Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Fritz Lang
Cinematografia
Director cinematogràfic austríac.
Home inquiet, arribà al cinema com a realitzador el 1919 després d’haver viatjat molt i d’haver participat en la guerra del 1914, es revelà com un dels millors artífexs del cinema expressionista alemany, amb els films Dr Mabuse, der Spieler ‘Dr Mabuse, el jugador’, 1922, Die Niebelungen 1923-24, Metropolis 1924 i M Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M Una ciutat cerca un assassí’, 1931, en collaboració amb l’escenògrafa Thea von Harbou Amb el triomf del nazisme a Alemanya, se n'anà als EUA, on continuà la seva carrera, amb dos films notables Fury , 1936, i You Only Live Once, 1936, on substituí…
Yul Brynner
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà, fill de pare mongol i de mare gitana romanesa.
Actor-tipus, protagonitzà, entre altres pellícules, The King and I 1956 de Walter Lang, The ten Commandments 1956 de Cecil B de Mille, The Brothers Karamazov 1958 de Richard Brooks, The Sound and the Fury 1959 de Martin Ritt i The magnificent seven 1960 de John Sturges 1960
Joan Bennett
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de l’actriu Constance Bennett De primer fou la ingènua en films humorístics i d’aventures Després triomfà en el gènere dramàtic amb Man Hunt 1941, The Woman in the Window 1944 i The Scarlet Street 1945, de Fritz Lang, i The Woman in the Beach 1947, de Jean Renoir
Glenn Ford

Glenn Ford
© Doctor Macro's High Quality Movie Scans
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà d’origen canadenc.
Debutà en el cinema nord-americà el 1939 i obtingué un gran èxit amb Gilda 1946 de Ch Vidor Al llarg de la seva àmplia carrera professional interpretà drames, comèdies, westerns , etc, entre els quals poden ésser destacats The Big Heat 1953 i Humane Desire 1954, ambdós de F Lang, Blackboard Jungle 1955 de R Brooks, Cowboy 1966 de D Daves, The Courtship of Edie's Father 1962 de V Minnelli i The Money Trap 1965 de B Kennedy
Peter Lorre
Cinematografia
Pseudònim de l’actor cinematogràfic hongarès nacionalitzat nord-americà László Loewenstein.
Treballà a Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA A partir del celebrat paper com a assassí psicòpata a M-Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M-Una ciutat cerca un assassí’, 1931, de F Lang, interpretà personatges tortuosos i patològics, aprofitant el seu especial aspecte físic i les seves qualitats dramàtiques The Man Who Knew Too Much , 1934, d’A Hitchcock Crime and Punishment , 1935, de J von Sternberg The Maltese Falcon , 1941, de J Huston Casablanca , 1942, de M Curtiz Arsenic and Old Lace , 1944, de F Capra Beat the Devil , 1953, de J Huston 20 000 Leagues Under the Sea , 1955, de R…
Maureen O’Hara

Maureen O’Hara
© Doctormacro
Cinematografia
Nom amb el qual era coneguda l’actriu nord-americana d’origen irlandès Maureen Fitz-Simons.
Descoberta per Charles Laughton, que li donà el nom artístic, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on junt amb Laughton coprotagonitzà el seu primer gran èxit, The Hunchback of Notre Dame , a les ordres de William Dieterle, consolidat amb How Green was my Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford Títols notables també foren The Black Swan 1942, de Henry King This Land is mine 1943, de Jean Renoir Miracle on 34th Street 1947, de George Seaton Sinbad, the Sailor 1947, de Richard Wallace Sitting pretty…
Maureen O’Hara

Maureen O’Hara
Cinematografia
Nom amb el qual era coneguda l’actriu nord-americana d’origen irlandès Maureen FitzSimmons.
Començà d’adolescent una trajectòria d’actriu i cantant Descoberta per Charles Laughton , que li donà el nom artístic pel qual és coneguda, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on amb Laughton coprotagonitzà The Hunchback of Notre Dame a les ordres de William Dieterle, i que fou el seu primer gran èxit, consolidat més endavant amb els films How Green Was My Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford, en els dos darrers dels quals fou molt celebrada la seva actuació amb John Wayne Títols notables també…
Robert Francis Boyle
Cinematografia
Escenògraf cinematogràfic.
Graduat en arquitectura 1933, les dificultats per a exercir a causa de la depressió dels anys trenta el portaren a la indústria cinematogràfica, en la qual s’inicià com a actor en petits papers secundaris, i aviat passà a la direcció d’art Treballà successivament per a Cecil B de Mille i Fritz Lang , entre d’altres, però fou sobretot amb Alfred Hitchcock , amb el qual collaborà per primer cop a Saboteur 1942, que adquirí renom Després d’una interrupció de tres anys en ser mobilitzat com a fotògraf militar a la Segona Guerra Mundial, tingué un paper clau en alguns dels films més celebrats d’…
Joan Fontaine
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana de nom de naixement Joan de Beauvoir de Havilland.
Germana de la també actriu Olivia de Havilland , el 1919 es traslladà a San Francisco EUA Estudià Art Dramàtic amb l’alemany Max Reinhardt, a Los Angeles, i el 1935 debutà en el cinema amb el pseudònim de Joan Burfield com a secundària a la pellícula No More Ladies , d’Edward H Griffith, i poc després adoptà el cognom de la seva mare Fins el 1966 participà en uns cinquanta films El 1941 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Suspicion d’Alfred Hitchcock, el qual ja l’havia dirigida l’any anterior a Rebecca Altres films seus que mereixen ésser esmentats són September Affair…
William Friedkin
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
El 1962 guanyà un premi al Festival de San Francisco amb un documental Tres anys després anà a Hollywood, on dirigí documentals i produccions per a televisió, entre els quals destaquen un episodi de The Alfred Hitchcock Hour Debutà al cinema amb la comèdia Good Times 1967, gènere del qual s’apartà per seguir una trajectòria centrada en l’acció i el terror The Birthday Party 1968, The Night They Raided Minsky’s 1968, The Boys in the Band 1970 Amb The French Connection 1971, que guanyà cinc Oscar el 1972, entre d’altres, els de millor pellícula i millor director, i The Exorcist 1973, que n’…