Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Francesca Bertini

Francesca Bertini
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’actriu teatral i cinematogràfica italiana Elena Seracini Vitiello, que entre el 1912 i el 1920 creà el mite de la diva, tipus de ‘‘dona fatal’’ anterior al de la vamp
.
Salomé 1913, Assunta Spina i La signora delle camelie 1915, Tosca, La dona nuda i Frou-Frou 1918, etc, contribuïren a internacionalitzar la seva bellesa i el seu talent
Marilyn Monroe
Marylin Monroe
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Norma Jean Baker, actriu cinematogràfica nord-americana.
La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà
Mauritz Stiller
Cinematografia
Director cinematogràfic suec.
Provinent del teatre, el seu estil cinematogràfic es caracteritza per una gran bellesa plàstica i un acusat dramatisme, aconseguit mitjançant la intensificació de caràcters i situacions Vers l’any 1925 anà als EUA amb Greta Garbo, però no encaixà en l’ambient de Hollywood Alguns dels seus films més importants són Thomas Graal bästa film ‘La millor pellícula de Thomas Graal’, 1917, Sangen om den eldröda blomman ‘En els remolins’, 1918, Herr Arnes pengar ‘El tresor del senyor Arne’ 1919, Erotikon 1920, Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gösta Berling’, 1923 i Hotel Imperial 1927
Josef von Sternberg
Cinematografia
Director cinematogràfic austríac, de nom real Jonas Sternberg.
El seu cinema, de narrativa lenta i acurada, és sempre exposat amb imatges d’una refinada bellesa, i en ocasions d’un barroquisme delirant Unit a Marlene Dietrich, que ell llançà a la fama, la dirigí en les seves millors creacions De la seva filmografia cal destacar Underwold 1927, The Docks of New York 1928, Der blaue Engel 1930, Morocco 1930, Shanghaï Express 1932, Blonde Venus 1932, The Scarlet Empress 1934, The Devil is a Woman 1935, Macao 1952 i The Saga of Anatahan 1953 Fou també productor del famós Duel in the Sun 1947, de King Vidor
Ruben Östlund
Cinematografia
Director cinematogràfic suec.
Graduat a l’escola de cinematografia de Göteborg, els seus primers llargmetratges Gitarrmongol ‘El mongoloide de la guitarra’, 2004 i De ofrivilliga ‘Els involuntaris’, 2008 li donaren una projecció notable, i amb el curt Händelse vid bank ‘Incident en un banc’, 2010 guanyà l’Os de Plata del Festival de Berlín al millor curt Després de Play 2011, premi de cinema del Consell Nòrdic, 2012 i Force Majeure 2014 El 2017 estrenà The Square , una sàtira surrealista sobre les societats desenvolupades i opulentes de l’Occident actual que guanyà la Palma d’Or de Canes, i el 2022 Triangle of Sadness ,…
Analía Gadé
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’artista de nacionalitat argentina i espanyola María Esther Gorostiza Rodríguez.
El 1948 guanyà un premi de bellesa i el 1949 formà amb el seu marit una companyia de teatre i, en cinema, protagonitzà comèdies Simpatitzant del peronisme, s’exilià a Espanya el 1956, on s’uní sentimentalment a Fernando Fernán Gómez, que la dirigí en diversos dels seus films La vida por delante , 1958 Al costat de comèdies, interpretà també alguns papers dramàtics Las largas vacaciones del 36 , de Jaume Camino, 1976 Las marginadas , d’Ignasi M Iquino, 1977 Alternant les estades a l’Argentina i a l’Estat espanyol, continuà actuant en teatre i protagonitzà alguns espais de…
Sophia Loren
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica italiana Sofia Scicolone.
Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de…
El pollo Tejada
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 73 min., dirigida per Josep de Togores i Muntadas [dir. art], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Segre Films Barcelona ARGUMENT La comèdia homònima 1906 de Carlos Arniches i Enrique García Álvarez GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J de Togores FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Mariano de Larra Miguelito Tejada, Lola Paris Loe, Domènec Ceret el soldà Abul-Tadit, Lola Arquimbau ESTRENA Barcelona, 18041916, Madrid, 10111916 Sinopsi Miguelito Tejada, Pollo Tejada , és conegut arreu per les seves conquestes amoroses Atret per la bellesa de l’artista de circ Loe, es proposa seduir-la, però el marit d’aquesta, el popular atleta Salvetan, el…
El alcalde de Zalamea
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 58 min., dirigida per Adrià Gual i Queralt [dir. art.], Joan Solà Mestres, Alfred Fontanals [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de Pedro Calderón de la Barca GUIÓ AGual FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Pedro Crespo, Joaquim Carrasco capità Álvaro de Ataide, Joan Munt i Rosés sergent, Pius Daví Juan, Miquel Sirvent mestre de camp Lope de Figueroa, Avellí Galceran sergent Rebolledo, Ramona Mestre Isabel ESTRENA Barcelona, octubre del 1914 sessió de prova, 11011915, Madrid, 13121914 Sinopsi Les tropes de D Lope de Figueroa s’allotgen a casa de Pedro…
Sylvia Kristel
Cinematografia
Actriu neerlandesa.
Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en…