Resultats de la cerca

Fou perseguit pel maccarthisme arran de la seva participació en guions com Champion 1949 i High Noon 1952 Es traslladà posteriorment a Anglaterra on escriví el guió de The Bridge over the Kwai River 1957 i dirigí The Victors 1964

D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana Són films seus Blade af Satanas bog ‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919, La passion de Jeanne d’Arc 1926-27, Vampyr 1932, Dies Irae 1943, Ordet ‘La paraula’, 1954, premi del festival de Venècia, i Gertrud 1964

Es formà a Berlín i a París i collaborà amb els avantguardistes Realitzà la part millor de la seva obra amb Marcel L’Herbier Feu Mathias Pascal , 1925, Alberto Cavalcanti, Bertolt Brecht i Carl Dreyer Dies irae , 1943, i Ordet , 1955

Autor de diversos estudis erudits sobre el Hollywood de l’època muda, realitzà també dos films de caràcter històric, It Happened Here 1963 i Winstanley 1975, i les sèries televisives Hollywood 1979 i Unknown Chaplin 1983 Conjuntament amb el compositor Carl Davis, restaurà i exhibí films del període mut

Després d’una àmplia experiència televisiva, inicià una filmografia especialitzada en el gènere fantàstic Parasite Murders 1975, The Brood 1979, Scanners 1980, Videodrome 1982, The Dead Zone 1983, The Fly 1986, Dead Ringers 1988, Naked Lunch 1991, M Butterfly 1993, Crash 1996 i eXistenZ 1999 Dins del gènere fantàstic ha dirigit Spider 2002 Amb el thriller A Story of Violence 2005, inicià una línia allunyada del gènere que li donà fama i que fou ben rebuda per la crítica, i que prosseguiria amb el drama mafiós Eastern Promises 2008 i amb A Dangerous Method 2011, sobre la relació entre …

Abans de la Segona Guerra Mundial els films noruecs més importants Glomdals bruden, Elakuk i Laila foren dirigits pels realitzadors danesos Carl ThDreyer i George Schennevoigt com a cineasta nacional cal destacar Tancred Ibsen, autor de Synnove Solbaken Acabada la guerra foren produïts tot un seguit de films inspirats en les accions de resistència els millors d’entre ells són Vi vil leve , d’Olaf Degar, i Kampenon tunftvannet , de Titus Vibe Müller Durant els anys seixanta destacaren, entre d’altres, Pal Lökkeberg amb Liv ‘Viure’, 1967, Knut Andersen, Pal Bang-Hansen i, posteriorment, Anja…

Ben adaptat a personatges psicològicament tortuosos, protagonitzà Altered States 1979, de Ken Russell Body Heat 1981, de Lawrence Kasdan The Big Chill 1983, de L Kasdan The Kiss of the Spider Woman 1985 —Oscar al millor actor—, d’Hector Babenco Children of a Lesser God 1986, de Randa Haines Broadcast News 1987, de James L Brooks The Accidental Tourist 1988, de L Kasdan Bis ans Ende der Welt 1991, de Wim Wenders The Plague 1992, de Luis Puenzo Second Best 1993, de Chris Menzes Mister Wonderdful 1994, d’Anthony Minghella Jane Eyre 1995, de Franco Zeffirelli Smoke 1995, de Wayne Wang Michael…

Fill de l’actor, comediant i director Carl Reiner  Bronx, Nova York, 20 de març de 1922–Beverly Hills, Los Angeles, 29 de juny de 2020, creador i protagonista de The Dick Van Dyke Show  1961-66, i de l’actriu i cantant Estelle Reiner , nascuda Estelle Lebost Bronx, Nova York, 5 de juny de 1914–Beverly Hills, Los Angeles, 25 d’octubre de 2008  Inicià la seva carrera en el món de l’espectacle com a guionista de la sèrie televisiva de comèdia  The Smothers Brothers Comedy Hour 1968-69 La seva gran oportunitat dins del mitjà televisiu li arribà tot fent d’actor de repartiment a la…

Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans…

Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison  Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough  Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme  The Pelican Brief 1993, d’Alan J Pakula…