Resultats de la cerca

El 1942 es traslladà amb la seva família a Sevilla i el 1947 s’installà definitivament a Barcelona Treballà inicialment com a guionista radiofònic i posteriorment s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, guionista i muntador per als estudis IFISA 1954-55, entre d’altres S'inicià en la realització amb Mañana 1957, de to poètic, al qual seguiren No dispares contra mí 1961, de gènere policíac, i La alternativa 1962, ambientada en el món de la tauromàquia Els tres films següents el refermaren en el seu accent personal i alhora com un dels representants més sòlids de l…

Un chien andalou 1929 i L’âge d’or 1930, de Luis Buñuel i Salvador Dalí, respectivament Nana 1926 i La chienne 1931, de Jean Renoir Paris 1900 1946, de Nicole Védrès Van Gogh 1948, Guernica 1949 i Gauguin 1950, d’Alain Resnais, Vivre sa vie 1962 de Jean-Luc Godard Ma nuit chez Maud 1969 d’Eric Rohmer, etc

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Raül Contel Barcelona ARGUMENT, GUIÓ I MUNTATGE RContel FOTOGRAFIA RContel Eastmancolor i blanc i negre, normal MÚSICA Juanjo Díaz saxo INTERPRETACIÓ Montserrat Calvo Maria, RContel Raül, Manel Dueso Manel, Elizabeth Gil Lisa, Empar Moreno Empar, Pep Anton Muñoz Pep, Joan Potau Joan, Xedes Xedes ESTRENA Barcelona, 07091984 PREMIS Ministeri de Cultura 1983 nous realitzadors, Cinematografia de la Generalitat 1984 millor llarg català Sinopsi Vuit històries diferents que tenen com a nexe comú la soledat i que, per diferents motius, s’acabaran entrellaçant Maria,…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ No-Do per a TVE, "La Vanguardia" ARGUMENT I GUIÓ Horacio Sáenz Guerrero , Francisco González Ledesma, Fèlix Pujol, ARibas FOTOGRAFIA Vicente Minaya blanc i negre i color, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Jordi Cervelló SO Jordi Sangenís, Antonio Vaquero ESTRENA Barcelona, 11091980 PREMIS Ciutat de Barcelona 1979 al director i l’equip de realització Sinopsi Tretze breus biografies illustrades i documentades de catalans famosos arreu del món Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals, Montserrat Caballé, Pau Casals, Josep Lluís Sert, Joan Miró…

Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han participat en festivals…

Llicenciat en literatura hispànica, debutà com a director de llargmetratges amb Crespià, the film not the village 2003, que no s’estrenà comercialment La seva segona pellícula, Honor de cavalleria 2006, una reinterpretació del Quixot, guanyà premis als festivals de Venècia i Torí, i donà a conèixer el seu personal estil de cinema contemplatiu amb elaborats plans rodats en blanc i negre El cant dels ocells 2006, una història sobre els Reis Mags, guanyà el premi Gaudí al millor director Posteriorment, rodà El senyor ha fet en mi meravelles 2011, inèdita en sales comercials, sorgida…

Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…

Vida Després de realitzar diversos curtmetratges en súper-8 mm El extraño , amb J C Díaz de Terán, 1966-67 Obsesión , 1967 La última película , 1967-68 s’integrà en els collectius de cinema independent Cine Libre Santanderino 1968 i La Fábrica de Cine de Santander 1970 Installat a Barcelona 1971, fundà La Fábrica de Cine de Barcelona, feu d’ajudant de direcció en diversos curtmetratges, i de crític cinematogràfic en Destino , Film Guía  i La Mirada Actuà en dos llargmetratges d’Antoni Padrós, Lock-Out 1973 i Shirley Temple Story 1975-76, i treballà en la delegació de la Filmoteca Espanyola…

Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg com a…

Llicenciat en enginyeria industrial i en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, on fou professor a la Facultat d’Econòmiques Posteriorment estudià becat a la Universitat de Berkeley, Califòrnia, on obtingué un doctorat en urbanisme i entrà en contacte amb el moviment estudiantil, el moviment hippy i la contracultura , que tingueren una gran influència en la seva obra Treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil, país on collaborà en un projecte d’urbanització de l’Amazònia En tornar a Catalunya, participà en els inicis de la revista contracultural Ajoblanco 1974-80 i…