Resultats de la cerca

Treballà amb el seu germà Charles Pathé Chevry-Cossigny, Sena i Marne, 26 de desembre de 1863 — Montecarlo, 25 de desembre de 1957, que havia iniciat l’explotació a França del fonògraf ideat per Edison Els germans Pathé fundaren el 1896 la societat Pathé frères , en la qual Émile s’encarregà dels fonògrafs, i Charles, de la cinematografia Aquesta societat, dedicada a la producció de pellícula verge i al perfeccionament del cinematògraf i del fonògraf, esdevingué aviat mundialment famosa

Capdavanter i impulsor de la gran època del cinema danès, és important per algunes grans produccions, com Hamlet 1910, i pel descobriment d’estrelles com Asta Nielsen

Començà a Europa Dinamarca i Itàlia amb Lyda Borelli i Francesca Bertini, el 1912, i després ha estat explotat sistemàticament pels nord-americans Adolf Zukor en fou el capdavanter, seguit per Lillian Gish, Theda Bara, Mary Pickford, Douglas Fairbanks, Rodolfo Valentino, etc

Capdavanter del moviment expressionista amb el seu film Das Kabinett des Doktor Caligari 1919, continuà en la mateixa línia amb Genuine 1920, Raskolnikow 1923 i Orlacs Hände 1924 D’estil diferent són, per exemple, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la Rosa’, 1925, Der Andere ‘L’altre’, 1930 i Ultimatum 1930, enllestida per RSiodmak a causa de la seva mort sobtada

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

Nebot de Josep de Caralt i Sala Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Repórter mecánico 1933, Memmortigo 1934 Promogué revistes especialitzades “Cinema Amateur” i “Otro Cine” Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació a Barcelona de la Unió Internacional del Cinema Amateur UNICA Reuní una important biblioteca del cinema que consta actualment de més de dotze mil volums i és propietat de la Fundació Mediterrània, però amb un conveni de dipòsit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1987 rebé el Premi…

Municipi independent el 1903, es fusionà amb la ciutat de Los Angeles el 1910 Des del 1907 i arran de la “guerra de les patents” desencadenada per Edison, un seguit d’industrials independents —entre els quals el capdavanter de la indústria cinematogràfica nord-americana Adolph Zukor,— s’hi establiren El primer estudi és del 1911, però no fou fins el 1923 que les productores més importants s’hi installaren Després d’un període d’esplendor, a mitjan anys cinquanta entrà en crisi amb la difusió de la televisió, amb la qual hagué de competir Els anys vuitanta i noranta rebé un impuls…

Capdavanter del cinema a Barcelona, del 1902 al 1907, on realitzà un gran nombre de films L’hereu de Can Pruna , 1905 Se da de comer en el Hotel Eléctrico , 1907 El hombre invisible després alternà la seva feina amb París com a truquista de la casa Pathé Voyage à Jupiter , 1907 en la línia de Méliès i de Zecca En 1904-05 havia collaborat com a operador en les “projeccions parlades” creades per Lluís Graner i dirigides per Adrià Gual El 1910 fundà la seva pròpia productora Passà després a Itàlia, on treballà del 1912 al 1919 i en 1924-25 com a tècnic i operador Cabiria , 1914…

Vida Durant les dècades de 1930 i 1940 formà part del grup Amics del Cinema, precursor del moviment dels cineclubs fora de Barcelona i centre de la cinefília que caracteritzà Sabadell durant la segona meitat del segle XX Durant la dècada dels anys cinquanta escriví guions de cinema amateur , alguns dels quals foren publicats en "Otro Cine" i guardonats Desenvolupà una intensa activitat en cinefòrums del Vallès Occidental Dirigí, amb Ramon Bardés com a operador, una insòlita cinta, El nostre pa de cada dia , únic testimoni de les condicions de vida infrahumanes de part de la immigració…

Vida Fill de Francesc Salvans, un home amb un gran pes econòmic i polític a la ciutat de Terrassa, fou vicepresident segon de la Banca de Terrassa el 1931 i un dels directius de la companyia Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana Saphil, l’empresa que promogué la construcció del cinema La Rambla el 1935 Fou el capdavanter d’un grup de cineastes amateurs terrassencs, entre els quals figurava també el seu germà Ignasi, però la seva carrera es veié tràgicament interrompuda en ésser assassinat el 1936, juntament amb el seu pare, al moment d’esclatar la guerra civil Del seu…