Resultats de la cerca

S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018

Treballà uns quants anys en sèries de televisió abans de debutar al cinema amb Forget about Me 1990, i seguí alternant els dos mitjans fins a aconseguir un cert ressò amb Butterfly Kiss 1995 Realitzador eclèctic i prolífic, canvia sovint de gènere, però acostuma a recórrer a un estil improvisat i espontani Ha dirigit, entre d’altres, Go Now 1995, Jude 1996, Welcome to Sarajevo 1997, I Want You 1998, Wonderland 1999, With or Without You 1999, The Claim 2000, 24 Hour Party People 2002, In This World 2002, Code 46 2003 i 9 Songs 2004 Posteriorment ha dirigit Tristram Shandy A Cock and Bull Story…

Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen Sleeper , 1973 Interiors , 1978 Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman 1981 El drama adolescent St Elmo’s Fire 1985 posà de manifest una de les característiques de la seva obra la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents el terror The Lost Boys , 1987 Flatliners , 1990 The Number 23 , 2007 Town Creek ,…

Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de llavors es…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…