Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Patricio Guzmán
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic xilè.
Format a la Escuela de Cinematografía de Madrid, el 1970 tornà al seu país Després del triomf de Salvador Allende esdevingué el cronista cinematogràfic del govern d’Unidad Popular, amb documentals com La respuesta de octubre 1972 i El primer año 1973 El 1973 filmà La batalla de Chile 1975-79, un documental de cinc hores sobre el final del govern d’Allende Ja a l’exili, fou estrenat en forma de trilogia composta de La insurreción de la burguesía 1975, El golpe de estado , 1977 i El poder popular 1979 Resident a França i amb nacionalitat xilena i espanyola, la seva…
Rafael Gil
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
Cofundador del Grupo de Escritores Independientes, dirigí alguns documentals per al govern republicà El 1941 inicià una filmografia prolífica i remarcable amb films com El clavo 1944, Don Quijote de la Mancha 1947, La fe 1947 etc posteriorment, es decantà cap al cinema religiós, literari, militarista i, darrerament, nostàlgic del franquisme Y al tercer dia resucitó 1980 i Hijos de papá 1980
Edgar Anstey
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el documentalista i crític cinematogràfic britànic Harold Macfarlane Anstey.
Treballà amb John Grierson Entre les seves obres cal destacar Granton Trawler 1934, una de les més vives del documentalisme britànic, Thirty Million Letters 1963, Snow 1965 i Wild Wings 1966, que guanyà un Oscar Durant la Segona Guerra Mundial produí documentals per al govern britànic Els anys quaranta s’apartà de la direcció i exercí també com a crític cinematogràfic
Melina Mercouri
Cinematografia
Nom amb què és coneguda l’actriu cinematogràfica grega Maria Amalia Mercouris.
El 1966 es casà amb Jules Dassin Actriu de gran temperament, prengué part en Celui qui doit mourir 1957 versió cinematogràfica de la novella El Crist de nou crucificat , de Kazandzakis, Jamais le Dimanche 1959 premi d’interpretació del festival de Canes 1960, Phaedra 1961, Topkapi 1964, Les pianos mécaniques 1964, 1030 pm Summer 1965, Gaily, gaily 1968, A Dream of Passion 1978, etc Activista contrària al règim dels coronels, fou ministra de Cultura en 1981-85 i 1985-89 al govern socialista d’APapandreu Amb la pujada dels socialistes al poder, tornà a ésser ministra de cultura…
Fred Zinnemann
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
Estudià tècniques de cinema a París i el 1929 anà als EUA, on destacà pel contingut crític de les seves pellícules De la seva filmografia cal esmentar The Search 1948, The Men 1950, Teresa 1951, High Noon 1952, From Here to Eternity 1953 Oscar al millor film i a la millor direcció, Oklahoma 1955, A Hatful of Rain 1957, The Nun's Story 1958, A Man of all Seasons 1956 Oscar al millor film i a la millor direcció, The Day of the Jackal 1973, Julia 1977 i Five Days on Summer 1982 Behold a Pale Horse 1964, sobre el retorn d’un exiliat polític espanyol, provocà, per part del govern…
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’…
,
Josep Xaubet i Roger
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Inicià la seva activitat el 1923 a la Hispano American Films, fins que el 1930 ingressà a la Paramount Films en qualitat d’ajudant del cap de distribució, Salvador Vidal i Batet, i el 1935 es feu càrrec de la seva sucursal a Barcelona Fou un dels encarregats de tancar les portes de la casa a l’Estat espanyol, com a represàlia del Govern de Franco per l’actitud no belligerant mantinguda per la central nord-americana durant la guerra civil Desvinculat circumstancialment de la Paramount, passà a treballar com a gerent de la sucursal barcelonina dels estudis Chamartín de Madrid…
Antoni Ferrandis i Monrabal

José Sacristán i Antonio Ferrandis
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida señorita 1971, La…
Humanidad
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de dirigida per Domènec Ceret i Vila [dir. art.], Alfred Fontanals i Solé [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA Joan Solà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris la Chata, Alberto Martínez el Malasangre, Tina Jordi la Bailaora, Carolina López la Melindres, Baltasar Banquells Adalberto V, Vicenç Ciurana el príncep Enrique, Trino Cruz el fill del rierol, Pepe Font el diputat Lanuza, Pepita Ramos la comtessa, JPonseti Enrique III, DCeret ESTRENA Barcelona, març del 1917 Sinopsi Una família pobra recull un nen abandonat, Albert, que resta sota la protecció del diputat Lanuza De gran arribarà a ser…
Llei del cinema de Catalunya
Cinematografia
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el trenta de juny de 2010 que regula la producció i l’exhibició cinematogràfiques i dóna suport a la indústria del sector a Catalunya.
L’elaboració i l’aprovació de la Llei fou motivada, també, per la voluntat de subsanar la molt minsa oferta de pellícules en versió catalana, i aconseguir-ne la paritat amb les versions en castellà És previst que la disposició entri en vigor l’u de gener de 2011, amb una implantació gradual que ha de concloure l’any 2018 per tal de possibilitar-ne l’adaptació a les empreses distribuïdores En compliment amb la llei, la meitat de les còpies de les pellícules estrenades a Catalunya han d’estar doblades o subtitulades en català Hom n'exceptua les versions originals en una de les dues llengües, i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina