Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jesús Franco Manera
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
Començà a cursar filosofia i dret, però finalment es decantà pel cinema, i estudià a Madrid i a París El 1953, començà a treballar com a ajudant de realització i en tasques de producció Cap de producció d’Ágata Films, SA 1958, el 1959 estrenà la seva primera pellícula, Tenemos 18 años 1959 La seva nombrosa filmografia prop de dos-cents títols s’orientà cap a productes d’entreteniment, generalment de baix pressupost, que combinen erotisme, acció i terror en proporcions diverses És considerat el pioner del gènere fantàstic en el cinema espanyol Entre els primers títols hom pot esmentar Labios…
Aki Kaurismaki
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic finlandès.
De formació autodidacta, fundà amb el seu germà Mika una productora i inicià una de les filmografies més originals del cinema europeu contemporani Ha dirigit Rikos ja raingaistus ‘Crim i càstig’, 1983, Calamari Union 1985, Varjoja paratiisissa ‘Ombra en el paradís’, 1986, Hamlet liikemaailmassa ‘Hamlet al món dels negocis’, 1987, Ariel 1988, Leningrad Cowboys Go America 1989, Tulitikkutehtaan tyttö ‘La noia de la fàbrica de llumins’, 1989, I Hired a Contract Killer 1990, Scènes de la vie de bohème 1992, Pidä huivista kiinni, Tatjana ‘Agafa el teu mocador, Tatiana’, 1994, Kauas…
Michael Winterbottom
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Treballà uns quants anys en sèries de televisió abans de debutar al cinema amb Forget about Me 1990, i seguí alternant els dos mitjans fins a aconseguir un cert ressò amb Butterfly Kiss 1995 Realitzador eclèctic i prolífic, canvia sovint de gènere, però acostuma a recórrer a un estil improvisat i espontani Ha dirigit, entre d’altres, Go Now 1995, Jude 1996, Welcome to Sarajevo 1997, I Want You 1998, Wonderland 1999, With or Without You 1999, The Claim 2000, 24 Hour Party People 2002, In This World 2002, Code 46 2003 i 9 Songs 2004 Posteriorment ha dirigit Tristram Shandy A Cock and Bull Story…
Abel Ferrara
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, Go Go Tales…
Matthew McConaughey

Matthew McConaughey
© Anne Marie Fox / Focus Features
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Graduat a l’escola de comunicació de la Universitat de Texas, Austin, l’any 1993, començà a actuar el 1991 i obtingué el primer paper important a Dazed and Confused 1993, de Richard Linklater Posteriorment, continuà la trajectòria, entre d’altres, amb A Time to Kill 1996, de Joel Schumacher Contact 1997, de Robert Zemeckis U-571 2000, de Jonathan Mostow Thirteen Conversations About One Thing 2001, de Jill Sprecher Tiptoes 2003, de Matthew Bright, i Sahara 2005 de Breck Eisner La seva carrera es consolidà, sobretot, a partir de The Lincoln Lawyer 2011, de Brad Furman, Bernie 2011, de…
Casey Affleck

Casey Affleck
© Jenfrom Boston
Cinematografia
Actor, director i guionista cinematogràfic nord-americà.
Germà del també actor i director Ben Affleck , amb el qual ha actuat sovint, el 1993 es graduà pel Cambridge Rindge and Latin School D’adolescent actuà en la sèrie televisiva The Kennedys 1990 i el 1988 debutà en Lemon Sky , de Jan Egleson Posteriorment actuà, entre altres films, a To Die For 1995, de Gus Van Sant, Race the Sun 1996, de Charles T Kanganis, Chasing Amy 1997, de Kevin Smith, Floating 1997, de William Roth, i Good Will Hunting 1997, també de Gus Van Sant S’inicià com a actor protagonista amb Desert Blue , de Morgan Freeman 1998, i mès tard actuà a Gerry 2002, de Gus Van Sant,…
William Friedkin
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
El 1962 guanyà un premi al Festival de San Francisco amb un documental Tres anys després anà a Hollywood, on dirigí documentals i produccions per a televisió, entre els quals destaquen un episodi de The Alfred Hitchcock Hour Debutà al cinema amb la comèdia Good Times 1967, gènere del qual s’apartà per seguir una trajectòria centrada en l’acció i el terror The Birthday Party 1968, The Night They Raided Minsky’s 1968, The Boys in the Band 1970 Amb The French Connection 1971, que guanyà cinc Oscar el 1972, entre d’altres, els de millor pellícula i millor director, i The Exorcist 1973, que n’…
Josep Mallorquí i Figuerola
Cinematografia
Guionista.
Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954 i basats en…
Paolo Sorrentino

Paolo Sorrentino
© FDC / LOB
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Estudià economia, però des de mitjan anys noranta es dedicà al cinema collaborant amb altres directors Autor de la majoria dels guions de les seves produccions, debutà el 1998 amb el curt L’amore non ha confini , format al qual ha retornat al llarg de la seva trajectòria La notte lunga , 2001 La partita lenta , 2009 Allo specchio , 2011 Sabbia , 2014 The Dream , 2014 Killer in Red , 2017 Piccole avventure romane , 2018 El seu primer llargmetratge, L’uomo in più 2001, fou guardonat en diversos certàmens Posteriorment, també obtingueren reconeixement Le conseguenze dell’amore…
Sergi Mateu i Vives
Cinematografia
Actor.
Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…