Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Raoul Walsh

Rauol Walsh
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
De la seva abundosa filmografia més d’un centenar de títols, que comprenen diversos gèneres westerns, aventures, bèllics, etc cal esmentar The Thief of Bagdad 1924, They Died with their Boots on 1941, Objective Burma 1945, Distant Drums 1951, The Tall Men 1955, Band of Angels 1957 i A Distant Trumpet 1964
Alfred Lucchetti i Farré
Cinematografia
Actor.
Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui  I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de…
Teinosuke Kukame Kinugasa
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic japonès.
Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Societat autònoma fundada a Barcelona el 1975 per professionals i industrials del cinema català amb la finalitat de promoure el cinema i la indústria cinematogràfica als Països Catalans.
La seva activitat fonamental és la producció de curtmetratges, com el Noticiari de Barcelona per a l’ajuntament de Barcelona, Imatges i fets dels catalans per a la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Notícia de Catalunya per a la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona i més d’un centenar d’altres títols, sempre per a institucions del sector públic, entre els quals cal citar la producció Som i serem , Història de la Generalitat de Catalunya per als Serveis de Cultura Popular i la…
Fred Galiana
Cinematografia
Actor i guionista.
Es donà a conèixer als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona com a doblador infantil, d’on manllevà el nom artístic del popular actor Freddie Bartholomew Abans de la guerra civil interpretà papers d’extra juvenil i participà en Nosotros somos así 1937, Valentín R González i No quiero   no quiero 1937-38, Francisco Elías Durant la dècada del 1940 realitzà una sèrie de títols patriòtics i treballà també en les companyies d’Enric Borràs i d’Enrique Rambal El 1951 emigrà a Mèxic i abandonà la interpretació per dedicar-se de ple a escriure guions, arguments i adaptacions amb el nom…
Javier Fesser Pérez de Petinto

Javier Fesser Pérez de Petinto
© Academia de Cine Español/Pipo Fernández
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
Després d’estudiar periodisme, el 1986 fundà una productora especialitzada en publicitat, camp en el qual creà més d’un centenar d’espots Posteriorment fundà una altra productora Películas Pendelton dedicada al cinema Debutà el 1995 com a realitzador amb els curts El secdleto de la tlompeta 1995 i Aquel ritmillo 1995, guardonat amb un Goya al millor curtmetratge El seu primer llargmetratge, El milagro de P Tinto 1998 fou premiat als festivals de Peníscola, Locarno i rebé un premi sant Jordi a la millor òpera prima i un Goya als efectes especials 1999  Seguiren, a més dels curts…
Claudia Cardinale
Cinematografia
  Teatre
Actriu cinematogràfica italiana.
Considerada una llegenda del cinema italià, la seva interpretació és de gran ductilitat Debutà el 1958 amb  I soliti ignoti  1958, de Mario Monicelli, al costat de Marcello Mastroianni i Vittorio Gassman Entre el quasi centenar de films que interpretà es destaquen Il bell’Antonio 1960 i La Viaccia  1961, de Mauro Bolognini, Rocco e i suoi fratelli  1960, Il gattopardo 1963 i  Vaghe Stelle dell’Orsa 1965, de Luchino Visconti, La ragazza con la valigia  1961, de Valerio Zurlini, 8½  Otto e mezzo , 1963, de Federico Fellini,  L’udienza 1971 de Marco Ferreri, Fitzcarraldo 1982 i el…
Josep Lluís Ozores i Puchol
Cinematografia
Actor cinematogràfic.
Fill dels també actors Marià Ozores i Francès i Laura Puchol Debutà en teatre, però passà al cinema, on feu papers còmics d’home rústic i bonhomiós en films com Calabuig 1955, Recluta con niño 1956, Suspendido en sinvergüenza 1962, etc Atacat de paràlisi, actuà encara en televisió i teatre  El poder , de J Calvo Sotelo El seu germà  Marià Ozores i Puchol Madrid, 5 d’octubre de 1926 – 21 de maig de 2025, director cinematogràfic d’un centenar de pellícules, realitzà films còmics, de comèdia fàcil amb un cert erotisme, sovint protagonitzades pels seus germans i també actors com…
Antoni Llorens i Olivé
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor cinematogràfic.
Després de treballar en diverses productores, el 1980 creà la cadena Lauren Films, que aviat es convertí en una de les primeres empreses audiovisuals espanyoles, amb prop d’un centenar de sales a tot l’Estat Tingué el monopoli de la productora Orion, i distribuí grans èxits de taquilla, com ara  Terminator estrenada a l’Estat espanyol el 1985, The Woman in red 1984, Platoon 1987 i, posteriorment, films de Woody Allen, entre d’altres Produí també els primers èxits de Pedro Almodóvar  La ley del deseo , 1987 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988 També contribuí a la…
Jaume Salom i Vidal
Cinematografia
Guionista.
Vida Llicenciat en medicina el 1949, compaginà l’exercici professional de l’oftalmologia amb una intensa activitat dramatúrgica És autor d’una prolífica trajectòria en castellà amb obres com ara la comèdia Mamá sonríe 1948 i Motor en marcha 1964, premi Ciutat de Barcelona, amb l’excepció de La gran aventura 1961, en català Algunes de les seves peces han superat el centenar de representacions i una part substancial de la seva producció ha estat adaptada a la televisió i el cinema Per exemple, León Klimovsky dirigí el 1971 La casa de las chivas 1968, premi de la Crítica de Madrid…
