Resultats de la cerca

Es formà a Alemanya — Menschen am Sonntag ‘Homes en diumenge’, 1929—, d’on fugí més tard cap a l’Estat francès i arribà als EUA el 1940 Realitzà en el seu país alguns films de gènere interessants com The Killers 1946, Criss Cross 1948 i The Crimson Pirate 1952 El 1953 retornà a Europa

Estudià al liceu francès de Kabul El 1984 fugí del seu país i demanà asil polític a França, on es doctorà en comunicació audiovisual Dirigí diversos documentals sobre el seu país d’origen, entre els quals trobem Zaher Shah, le royaume de l’exil 2000, A fghanistan 2002, i Terre et cendres 2004, premiada a Canes, i basada en la seva primera novella del mateix títol 2000, escrita en persa Són escrite també en aquesta llengua les dues següents novelles Les mil cases del somni i del terror 2002 i El retorn imaginari 2005 La seva quarta novella, escrita en francès, Syngué Sabour Pierre…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…

Al principi les veus d’alguns realitzadors joves del Centro Sperimentale di Cinematografia s’aixecaren contra les imposicions de la censura feixista eco d’aquestes veus foren Ossessione 1942, de Luchino Visconti, Quattro passi tra le nuvole 1942, d’Alessandro Blasetti, i I bambini ci guardano 1943, del binomi De Sica-Zavattini El 1945, amb Roma, città aperta , de Roberto Rossellini, el neorealisme obtingué la carta de presentació en la història del cinema, i a partir d’aleshores es definí amb uns trets característics i uns noms clau Amb el neorealisme hom fugí de la buida…

Vida Fill d’un magistrat de l’Audiència de Barcelona, a setze anys fugí a França i entrà en una troupe de circ Després de recórrer Europa durant tres anys, retornà a Barcelona i s’inicià en la companyia d’Enric Borràs, amb la qual viatjà per Espanya i Llatinoamèrica El 1914 s’installà als EUA i l’any següent debutà en Nens del gueto Children of the Ghetto , Frank Powell sense deixar el teatre El seu domini de l’anglès li obrí les portes de Hollywood a partir de la implantació del sonor, on feu les versions espanyoles dels films americans Gràcies al seu eclecticisme i a la seva…

Vida És considerada com la primera directora del cinema sonor espanyol només Helena Cortesina havia dirigit el 1921 un film, Flor de España o la leyenda de un torero Dona emprenedora i d’una gran personalitat, deixà el seu negoci de llenceria de Barcelona per crear a Madrid una agència artística, i el 1931 la productora Star Film amb el capitalista mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i el representant artístic Pedro Ladrón de Guevara Amb la seva firma produí el migmetratge Yo quiero que me lleven a Hollywood 1931, Edgar Neville, el curt Besos en la nieve 1933, José María Beltrán, El hombre que…

Nascut a França, retornà a Polònia amb la seva família d’origen jueu el 1936 Arran de la invasió nazi, els seus pares foren enviats a camps de concentració als quals només el pare sobrevisqué, mentre que ell escapà del gueto de Cracòvia i portà fins al final de la guerra una existència de vagabund Malgrat iniciar estudis en una escola tècnica després del 1945, aviat es decantà pel cinema Actuà en algunes pellícules i, a mitjan anys cinquanta, ingressà a l’escola de cinematografia de Łodz S’inicià en el curtmetratge, on mostrà la ironia i el sentit de l’absurd presents en bona part de la seva…