Resultats de la cerca

Els germans Dardenne,  Jean-Pierre Engis, Lieja, 1951 i Luc Awirs, Lieja, 1954, començaren la seva carrera dirigint documentals al final dels anys setanta, i el 1987 dirigiren la seva primera pellícula de ficció, Falsch Es donaren a conèixer internacionalment amb La promesse 1996, guanyadora de l’Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid, i es consagraren amb Rosetta 1999, Palma d’Or al Festival de Canes Invariablemnt, la seva filmografia s’inscriu en el cinema social per a denunciar les contradiccions de la societat del benestar, per mitjà de protagonistes marginats També han…

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des…

Comparteix amb el seu germà Ethan Coen Minneapolis, Minnessotta, 21 de setembre de 1957 les tasques de guionista, director i productor Les seves pellícules han esdevingut un dels exponents més destacats del cinema nord-americà independent Han realitzat Blood Simple 1985, Miller’s Crossing 1990, Barton Fink 1991, Palma d’Or al Festival de Canes i premi BAFTA 1997, Fargo 1996, Oscar a la millor direcció i a la millor actriu, The Big Lebowski 1998, O Brother, Where Art Thou 2000, The Man Who Wasn’t There 2001, premi del Festival de Canes al millor director, Intolerable Cruelty 2003 i The…

Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li…

El 1910 el serbi Ilija Stanojević filmà Karadjorje , la primera pellícula argumental, a la qual seguí Matija Gubec 1919 Després de la Segona Guerra Mundial, la implantació d’un règim socialista comportà la nacionalització de la producció cinematogràfica i l’establiment d’unes directrius estètiques i ideològiques inspirades en el model soviètic, que alhora convivien amb el rerefons cultural de les diverses nacions que componien la República serbis, croats i eslovens, bàsicament Foren fundades l’Empresa Cinematogràfica Estatal de Iugoslàvia Federal, l’Escola Superior de Cinematografia i la…

Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans hustru 1918 i…