Resultats de la cerca

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…

Fou fundada per JFirmat, que n’era el propietari juntament amb JIglesias, propietari al seu torn del Gran Cine Kursaal, on hi havia la redacció Dirigida per Josep Solà i a partir del 1921 JFreixas, fou la primera revista cinematogràfica de l’Estat espanyol Inicialment era quinzenal i a partir de l’agost del 1920 mensual, i en van sortir 411 números Hi collaboraren, entre d’altres, AGinestà, APérez de la Mota Film-Omeno , MVidal Españó, DGiménez Botey, ATramullas, AFurnó Anfurso , Ruiz Margarit, S de Togores, F i APRequena, JBiosca, CMartel i JArdid Amb un disseny acurat i…

Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan Francesc de…

Fou promogut per Joaquim Romaguera i organitzat pel Cineclub Associació Bonanova sota la responsabilitat d’Oriol Bassa, entre el 21 de febrer i el 30 de maig de 1967 El quadre de professors el formaren principalment Miquel Porter Història del cinema introducció i període mut i José Luis Guarner Historia del cine de la postguerra hasta hoy també impartiren lliçons Pere Ignasi Fages, Romà Gubern, Pere Balañà i Bonvehí, Alfons Garcia i Seguí, Jordi Torras, Joan Francesc de Lasa, Arnau Olivar i Enric Ripoll i Freixes Parallelament, es realitzaren tot un seguit de projeccions…

El laboratori, construït el 1916, era situat al carrer de la Riereta Fou un dels millors de l’Estat durant les primeres dècades del segle XX, dedicat al tiratge de títols, a la perforació i a la venda de pellícula verge, a l’estampat de positius, i podia desenrotllar 550 000 m mensuals S’especialitzà en la filmació de títols i subtítols en tots els idiomes i en la perforació de pellícula verge També importà aparells i material cinematogràfic, representà cases editores i constructores de maquinària i accessoris tingué la representació a l’Estat espanyol del projector sonor Kalee Indomitable J…

Nascuts a l’empar del programa "Cineforum" de Jordi Torras i Esteve Bassols, es concediren per primer cop el 23 d’abril de 1957 en el decurs d’un sopar celebrat a l’hotel Majestic Aquella vegada només s’adjudicà el premi al millor film espanyol de la temporada Calle Mayor 1956, Juan Antonio Bardem A partir de l’any següent ja se n’incrementà el nombre Una de les característiques d’aquests trofeus ha estat l’absoluta independència de criteri amb què s’han pogut pronunciar els jurats, circumstància que conferí al seu palmarès un elevat grau de credibilitat Els Sant Jordi nasqueren de la…

En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985 L’institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz Suay, fundador i primer director de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, traspassat el 1997 Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curtmetratges i llargmetratges, amb l’objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens L’arxiu cinematogràfic consta d’uns 8 800 títols de tota mena documentals, cinema comercial, cinema amateur , etc, i en tot tipus de suports

Aficionat a la indústria del motor i a l’excursionisme, destacà com a realitzador amateur amb obres com Carrera de automóviles Tercera Peña Rhin 1923 i Real Moto Club de Barcelona 1924

La sala d’espectacles, situada a la plaça del Bonsuccés, fou inaugurada amb el nom de Diorama Animat L’escenògraf i decorador Salvador Alarma hi presentà els seus famosos "quadres animats", dels quals destacava Salvamento de náufragos 1903 El primer film que s’hi projectà fou El hada del bosque , seguit d’ Una excursión al Mont-Blanc El 1903, Fructuós Gelabert fou contractat per Bordàs com a director tècnic hi organitzà els primers tallers de fabricació, comercialització i installació de material cinematogràfic i preparà un laboratori per al revelatge de negatius i tiratge de positius, amb…

Fill de Francesc Pérez i Dolz , la seva família es traslladà a Barcelona el 1929 Després d’estudiar fotografia, el 1941 s’inicià en el cinema com a ajudant d’operador i de direcció en produccions de Miquel Iglesias Adversidad , 1944 i Ricard Gascon Cuando los ángeles duermen , 1947 Don Juan de Serrallonga , 1948 Contractat per Emisora Films 1948, intervingué a En un rincón de España , de Jerónimo Mihura, primer film rodat amb Cinefotocolor Pacto de silencio 1949, d’Antonio Román  Apartado de Correos 1001 1950 i Sin la sonrisa de Dios 1955, de Juli Salvador Hay un camino a la derecha 1953 i…