Resultats de la cerca

S’inicià com a actor de teatre a Broadway El seu primer paper en el cinema fou en No Way Out 1950 Amb The Defiant Ones 1958, aconseguí un premi BAFTA i fou el primer afroamericà nominat als Oscar, guardó i fita que obtingué el 1963 per Lilies of the Field , actuació que també li valgué un Globus d’Or i un Os de Plata del Festival de Berlin Intèrpret d’una extensa filmografia, altres pellícules destacades seves són Blackboard Jungle  1955, Band of Angels 1957, A Patch of Blue 1965,  In the Heat of the Night 1967, To Sir, with Love 1967, Guess Who’s Coming to Dinner 1968, The Jackal 1997, etc…

Format a l’Escola de Cinematografia de Miami, la seva obra gira entorn de les vicissituds de la comunitat afroamericana Els protagonistes dels seus films sovint han de fer front a marginacions superposades S’inicià amb els curts My Josephine 2003 i Little Brown Boy 2003, i el 2008 estrenà el seu primer llargmetratge Medicine for Melancholy , al qual seguiren dos curts més, Tall Enough 2009 i Chlorophyl 2011 L’any 2017, amb Moonlight 2016 aconseguí l’Oscar a la millor pellícula, film que obtingué també l’Oscar al millor actor de repartiment i al millor guió adaptat, del qual fou coautor

Debutà en el cinema el 1966 i l’any següent es féu un cert renom amb Bonnie and Clyde d’A Penn Ha intervingut, entre altres, en Amanti 1968, The Arrangement 1969 d’E Kazan, Puzzle of a Downfall Child 1970, Chinatown 1974, Network 1976 que li valgué un Oscar, Evita 1980, Mommie Dearest 1981, Supergirl 1984, The Handmaid’s Tale 1989, Scordurs 1991, Arizona Dream 1992, The Temp 1993, Don Juan de Marco 1994, En brazos de la mujer madura 1996, Love Lies Bleeding 1999, The Thomas Crown Affair 1999, Messenger The Story of Joan of Arc 1999, Stanley's Gig 2000 i The Yards 2000

Nascuda amb el nom de Hedwige Eva Maria Kiesler, actuà en diverses pellícules austríaques abans de fer-se famosa amb Extasis 1933, un film del txec Gustav Machaty en què, amb el nom de Hedy Kieslerova, protagonitzà una llarga escena en què apareixia totalment nua i que des d’aleshores anà sempre associada amb la carrera de l’actriu Emigrada a Hollywood arran de l’auge del nazisme, adoptà el nom de Hedy Lamarr per evitar –cosa que no aconseguí mai– les constants referències a Extasis Actuà en una trentena de pellícules nord-americanes, entre les quals la més famosa és Sanson et Dalilah 1949,…

En la seva joventut dirigí algunes obres teatrals i, collaborà, entre d’altres, en coreografies d’Alicia Alonso S'inicià en el cinema amb documentals que exalçaven la Revolució Cubana Carta del presidente Dorticós a los estudiantes chilenos , 1960 Ganaremos la paz , 1962 Primero de Mayo socialista , 1962 un dels quals Gente de Moscú , 1963, tanmateix, li comportà dificultats amb la censura que continuaren en produccions posteriors Després de la retirada del seu primer de ficció, la sàtira El bautizo 1967, s’exilià a Espanya, on es nacionalitzà a mitjan anys setanta i rodà La espuela 1976,…

Es diplomà en arquitectura a Princenton EUA, el 1933, però es dedicà al teatre El 1948 passà al cinema, i guanyà un Oscar com a protagonista de Cyrano de Bergerac 1950 Es destacà també en Moulin Rouge 1953 com a Toulouse-Lautrec i en The Caine Mutiny 1954

Després que les lesions estronquessin la seva carrera com a jugador professional de futbol americà, es guanyà la vida amb ocupacions diverses, entre d’altres actuacions en espots de televisió, que li obriren el camí com a actor en sèries Dan August , 1970-71 i en el cinema El físic atlètic d’acusada masculinitat i l’aspecte entre afable i desafiant el convertiren en un actor molt popular en pellícules d’acció, entre les quals hi ha diversos westerns Navajo Joe , 1966, de Sergio Corbucci 100 Rifles,  1969, de Tom Gries Sam Whiskey,  1969, d’Arnold Laven, i altres films com ara…

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980, de R Redford…

Estudià a l’Academy of Radio Arts de Toronto, i posteriorment es traslladà a Nova York, on inicià una carrera a la televisió, que mantindria al llarg de la seva trajectòria professional com a actor secundari en nombroses sèries d’èxit Bonanza , The Virginian , The Streets of San Francisco , etc A mitjan anys cinquanta es traslladà a Hollywood, on actuà en papers de seductor i de dolent Vers la fi dels anys setanta descobrí uns dots per a la comicitat que el convertiren en un actor molt popular i que explotà a fons, sobretot a partir de Airplane 1980 i la sèrie televisiva Police Squad 1982,…

De ben petit, emigrà a Miami Florida L’èxit de la sèrie de televisió Hill Street Blues el portà a interpretar, al cinema, personatges secundaris de caire llatí, com ara a The Untouchables 1987, de B de Palma D’expressió freda, però de caracter impulsiu, s’ha caracteritzat per la interpretació de personatges durs, com a The Godfather III FFCoppola, 1990 També ha intervingut a Black Rain TScott, 1989, Hero SFrears, 1992, To Have and to Hold LMandoki, 1993, Night Falls on Manhattan SLumet, 1996, Death in Granada MZurinaga, 1996, Night Falls on Manhattan SLumet 1997, The…