Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Glenn Close
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Graduada en antropologia i art dramàtic, debutà al teatre l’any 1974 i no fou fins el 1982 que actuà per primer cop en un film The World According to Garp, 1982, de George Roy Hill Posteriorment ha alternat els escenaris amb la televisió i el cinema Ha estat reconeguda sobretot en papers de dones calculadores, ambicioses i dures The Big Chill 1983, de Lawrence Kasdan, The Natural 1984 de Barry Levinson, Jagged Edge 1985, de Richard Marquand, Fatal Attraction 1988, d’Adrian Lyne Dangerous Liaisons 1988, de Stephen Frears, Reversal of Fortune 1990, de Barbet Scroeder Hamlet 1991, de Franco…
Richard Dreyfuss
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
El 1967 debutà en el cinema però fins el 1973 no interpretà un paper destacat a American Graffiti , de GLucas El 1977 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Goodbye Girl HRoss Altres pellícules en què ha intervingut són Whose Life is it Anyway 1981 i Stakeout 1987, de JBadham Close Encounters on the third Kind 1977 i Always , 1989 d’SSpielberg, Postcards from the Edge MNichols, 1990, Prisoner of Honour KRussell, 1991, Silent Fall BBeresford, 1994, Profesor Holland SHerek, 1995, An American President RReiner, 1995, i Night Falls on Manhattan SLumet, 1996
Abbas Kiarostami
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic iranià.
Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh ‘El pa i Alley’, 1970 Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges Lebassi Baraye Arossi ‘Un vestit de casament’, 1976, Rah Hal-e Yek ‘Solució número 1’, 1978, Hamsarayan ‘El cor’, 1982, Khane-ye doust kodjast 'On és la casa del meu amic', 1987, que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab ‘Deures’, 1989 Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up 2010, Zendegi va digar hich 'La vida, i res més', 1992, Zire darakhatan zeyton ‘A través…
Sidney Lumet
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fill d’actors de teatre ídix, s’inicià també com a actor teatral a Broadway al final dels anys trenta i pocs anys després formà un grup dissident de l’Actor's Studio de Lee Strasberg, que dirigí en diverses obres Els anys cinquanta començà a dirigir sèries de televisió, de les quals fou un pioner i que deixaren empremta en la seva filmografia La primera pellícula que dirigí fou l’adaptació de l’obra teatral per a televisió Twelve Angry Men 1957, un èxit reconegut, entre d’altres, amb l’Os d’Or al Festival de Berlín Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fugitive Kind 1960, A View From the…
Tom Hanks
![](/sites/default/files/media/FOTO2/TomHanks.jpg)
Tom Hanks
© Donna Lou Morgan
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
S’inicià el 1980 en una sèrie per a la televisió Debutà al cinema amb Splash R Howard, 1984 i s’especialitzà en el gènere de la comèdia amb títols com The Money Pit R Benjamin, 1986, The Burbs J Dante, 1988 i Big P Marshall, 1988 La seva versatilitat li ha permès també interpretar drames i obtenir els Oscar del 1993 i del 1994 per Philadelphia , de J Demme, i Forrest Gump , de R Zemeckis, respectivament Després interpretà The Bonfire of the Vanities B de Palma, 1990, Joe Versus the Volcano JP Shanley, 1990, Sleepless in Seattle N Ephron, 1993, Apolo XIII R Howard, 1995, Saving Private Ryan S…
Max von Sydow
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic suec.
Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958 Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958, Såsom i en spegel ‘Com en…
Robert Redford
![](/sites/default/files/media/FOTO/A040204.jpg)
Robert Redford i Barbra Streisand
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Format a l’American Academy of Dramatic Arts, el 1959 debutà en el teatre i fins el 1963 actuà com a secundari en un gran nombre de sèries de televisió El 1962 debutà en el cinema com a protagonista en War Hunt , de Denis Sanders Amb Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, de George Roy Hill, s’imposà, juntament amb Paul Newman , coprotagonista del film, com un dels actors masculins més importants de la segona meitat del segle XX, tant per l’atractiu físic com per la qualitat de la interpretació Dels seus films es poden destacar, a més, Property condemned 1966, primera de les seves actuacions…
Steven Spielberg
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Steven_Spielberg.jpg)
Steven Spielberg (2017)
© Gage Skidmore
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després de dirigir curtmetratges i un llargmetratge Firelight , 1964, a més de diversos telefilms, el 1971 rodà Duel , que el situà entre els directors i guionistes més innovadors en el gènere del cinema de terror Posteriorment es consolidà amb el film The Sugarland Express 1974, amb el qual obtingué el premi del Festival de Canes al millor guió Per la seva versatilitat, que li ha permès abordar pràcticament tots els gèneres i registres, el domini del ritme cinematogràfic i l’ús encertat i assidu dels efectes especials, ha esdevingut un dels realitzadors més populars i valorats de la…
cinema hongarès
Cinematografia
Cinema realitzat a Hongria.
Hom en pot datar l’inici el 1901, quan Béla Zitkovszky filmà una sèrie de danses típiques del país El 1912 començà una producció més o menys regular, amb les realitzacions de Mihály Kertèsz més tard Michael Curtiz, Sándor Korda Alexander Korda i Pál Fejös Paul Fejos La regència de l’almirall Horthy collapsà la incipient cinematografia hongaresa, i les figures principals abandonaren el país Béla Blasko Bela Lugosi, Lya de Putti, Paul Fejos, Alexander Korda i Michael Curtiz anaren a Hollywood Amb l’arribada del sonor hom observa alguns signes de vida cinematogràfica Cap als anys quaranta el…
ciència-ficció
Cinematografia
Literatura
Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, i centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.
Els seus límits es confonen sovint amb els de la literatura fantàstica fantàstic i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats així, per exemple, en diverses narracions de Lovecraft El gènere s’anà establint a la segona meitat del s XIX, amb Jules Verne, HG Wells, etc, i, al s XX, amb Edgar Rice Burroughs, Abraham Merritt, etc El 1926 Hugo Gernsback, que encunyà el terme, contribuí a la seva consolidació en fundar als EUA la revista Amazing Stories , especialitzada en narracions de ciència-ficció El gènere adquirí una gran popularitat entre el gran…