Resultats de la cerca

Home inquiet, arribà al cinema com a realitzador el 1919 després d’haver viatjat molt i d’haver participat en la guerra del 1914, es revelà com un dels millors artífexs del cinema expressionista alemany, amb els films Dr Mabuse, der Spieler ‘Dr Mabuse, el jugador’, 1922, Die Niebelungen 1923-24, Metropolis 1924 i M Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M Una ciutat cerca un assassí’, 1931, en collaboració amb l’escenògrafa Thea von Harbou Amb el triomf del nazisme a Alemanya, se n'anà als EUA, on continuà la seva carrera, amb dos films notables Fury , 1936, i You Only Live Once, 1936, on substituí…

Actor-tipus, protagonitzà, entre altres pellícules, The King and I 1956 de Walter Lang, The ten Commandments 1956 de Cecil B de Mille, The Brothers Karamazov 1958 de Richard Brooks, The Sound and the Fury 1959 de Martin Ritt i The magnificent seven 1960 de John Sturges 1960

Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de l’actriu Constance Bennett De primer fou la ingènua en films humorístics i d’aventures Després triomfà en el gènere dramàtic amb Man Hunt 1941, The Woman in the Window 1944 i The Scarlet Street 1945, de Fritz Lang, i The Woman in the Beach 1947, de Jean Renoir

Debutà en el cinema nord-americà el 1939 i obtingué un gran èxit amb Gilda 1946 de Ch Vidor Al llarg de la seva àmplia carrera professional interpretà drames, comèdies, westerns , etc, entre els quals poden ésser destacats The Big Heat 1953 i Humane Desire 1954, ambdós de F Lang, Blackboard Jungle 1955 de R Brooks, Cowboy 1966 de D Daves, The Courtship of Edie's Father 1962 de V Minnelli i The Money Trap 1965 de B Kennedy

Treballà a Alemanya, França, la Gran Bretanya i els EUA A partir del celebrat paper com a assassí psicòpata a M-Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M-Una ciutat cerca un assassí’, 1931, de F Lang, interpretà personatges tortuosos i patològics, aprofitant el seu especial aspecte físic i les seves qualitats dramàtiques The Man Who Knew Too Much , 1934, d’A Hitchcock Crime and Punishment , 1935, de J von Sternberg The Maltese Falcon , 1941, de J Huston Casablanca , 1942, de M Curtiz Arsenic and Old Lace , 1944, de F Capra Beat the Devil , 1953, de J Huston 20 000 Leagues Under the Sea…

Començà d’adolescent una trajectòria d’actriu i cantant Descoberta per Charles Laughton , que li donà el nom artístic pel qual és coneguda, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on amb Laughton coprotagonitzà  The Hunchback of Notre Dame a les ordres de William Dieterle, i que fou el seu primer gran èxit, consolidat més endavant amb els films  How Green Was My Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford, en els dos darrers dels quals fou molt celebrada la seva actuació amb John Wayne Títols notables també…

Graduat en arquitectura 1933, les dificultats per a exercir a causa de la depressió dels anys trenta el portaren a la indústria cinematogràfica, en la qual s’inicià com a actor en petits papers secundaris, i aviat passà a la direcció d’art Treballà successivament per a Cecil B de Mille i Fritz Lang , entre d’altres, però fou sobretot amb Alfred Hitchcock , amb el qual collaborà per primer cop a Saboteur 1942, que adquirí renom Després d’una interrupció de tres anys en ser mobilitzat com a fotògraf militar a la Segona Guerra Mundial, tingué un paper clau en alguns dels films més…

Germana de la també actriu Olivia de Havilland , el 1919 es traslladà a San Francisco EUA Estudià Art Dramàtic amb l’alemany Max Reinhardt, a Los Angeles, i el 1935 debutà en el cinema amb el pseudònim de Joan Burfield com a secundària a la pellícula No More Ladies , d’Edward H Griffith, i poc després adoptà el cognom de la seva mare Fins el 1966 participà en uns cinquanta films El 1941 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Suspicion d’Alfred Hitchcock, el qual ja l’havia dirigida l’any anterior a Rebecca Altres films seus que mereixen ésser esmentats són…

El 1962 guanyà un premi al Festival de San Francisco amb un documental Tres anys després anà a Hollywood, on dirigí documentals i produccions per a televisió, entre els quals destaquen un episodi de The Alfred Hitchcock Hour Debutà al cinema amb la comèdia Good Times 1967, gènere del qual s’apartà per seguir una trajectòria centrada en l’acció i el terror The Birthday Party 1968, The Night They Raided Minsky’s 1968, The Boys in the Band 1970 Amb  The French Connection 1971, que guanyà cinc Oscar el 1972, entre d’altres, els de millor pellícula i millor director, i  The Exorcist 1973, que n’…

La creà el 1977 el crític, guionista i director Carles Balagué per impulsar els seus projectes com a realitzador, i els d’altres directors Produí els seus llargs Adela 1986 L’amor és estrany 1988, Les aparences enganyen 1991 i el seu curt Una setmana a la vida de 1985 i els curts d’altres Tie Break 1983, Enric Alberich F comme François 1985, Pilar Arévalo Quizá no sea demasiado tarde 1988, Txerra Cirbián i Abran las puertas 1993, Enric Miró Convertida en societat limitada el 1995, amplià la seva activitat amb la distribució de títols clàssics en versió original, la majoria dels…