Resultats de la cerca

De la seva nombrosa filmografia cal esmentar Camille 1936, Waterloo Bridge 1949, Quo Vadis 1951, Ivanhoe 1952, Party Girl 1958, Killers of Kilimanjaro 1960, Pampa salvaje 1965 i Le rouble à deux faces 1968

Emigrat als EUA 1913, encarnà en el cinema el mite de l’apassionat amant llatí, bé que com a actor no passà de discret Alguns dels seus films més famosos foren The four Horsemen of the Apocalypse 1921, Camille 1921, The Sheik 1921, Blood and Sand 1922, Cobra 1925 i The Son of the Sheik 1926

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Treballà a Suècia, a Alemanya i sobretot als EUA, a Hollywood Actriu sensible, encarnà el tipus de “dona fatal” misteriosa i enigmàtica La seva retirada en plena fama i la seva vida apartada en feren un mite que encara perdura Participà en les pellícules Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gosta Berlings, 1923, Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Flesh and the Devil 1926, The Mysterious Lady 1928, Anna Christie 1930, Mata-Hari 1931, Queen Christina 1933, Anna Karenina 1935, Camille 1936, Ninotchka 1939 i Two-Faced Woman 1941

Ha participat entre d’altres, en els films següents L’histoire d’Adèle H 1975 de F Truffaut, Nosferatu 1978 de W Herzog, Quartet 1981 de J Ivory, Possession 1981 d’A Zulawski, Mortelle randonnée 1983 de C Miller, L’été meurtrier 1984 de J Becker, Camille Claudel 1988, premi del festival de Berlín, de B Nuytten, La reine Margot 1996 de JSChechik, Paparazzi 1998 de ABerberian, La Repentie 2002 de LMasson, Adolphe 2002, de BJacquot, Bon voyage 2003, de JPRappeneau, Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran 2003, de F Dupeyron i La journée de la jupe 2008, de J-P Lilienfeld

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de…

Vida Debutà en el món del teatre, on destacà en la interpretació i la direcció, tant a l’Estat espanyol com a l’Amèrica Llatina El 1933 s’installà a Barcelona i entrà a formar part dels recentment fundats estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, com a actor i director de doblatge, gairebé sense experiència prèvia S’inicià posant la veu a l’aleshores desconegut Robert Taylor en la sèrie de curts El qui la fa la paga Crime Does Not Pay , 1935-45 Entre els films que doblà destaquen Margarita Gautier / La dama de les camèlies Camille , 1936, George Cukor i El pont de Waterloo Waterloo…

El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…

Inicià estudis de ciències polítiques a la Universitat de Cambridge, que deixà per la literatura anglesa, en la qual es graduà el 1983 Posteriorment es dedicà al teatre i actuà durant una temporada amb la Royal Shakespeare Company Interpreta sovint personatges insòlits Estigué estretament associada amb el director Derek Jarman, a les ordres del qual actuà, entre d’altres, a The Last of England 1988, Edward II 1991, pel qual fou guardonada al Festival de Venècia i Wittgenstein 1993 El 1992 protagonitzà Orlando , de Sally Potter, paper que li donà una important projecció Seguiren, entre d’…

Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films  Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys, 1999, La veuve…