-americana.
Estudià pintura al San Francisco Art Institute, i el 1971 guanyà una beca del Whitney Museum Independent Study Program Posteriorment es decantà pel cinema i es graduà a la Columbia Film School El 1978 rodà el seu primer film, el curtmetratge The Set-Up 1978 Els seu primer llargmetratge fou The Loveless 1982, ambientada en una banda de motoristes Seguiren Near Dark 1987, en el gènere de terror, les policíaques Blue Steel 1989, Point Break 1991 i Strange Days 1995, que situa en un món de ciència-ficció The Weight of Water 2000 i K-19 The Widowmaker 2002 són drames psicològics que, malgrat les…
