Resultats de la cerca

Formada a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC, es graduà en direcció 2004 amb el curt L’última polaroid Debutà amb el llargmetratge Tres dies amb la família 2009, basat en l’experiència de la mort del seu avi, pellícula de la qual escriví també el guió Per aquest film, el 2013 guanyà els premis Gaudí a la millor direcció i a la millor pellícula, i el Goya al millor director novell Al juliol del 2013 estrenà Tots volem el millor per a ella L’any 2014 obtingué el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya Després del curt 2015…

Després d’uns estudis irregulars, des del 1964 fou professor de literatura a la universitat de Mèxic Traduí clàssics de la literatura angloamericana, francesa i alemanya i el 1975 ingressà a l’Acadèmia Mexicana i formà part del jurat de premis importants en l’àmbit llatinoamericà El 1965 publicà la novella Farabeuf o la crónica de un instante , que rebé el premi Xavier Villaurrutia i considerada una fita en la narrativa llatinoamericana moderna Publicà també la novella El hipogeo secreto 1968, reculls de contes Narda o el verano , 1966 El retrato de Zoe y otras mentiras , 1970 i…

Tingué una infantesa difícil i visqué en la pobresa El 1930 s’allistà a l’exèrcit, on completà la seva formació i es revelà com un actor de talent Llicenciat en acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945 debutà professionalment a Londres en el teatre de varietats, i tingué en Charles Chaplin un admirador incondicional Des del 1947 actuà en una vintena de pellícules, de les quals sobresurt el musical The Night They Raided Minsky's 1968, de William Friedkin Aparegué també en algunes sèries de televisió Fou molt popular no tan sols al seu país, sinó també en països del Pròxim Orient,…

Treballà en una empresa de publicitat fins el 1962, que fou contractat per la distribuïdora CB Films, de la qual fou cap del departament de publicitat 1963-67 El 1964 inicià les collaboracions a la revista de cinema Fotogramas,  i posteriorment a Ràdio Barcelona, on des del 1973 presenta un programa sota el pseudònim de Mr Belvedere, i també a la cadena SER En 1967-2000 es dedicà professionalment a l’exhibició, i gestionà la majoria de les sales de cinema d’art i assaig de Barcelona Publi, Aquitània, Ars, Maldà, Capsa i Alexis Collabora regularment amb Televisió de Catalunya  amb el programa…

Estudià ciències de la comunicació a la Universidad Iberoamericana S’inicià professionalment el 1984 com a discjòquei en un programa de ràdio, i els anys 1986-88 compongué les bandes sonores d’alguns films mexicans Els anys noranta treballà per al canal televisiu mexicà Televisa Posteriorment fundà la productora Zeta i començà també a estudiar cinematografia i teatre als EUA El 1995 rodà el telefilm Detrás del dinero , al qual seguí El timbre 1996 Amb el drama Amores perros 2000, premiat al Festival de Cinema Llatinoamericà de Lleida i seleccionat per a la candidatura a l’Oscar,…

El 1959, amb només divuit anys, estrenà el seu primer curtmetratge, Lahuida Des del 1960 treballà com a ajudant de direcció i producció a l’Instituto Cubano del Arte y la Industria Cinematográficos ICAIC, al qual es mantingué vinculat tota la vida S'inicià com a director amb curts didàctics i el 1962 rodà en collaboració el seu primer curt de ficció, Minerva traduce el mar Després d’un viatge a Europa que l’influí decisivament 1964, el 1965 dirigí el seu primer film d’autor, Manuela , migmetratge on són ja presents dues de les constants…

Vida Fill d’un magistrat de l’Audiència de Barcelona, a setze anys fugí a França i entrà en una troupe de circ Després de recórrer Europa durant tres anys, retornà a Barcelona i s’inicià en la companyia d’Enric Borràs, amb la qual viatjà per Espanya i Llatinoamèrica El 1914 s’installà als EUA i l’any següent debutà en Nens del gueto Children of the Ghetto , Frank Powell sense deixar el teatre El seu domini de l’anglès li obrí les portes de Hollywood a partir de la implantació del sonor, on feu les versions espanyoles dels films americans Gràcies al seu eclecticisme i a la seva…

Estudià a Yale i el 1967 combaté al Vietnam De retorn a Nova York, estudià cinema i escriví els guions de Midnight Express 1977, Conan, the Barbarian 1981, Scarface 1983 i The Year of the Dragon 1985 Com a director mostra una acusada personalitat amb l’elaboració d’ambicioses i detallades produccions on explora la societat i la política nord-americanes des d'un vessant molt crític Després de dirigir Salvador 1986, sobre el conflicte d’aquest estat centreamericà, inicià amb Platoon 1986, guardonada amb quatre Oscars la trilogia sobre la guerra al Vietnam, que continuà amb Born on the Fourth of…

Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental  La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica  Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels…

El 1913 E Zimmerman inicià la producció autòctona amb La dama de las cayenas Superant la temàtica folklòrica, la producció millorà els anys quaranta amb la creació de la productora Avila Films i la realització de films com Juan de la calle 1941, de R Rivero o La balandra Isabel llegó esta tarde 1949 de Carlos Hugo Christensen, guardonat a Canes per la seva fotografia Els anys setanta l’estat inicià una tímida participació en la producció local, que es materialitzà entre 1976 i 1978 amb l’estrena d’uns vint llargmetratges realitzats per cineastes com Mauricio Wallerstein Cuando quiero llorar…