Resultats de la cerca

Cofundador del Grupo de Escritores Independientes, dirigí alguns documentals per al govern republicà El 1941 inicià una filmografia prolífica i remarcable amb films com El clavo 1944, Don Quijote de la Mancha 1947, La fe 1947 etc posteriorment, es decantà cap al cinema religiós, literari, militarista i, darrerament, nostàlgic del franquisme Y al tercer dia resucitó 1980 i Hijos de papá 1980

Procedent de les varietats i la ràdio, el 1942 interpretà el film Avanti c'è posto El seu paper més emblemàtic pertany a Roma, città aperta 1944 de R Rossellini, però la seva amplia filmografia s’estén a través del gènere de la comèdia i de nombroses collaboracions amb Totó També va realitzar alguns films i, darrerament, havia interpretat La Tosca 1972 i C'eravamo tanti amati 1974

Lligada a l’escenografia, aquesta no és sinó una de les possibles concrecions de l’ambientació L’ambientació cinematogràfica, ultra els elements que comparteix amb la teatral, exigeix un equilibri de les qualitats de la fotografia, un equilibri rítmic segons els gèneres i un tractament especial del detall decisiu en els primers plans En teatre hom ha advertit darrerament una tendència a convertir l’ambientació en agent generador de motivacions afectives i sensorials i, potenciada aquesta actitud a situacions extremes, ha estat utilitzada en alguns tipus de happening

Graduat a la Universitat de Califòrnia, com a director i guionista de les seves pellícules ha desenvolupat un món caracteritzat per personatges tortuosos i obsessius American Gigolo 1979, Mishima 1985, premi a la millor contribució artística del Festival de Cinema de Canes, Light Sleeper 1991, Witch Hunt 1994, Forever Mine 1999,  Auto Focus 2002, etc Darrerament, ha estrenat la trilogia First Reformed 2017,  The Card Counter 2021 i Master Gardener 2022 Ha estat també guionista de Martin Scorsese Taxi Driver , 1976 Raging Bull , 1980 The Last Temptation of Christ , 1988 Bringing…

De mare fotògrafa i pare realitzador de TV, el 1973 interpretà el seu primer paper en televisió a Pioneer Women , i, durant molts anys, participà en diverses sèries Posteriorment, intervingué a Peggy Sue Got Married 1986, de FFCoppola, i, després de Kiss of Death 1995, de BSchroeder, obtingué el seu primer paper protagonista, com a caçadora de tornados, a Twister 1996, de JDe Bont La popularitat li arribà amb As Good as It Gets 1997, de JLBrooks, pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor interpretació femenina Darrerament ha interpretat, entre d’altres, les comèdies Pay It…

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des enfants perdus…

Filla de la també actriu Tippi Hedren, el 1975 interpretà el seu primer paper a The Drowning Pool , de S Rosenberg Desprès es donà a conèixer a One On One 1977, de L Johnson, Underground Aces 1980, de R Butlet, Roar 1981, de N Marshall, o Body Double 1984, de B De Palma Però la popularitat li arribà amb Something Wild 1986, de J Demme, Working Girl 1988, de M Nichols, The Bonfire of the Vanities 1990, de B De Palma, A Stranger Among Us 1992, de S Lumet, Nobody's Fool 1994, de R Benton, i Two Much 1996, de F Trueba Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Lolita 1997, d’A Lyne…

Després de protagonitzar diversos musicals al teatre, debutà al cinema amb For the Moment 1994, d’AK Johnston, i després interpretà The Sum of Us 1994 i Virtuosity 1995, de B Leonard Però el paper del policia Bud White a LA Confidential 1997, de C Hanson, el donà a conèixer popularment Darrerament ha interpretat Heaven's Burning 1997, de C Lahiff Breaking Up 1997, de R Greenwald The Insider 1999, de M Mann Gladiator 2000, de R Scott, per la qual obtigué l’Oscar al millor actor Proof of Life 2000, de T Hackford A Beautiful Mind 2001, de R Howard Master and Commander The Far Side…

S'ha mostrat idònia per a interpretar personatges d’una certa complexitat psicològica Entre les seves interpretacions destaquen Repulsion, R Polanski, 1965, premi de la crítica de Nova York, Belle de jour 1966, Tristana 1970, ambdues de L Buñuel, Le dernier métro F Truffaut, 1980, L’africain P de Broca, 1983 Le lieu du crime A Téchine, 1986, Indochine R Wargnier 1992, premi de l’Acadèmia Francesa de Cinema, Place Vendôme N Garcia 1998, premi del Festival de Venècia, Dancer in the Dark L von Trier, 2000 i 8 femmes F Ozon, 2002 Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Um filme…

Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la crisi de…