Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
cinema txec
Cinematografia
Cinema produït a Txecoslovàquia, i més especialment a Txèquia.
Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència cinematogràfica centreeuropea, amb…
Pedro Armendáriz
Cinematografia
Teatre
Actor mexicà de teatre, televisió i, especialment, de cinema.
Popular a Mèxic des de l’any 1935, aconseguí renom internacional amb María Candelaria 1944, d’Emilio Fernández, amb qui treballà en d’altres films, i el qual li obrí pas com a actor en molts d’altres països
glicí
Cinematografia
Fotografia
Àcid paraoxifenilaminoacètic emprat com a revelador d’emulsions negatives, especialment en els processos lents.
És anomenat també glicina o fotoglicina
crítica cinematogràfica
Cinematografia
Activitat del qui comenta i valora el cinema des d’una tribuna pública, especialment periòdica.
En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…
accessori
Cinematografia
Cada un dels petits elements o detalls que completen el parament de la decoració.
Importants especialment a efectes de composició i sobretot de raccord
Richard Darryl Zanuck
Cinematografia
Productor cinematogràfic nord-americà.
Fill del també productor Darryl F Zanuck i de l’actriu Virginia Fox, estudià a Stanford i començà a treballar amb el seu pare a la Twentieth Century Fox Debutà l’any 1959 amb el thriller Compulsion , de Richard Fleischer Expulsat de la Fox pel seu pare el 1967, després de passar per la Warner Bros , el 1973, associat amb David Brown, fundà una productora pròpia, amb la qual obtingué èxits de taquilla, especialment The Sting 1973, de George Roy Hill , i The Sugarland Express 1974 i Jaws 1975, que significaren la projecció definitiva del director Steven Spielberg L’any 1990…
Travis Banton
Cinematografia
Creador de vestuaris cinematogràfics.
Fou collaborador d’Ernst Lubitsch, de Max Ophüls i de Josef von Sternberg, especialment per a Marlene Dietrich i Louise Brooks
micropresentació de guió
Cinematografia
Exposició oral i generalment breu d’un projecte de guió d’una pel·lícula o d’una sèrie televisiva, sovint acompanyada d’un suport visual, que s’adreça a un possible productor per persuadir-lo d’invertir-hi.
En molts casos la micropresentació és especialment breu, i es basa en la idea que dura el temps d’un trajecte en ascensor d’aquí la denominació anglesa
Allan Dwan
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen canadenc.
Autor d’una nombrosa filmografia, treballà amb alguns pioners del cinema nord-americà com DWGriffith i Douglas Fairbanks Entre els seus films són especialment coneguts Robin Hood 1922, The Iron Mask 1929 i The Sands of Iwo Jima 1949
transparència
Cinematografia
Procediment tècnic que permet de rodar als estudis cinematogràfics escenes d’exteriors, i consisteix a situar els actors davant una pantalla especial, sobre la qual hom projecta l’escenari real en el qual hom situa l’acció (un paisatge o una escena rodats prèviament) i entre aquella i la càmera.
Aquest procediment fou emprat per primera vegada en el rodatge del film King-Kong 1933 i ha estat molt emprat, especialment per a les grans produccions amb efectes òptics especials, però ha estat progressivament abandonat per les exigències del cinema veritat