Resultats de la cerca

Vida Mecànic de professió, era destre i imaginatiu, i construí enterament un autocicle amb Silvestre Condom, amb un motor de dos cilindres en València un Blumfield de 8-10 cavalls Bon afeccionat a la fotografia, ben aviat s’interessà pel cinema Rodà una sèrie de films en 35 mm, que ell mateix revelava –així com les fotografies– en un petit laboratori que installà a casa seva Els caps de setmana projectava pellícules amb un equip que ell mateix acondicionà en un local de la seva propietat, el Monopol Cine, per als amics i vilatans de la contrada, del 1920 al 1926 Després anà a viure a la…

Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler, i Mamá , de…

Vida Installat a Barcelona des de petit, tingué una formació autodidàctica El 1928 marxà a París, des d’on envià les primeres cròniques sobre els films en castellà que la Paramount rodava a Joinville-sur-Pont Quan ja era a Barcelona, el 1931 entrà a "El Mundo Deportivo" i poc després a "El Noticiero Universal" i a la revista "Destino" com a crític de cinema, en la qual també creà les Sesiones Destino 1942-44, que continuà Josep Palau El 1946 passà a "La Vanguardia Española", on s’ocupà també de literatura i teatre El 1955 el diari l’envià de corresponsal a Nova York i s’hi estigué fins el…

Vida Començà estudis de comerç i després cursà publicitat a l’Escola Massana de Barcelona 1966-72, on realitzà un parell de curts documentals i el curt experimental Exofórmia/ Endofórmia Després d’alguns treballs d’aprenentatge, el 1975 feu El pallasso espanyat , migmetratge argumental basat en la novella homònima del mallorquí Llorenç Capellà A partir de llavors la seva obra es desplegà en diferents vessants D’una banda, feu reportatges sobre temes d’actualitat l’aparició del diari "Avui" i el primer Grec 1976 l’Estatut i el Parlament de Catalunya 1977 la situació al País Basc amb…

Vida Fill de cantants de sarsuela, debutà a vuit anys al teatre Principal Palace de Barcelona Començà en el món del cinema al costat de l’operador Ramon de Baños en La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América 1916-17, Émile Bourgeois El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament i li posà el renom de Griffith Després d’un viatge a Nova York i Hollywood 1923, participà en la fotografia d’ Ellas y ellos Baltasar Abadal i en Amor de campesino Josep Pitarch, Lluís Forasté i Martín Aguyé, i feu el muntatge d’ El martirio de vivir 1924, Enrico Santos A partir de…