Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
metol
Cinematografia
Fotografia
Nom comercial del sulfat d’1-hidroxi-4-metilaminobenzè.
És una substància pulverulenta blanca i cristallina que hom empra com a agent revelador Pot produir emmetzinament de la pell en persones que hi siguin allèrgiques
còpia
Cinematografia
Fotografia
Exemplar positiu obtingut a partir d’un negatiu.
En cinematografia hom treu de primer la còpia de treball per fer-hi les operacions de muntatge, i després la còpia d’explotació o estàndard amb el so incorporat per a ésser projectada als locals de cinema Per a fer els contratipus hom empra la còpia ‘lavender' , impressionada sobre pellícula especial de tonalitat fosca i de molt poc contrast
Jacint Esteva i Grewe
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià ciències exactes i arquitectura S'interessà pel cinema documental i més tard, vinculat a l’anomenada Escola de Barcelona , realitzà films d’argument, com Dante no es únicamente severo 1967, amb Joaquim Jordà, i Después del Diluvio 1968, en els quals emprà elements surrealistes, dadaistes i contestataris, dirigits, però, a un públic intellectualitzat Altres films seus són Metamorfosis 1971 i El hijo de María 1973, que no tingueren difusió comercial
Carles Mira i Franco
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Després d’alguns curtmetratges com Biotopo i Viure sense viure , a La portentosa vida del Padre Vicente 1978 desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire 1980, Jalea Real 1981, Que nos quiten lo bailao 1983, Karnabal 1985, en collaboració amb Comediants i Daniya, el jardí de l’Harem 1987, aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo
tecnicolor
Cinematografia
Marca enregistrada d’un dels primers procediments comercials de cinematografia en color, ideat el 1914 pels nord-americans D.Frost Conestock, H.T.Kalmus i W.B.Westcott i basat en l’ús d’una cambra proveïda d’un mirall dicroic que permet d’impressionar simultàniament tres pel·lícules, cadascuna de les quals correspon a un dels tres colors fonamentals (groc, vermell i blau).
Hom obté còpies d’aquests negatius en emulsions de gelatina dicromatada, les quals, un cop han estat tenyides amb colorant dels respectius tres colors fonamentals, són aplicades sobreposades a una pellícula positiva, revelada, fixada i proveïda de banda sonora El primer assaig de tecnicolor fou fet en la pellícula The Gulf Between 1917, i la primera pellícula comercial que emprà aquest sistema fou The Toll of the Sea 1921 Actualment el terme “color per Technicolor” significa que el procés de laboratori ha estat realitzat per la firma Technicolor
Domènec Saret i Vila
Domènec Saret i Vila
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor i director cinematogràfic i teatral.
Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il…
metabisulfit de sodi
Alimentació
Cinematografia
Fotografia
Agent acidificant que hom empra en banys fixadors, àcids i de detenció, i com a conservador de reveladors.
filtre

Diagrama de transmissió d’alguns filtres per a la pel·lícula de color, que mostra la supressió d’alguns colors assolida amb un filtre apropiat [la primera lletra indica el color del filtre ( U , ultraviolat; Y , groc; O , taronja; R , vermell; X , verd; A , ambrat; B , blau); la segona lletra indica el tipus ( L , suau; M , mig; D , intens)]
© fototeca.cat
Cinematografia
Fotografia
Accessori òptic transparent, de vidre, plàstic o gelatina, emprat per absorbir alguns colors a fi de corregir o compensar la imatge, o bé a fi d’obtenir efectes especials.
Hom colloca els filtres a la part del davant dels objectius, menys els de flou i els destinats a l’obtenció de les còpies positives en color Hi ha diverses classes de filtres els de correcció , destinats a rectificar les diferències de sensibilitat als diferents colors de les diferents pellícules, els de contrast , per a exagerar expressament les diferències de to entre dos colors o més, i els especials , amb una finalitat específica, com els que hom fa servir per a eliminar la boira baixa, els de flou , per a difuminar la imatge, o els polaritzadors, que eviten els reflexos laterals de la…
sonorització
Cinematografia
Tècnica consistent a incorporar el so a una pel·lícula cinematogràfica.
Per a aquest fi, la pellícula duu una banda sonora on són enregistrats els diferents sons diàlegs, música i sorolls o efectes especials mitjançant una pista o unes quantes En el cinema sonor, hom empra, per a l’enregistrament del so, generalment el sistema òptic, però en certs casos és utilitzat bastant el sistema magnètic cinematografia, per a la qual cosa la pellícula duu incorporada una pista magnètica, adherida o bé disposada al damunt d’aquella, a un costat del quadre de la imatge L’auditori destinat a efectuar la sonorització ha d’ésser condicionat i adequat acústicament i equipat amb…