Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Paddy Chayefsky
Cinematografia
Teatre
Nom amb el qual és conegut Sidney Chayefsky, dramaturg i guionista nord-americà.
Començà fent adaptacions d’obres de teatre per a la ràdio i sèries de misteri per a la televisió En les seves obres féu una descripció irònica de la vida quotidiana de personatges anònims, però també tractà temes relacionats amb el judaisme i amb la societat moderna Entre les seves obres cal esmentar el drama televisiu Marty 1953, Oscar a la versió cinematogràfica de 1955 els guions cinematogràfics The Bachelor Party 1957 i Middle of the Night 1959 —dirigits per D Mann—, Paint your Wagon 1969 de J Logan, The Hospital 1971, Network 1976 de S Lumet i Altered States 1979, de K…
Emma Thompson
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica anglesa.
Començà la seva carrera al grup de teatre Footlights, de la Universitat de Cambridge, i a la televisió, on el 1986 actuà al costat de Kenneth Branagh, que en cinema la dirigí quatre vegades Henry V 1989, Dead Again 1991, Peter's Friends 1992 i Much Ado About Nothing 1993 Entre la seva filmografia també destaca Howards End 1992, amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu, Remains of the Day 1993, In the Name of the Father 1994, Carrington 1995, Sense and Sensibility 1996, per la qual obtingué l’Oscar al millor guió adaptat per la seva versió de la novella de Jane Austenla sèrie de televisió…
Lindsay Anderson
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic anglès.
És autor de la part cinematogràfica del Manifest of Angry Young Man És el principal promotor i teòric del free cinema Cofundador de la revista “Sequence” i crític d’altres, ha practicat també la direcció escènica S'inicià al cinema amb la realització de documentals industrials i d’altres sobre diversos temes, en els quals apuntava ja una decidida voluntat testimonial i crítica, així com una aguda sensibilitat i habilitat per a captar i interpretar situacions, que li permeten d’unir en els seus films el lirisme i el realisme El 1957 realitzà el transcendental Every Day except Christmas ,…
Sergi Mateu i Vives
Cinematografia
Actor de teatre i cinema.
Format a l’Institut del Teatre i a la companyia de Iago Pericot, ha protagonitzat els films La radio folla 1985, Laura 1987, Barcelona Connection 1988, Estació central 1989, Verónica L 1989, La teranyina 1989, Boom Boom 1989 —Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor—, La febre d’or 1992, etc Parallelament inicià una certa projecció internacional amb Cronaca di una morte anunciata 1986 de F Rosi, La playa de los perros 1987 de J Fonseca, Nunca estuve en Viena 1990 d’A Larreta o La viuda del capitán Estrada 1991, Frau Rettich, die Czerni und ich ‘La…
Francesc Puigvert i Fayet
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i productor.
Vida Entrà d’aprenent a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on feu d’ajudant de fotografia de Josep Gaspar a Los sucesos de Barcelona Semana Trágica 1909 A partir del 1910 esdevingué l’operador habitual de la casa i rodà nombrosos documentals i reportatges per a noticiaris, entre els quals destaca Incendio del cine "La Luz" de Villarreal 1912 El 1915 filmà a l’Hospital Clínic de Barcelona una sèrie de curts documentals, Operaciones quirúrgicas del oftalmólogo doctor Ignacio Barraquer , els quals, realitzats amb força rigor i perícia tècnica de microcinematografia, han estat…
Antonio Santillán Esteban
Cinematografia
Director.
Vida La seva carrera començà en el camp de la distribució i el doblatge, a partir del 1933 als estudis Metro-Goldwyn-Mayer de Barcelona i després com a director de doblatge a les empreses Fono Barcelona, Acústica, Orphea i Parlo Films Debutà com a realitzador amb el thriller Enemigos 1943 i les aventures La noche del martes 1944, abans d’abordar temàtiques religioses, des del drama Almas en peligro 1951 i la comèdia Sucedió en mi aldea 1954 Contractat per la productora d’Ignasi F Iquino, dirigí el drama Hospital de urgencia 1956 i els policíacs El presidio 1954, El ojo de cristal…
Malcolm McDowell
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor anglès Malcolm John Taylor.
Estudià a la London Academy of Music and Art, mentre es guanyava la vida amb ocupacions diverses Després d’algunes aparicions en sèries de televisió, debutà en el film Poor Cow 1967, de K Loach, tot i que en l’edició final del film, el fragment on apareixia fou suprimit Un any després, tanmateix, Lindsay Anderson el contractà com a protagonista de If , que el donà a conèixer, i amb el qual rodà posteriorment Lucky Man 1973 i Britannia Hospital 1982 El 1971 actuà a les ordres de Stanley Kubrick com a Alex De Large, protagonista de A Clockwork Orange , que li donà fama mundial…
Núria Prims
Cinematografia
Actriu.
Debutà en el cinema el 1995 amb Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra, Inconscients…
Manuel Bengoa
Cinematografia
Guionista.
Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els guions de…
Morir (o no)
Cinematografia
Pel·lícula del 1999; ficció de 93 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT Morir un instant abans de morir 1998 de Sergi Bebel GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Jesús Escosa color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Bello Torras MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Lluís Homar director, Carme Elias dona, Roger Coma motorista, Marc Martínez heroïnòman, Anna Azcona germana, Vicky Peña mare, Carlota Bantulà nena, Amparo Moreno infermera, Mingo Ràfols malalt, Anna Lizaran senyora, Mercè Pons dona policia, Francesc Albiol home policia, Francesc…