Resultats de la cerca

Fill dels també actors Marià Ozores i Francès i Laura Puchol Debutà en teatre, però passà al cinema, on feu papers còmics d’home rústic i bonhomiós en films com Calabuig 1955, Recluta con niño 1956, Suspendido en sinvergüenza 1962, etc Atacat de paràlisi, actuà encara en televisió i teatre El poder , de J Calvo Sotelo El seu germà  Marià Ozores i Puchol Madrid, 5 d’octubre de 1926 – 21 de maig de 2025, director cinematogràfic d’un centenar de pellícules, realitzà films còmics, de comèdia fàcil amb un cert erotisme, sovint protagonitzades pels seus germans i també actors com…

Per mitjà dels seus pares, professionals de la indústria cinematogràfica, entrà en contacte amb el cinema i es familiaritzà amb les tècniques de filmació i d’illuminació Durant la guerra de Corea fou destinat a un equip de filmació per a la instrucció de pilots de l’aviació En tornar a Nova York, treballà per a la televisió en documentals i publicitat Debutà en el cinema el 1970 i es convertí en un dels directors de fotografia més sollicitats El seu treball destacà sobretot a la trilogia The Godfather 1972, 1974 i 1990, en què introduí la imatge dels rostres en penombra, i en diversos films…

El 1970 rodà en format de 16 mm El desastre de Annual 1970, i posteriorment realitzà Pascual Duarte 1975, segons la novella de CJCela, que fou premiada a Canes el 1976, i Los restos del naufragio 1978, paràbola política en clau d’aventures fantàstiques Després d’una temporada als EUA, on rodà In'n'out , dirigí El sueño de Tánger 1985, Berlin Blues 1988, el documental Después de tantos años 1993, La buena estrella 1997, guardonada amb cinc premis Goya i Lágrimas negras 1998, pellícula que finalitzà FBauluz

Personificà i mitificà “el bon americà” al cinema dels EUA, especialment en la figura del cowboy adust, tímid i simpàtic The Winning of Barbara Worth, 1926 The Man from Wyoming, 1930 The Plainsman , 1936 The Cow-Boy and the Lady, 1938 The Westerner, 1940 High Noon, 1952 Vera Cruz, 1954 Bon comediant, intervingué també en films humorístics de Lubitsch i de Capra, i també en nombroses cintes d’aventures, com Lives of a Bengal Lancer 1935, Beau Geste 1939, etc

Treballà a la companyia d’EVilches, i el 1935 féu el primer film, El 113 Durant la guerra civil de 1936-39 fou oficial d’aviació El 1941 esdevingué galant de moda en papers èpics representatius de la mitologia del nou règim Harka i Escuadrilla 1941, Raza i A mí la Legión 1942, El último cuplé 1957, etc Vinculat cada cop més a papers secundaris, recuperà protagonisme a La caza 1965 i Pippermint frappé 1967, de CSaura, Raza, el espíritu de Franco 1977, de GHerralde, Patrimonio Nacional 1980, de LGBerlanga, etc

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il futuro é donna…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Després d’interpretar papers juvenils a Rebel Without Cause 1955, de N Ray o Giant 1956, de G Stevens, realitzà Easy Rider 1969, el qual rebé un premi al Festival de Canes, símbol de l’inconformisme nord-americà dels seixanta Aquest mateix esperit presidí els seus següents films The Last Movie 1971 Out of the Blue 1980 Colors 1988 Backtrack 1989 The Hot Spot 1990 Chasers 1994 i Homeless 2000 En la seva irregular carrera com a actor, gairebé sempre interpretant personatges inadaptats, violents o torturats, destaquen Der Amerikanische Freund 1976, de Wim Wenders Apocalypse Now 1979, de FF…

Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan Francesc de…

Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…