Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Antoni Cuesta
Cinematografia
Productor i director cinematogràfic.
Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta Realitzà el primer film important del País Valencià El tribunal de las Aguas 1905 rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pellícules amb argument, com El ciego de la aldea 1907 i El tonto de la huerta 1912 inspirada en La barraca , de Blasco i Ibáñez Produí també films de tema taurí La lucha por la divisa , 1909 i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps
Krzysztof Kieślowski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar
Alan J. Pakula
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic nord-americà.
Diplomat en teatre per la Universitat de Yale, el 1949 treballà al departament de dibuixos animats de la Warner i després arribà a ser ajudant de producció de la Metro Goldwyn Mayer i Paramount Amb Robert Mulligan creà l’empresa Pakula-Mulligan i produí diversos films El 1969, debutà com a realitzador amb The Sterile Cuckoo A continuació filmà, entre d’altres, Klute 1971, All the President's Men 1976, inspirada en l’afer Watergate, Comes a Horseman 1978, Sophie's Choice 1982, Dream Lover 1985, See You in the Morning 1989, Presumed Innocent 1990, The Pelican Brief 1993 i The Devil’s Own 1996…
Danny Boyle
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Iniciat en el teatre, fou director del Royal Court Theatre Upstairs 1982-85 i vicedirector del Royal Court Theatre 1985-87 Els anys vuitanta s’inicià en sèries de ficció per a televisió, i el 1995 rodà el seu primer film, la comèdia negra Shallow Grave , i el 1996 Trainspotting , pellícules que obtingueren un gran èxit Mes tard dirigí A Life Less Ordinary 1997 The Beach 2000, Alien Love Triangle 2002 i 28 Days Later 2002, que no assoliren el mateix ressò Amb Slumdog Millionaire 2008, pellícula inspirada en el món de Bollywood que aconseguí vuit Oscar 2009 –entre d’altres, el de…
Mel Gibson
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990, Ransom RHoward…
Víctor Mora i Alsinella
Cinematografia
Literatura catalana
Escriptor.
Germà de l’escenògraf Rafael Mora Es dedicà sobretot al teatre Publicà el drama La cançó dels catalans 1922, però el seu gran èxit fou Cançó d’amor i de guerra 1926, escrita en collaboració amb Lluís Capdevila i musicada per Martínez Valls Estrenà, entre altres, les obres musicades La taverna d’en Mallol 1930, inspirada en la popular Cançó de taverna d’Apelles Mestres La legió d’honor 1930, amb música de Martínez i Valls Gent del camp Xiquets i mossos 1931, amb música de Ramon Ferrés, L’àliga roja 1932, també amb música de Martínez i Valls i La revolta Igualment, escriví…
, ,
Brillante porvenir
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-64; ficció de 93 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra, Romà Gubern i Garriga-Nogués.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Buch-Sanjuán Barcelona ARGUMENT VAranda GUIÓ VAranda, RGubern, Ricardo Levy Ricardo Bofill FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Santiago Gómez MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Germán Cobos Antonio, Serena Vergano Montse, Josefina Güell Carmen, Arturo López Lorenzo, Josep Maria Angelat López, Gloria Osuna, Aurora Julià Mónica Randall , Lluís Nonell, Carlos Ibarzábal, Maria Quadreny ESTRENA Barcelona i Madrid, 05041965 Sinopsi Antonio, un jove provincià…
La puntaire
Cinematografia
Pel·lícula del 1927-1928; ficció de 122 min., dirigida per Josep Claramunt i Mesa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ JClaramunt Barcelona REFERENT LITERARI La comèdia dramàtica en tres actes i en vers La puntaire de la costa , original del poeta Tomàs Ribas i Julià 1926, inspirada en la poesia de Manuel Ribot i Serra 1859 – 1925 GUIÓ JClaramunt, FGelabert FOTOGRAFIA Fructuós Gelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ J Cuyàs SO Efectes de so sincronitzats INTERPRETACIÓ Teresa Pujol Agnès, Joan Xuclà Pere, Llorenç Adrià, JClaramunt, Joan Formiguera, Teresa Martí, Carme Prats, Llorenç Gibert, Intervenció del grup de ball de l’Orfeó de Sants ESTRENA Barcelona,…
Camino cortado
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 85 min., dirigida per Ignasi F.Iquino.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción IFIquino, Barcelona, Despa Film Alemanya ARGUMENT José Luis Dibildos, Antonio Paso GUIÓ JLDibildos, APaso, IFIquino FOTOGRAFIA Isidoro Goldberger blanc i negre, pantalla normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Augusto Algueró, jr SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ Viktor Staal Juan, Armand Moreno Miguel, Laya Raky Cecília, Eugenio Domingo Antonio, Ramón Hernández, Conchita Ledesma, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, 16011956, Madrid, 27081956 Sinopsi En un cabaret on actua Cecília, es reuneixen Juan, Miguel i…
Antoni Padrós i Solanas
Cinematografia
Director, guionista i pintor.
Vida A la dècada de 1960 inicià la seva activitat creativa en la pintura i exposà a galeries de Barcelona, així com a la Biennal de São Paulo Atret pel cinema, cap al final de la mateixa dècada assistí als cursos de l’Escola de Cinematografia Aixelà i tot seguit als de l’Institut del Teatre, que coordinava Pere Portabella Després d’un primer curtmetratge en 8 mm, realitzà en 16 mm i en un termini de quatre anys 1969-72, cinc curts més i el migmetratge Swedenborg 1971 Amb aquest bagatge i sempre emfatitzant la seva independència, es feu un nom com a ambaixador del “cinema underground del…
,