Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
George Cukor
George Cukor durant el rodatge del film The Actress
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Provinent del teatre i excellent director d’actors, sobretot femenins, obtingué el 1964, per My Fair Lady , l’Oscar al millor realitzador i al millor film de l’any Obres seves són també, entre d’altres, Philadelphia Story 1940, Gaslight 1944, A Star is Born 1954, The Blue Bird 1976 i Rich and Famous 1981
Robert De Niro

Robert De Niro, durant el rodatge de la pel·lícula Stone
© Filmax Profesionales
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Per la seva interpretació en el film The Godfather Part II 1974 de FF Coppola, guanyà el premi Oscar d’interpretació The Raging Bull 1980 de M Scorsese, també li valgué un Oscar d’interpretació Altres films en què ha intervingut són Novecento 1975, de B Bertolucci Taxi Driver 1976 i New York, New York 1977, ambdós de M Scorsese The Deer Hunter 1978, de M Cimino Falling in Love 1984, de M Christopher The Mission 1986, de R Joffé The Untouchables 1987, de B De Palma Angel Heart 1987, d’A Parker Stanley & Iris 1990, de M Ritt We’re no Angels 1990, de N Jordan Goodfellas 1990, de M…
Herbera Films

Els germans Herbera, Joan (esquerra) i Albert (dreta), durant la celebració del 5è aniversari d’Herbera Films (1980)
© Arx. Família Herbera
Cinematografia
Distribuïdora fundada a Barcelona el 1975 pels germans Albert i Joan Herbera i Vernet.
El més gran dels germans, Albert Barcelona, 1915 - 3 de setembre de 1993, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució Fou president de la Germandat del Cinema durant molts anys Per la seva part, Joan Barcelona, 26 de gener de 1920 - 5 de juliol de 2007 s’inicià en la importació i el lloguer de films a Cire Els germans crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la…
Film Popular
Cinematografia
Productora i distribuïdora promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i formacions afins com la sindical UGT, i que funcionà a Barcelona durant el període 1936-39.
Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43 División 1938, Clemente Cimorra i La dona i la guerra /…
western
Cinematografia
Gènere cinematogràfic l’acció del qual se situa al Far West, durant la segona meitat del segle XIX.
El gènere aprofita l’esperit d’aventura, les condicions atzaroses i el caràcter violent que acompanyaren la colonització d’aquests territoris A partir d’una visió romàntica, un conjunt d’arquetips el xèrif , els fora de la llei, el cow-boy , els indis, les caravanes, el ferrocarril, la diligència, el foraster, etc i d’arguments el viatge, la transhumància, la rivalitat ramaders-agricultors, la guerra contra els indis, la febre de l’or, etc es repeteixen amb variacions i superposicions, acompanyades d’una estètica inconfusible el barret vaquer, les pistoles, el saloon , el paisatge dels…
alentiment
Cinematografia
Procediment cinematogràfic que consisteix a allargar un moviment durant un temps superior a aquell en què és produït.
És el resultat de l’acceleració de la velocitat de presa de vistes en proporció al grau d’alentiment que hom vol aconseguir, i de projectar-les a la cadència normal 24 imatges per segon L’efecte contrari és l'acceleració
trucadora
Cinematografia
Màquina utilitzada al laboratori cinematogràfic per a realitzar trucatges visuals o per a corregir possibles errors produïts durant la filmació.
Art
Cinematografia
Revista artística d’avantguarda editada a Lleida durant els anys 1933 i 1934 i dirigida pel tipògraf, dissenyador gràfic i dibuixant Enric Crous i Vidal.
Sorgí d’un nucli d’artistes intellectuals integrat també pel crític Antoni Bonet, els pintors Josep Viola i Antoni Garcia i Lamolla, l’escultor Leandre Cristòfol, l’arquitecte Manuel Cases, el filòleg Romà Amperi, l’escriptor Josep Comabella, el periodista Joan Baptista Xuriguera i els fotògrafs Oriol de Martí i Lluís Corbella Afins al surrealisme i a la poètica antiartística, s’interessaren especialment pel cinema, cosa que es reflectí en la publicació d’articles sobretot crítiques sobre films d’avantguarda soviètics, del surrealisme francès o de producció nord-americana, l’…
Joan Blanquer i Panadès
Cinematografia
Activista cinematogràfic.
Vida Durant les dècades de 1930 i 1940 formà part del grup Amics del Cinema, precursor del moviment dels cineclubs fora de Barcelona i centre de la cinefília que caracteritzà Sabadell durant la segona meitat del segle XX Durant la dècada dels anys cinquanta escriví guions de cinema amateur , alguns dels quals foren publicats en "Otro Cine" i guardonats Desenvolupà una intensa activitat en cinefòrums del Vallès Occidental Dirigí, amb Ramon Bardés com a operador, una insòlita cinta, El nostre pa de cada dia , únic testimoni de les condicions de vida…
Roman Karmen
Cinematografia
Tècnic i realitzador cinematogràfic ucraïnès.
Operador durant la Guerra Civil Espanyola — Ispanija , 1939, Grenada, Grenada, Grenada moja ‘Granada, Granada, Granada meva’ 1967— rodà també a la Xina V Kitaje ‘A la Xina’, 1942, als fronts soviètics durant la Segona Guerra Mundial, al Vietnam Vietnam , 1954 a Cuba Pylajuščij ostrov , ‘L’illa ardent’, 1961 i a l’Amèrica Llatina Continente en llamas, 1971-73
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina