Resultats de la cerca

De família de pintors, escriptors —com el seu pare, Sergej Vladimirovič Mikhalkov — i cineastes —com el seu germà Andrej Mikhalkov-Končalovskij —, treballà inicialment com a actor, faceta que ha continuat conreant al llarg de la seva carrera interpretant, sovint, pellícules dirigides per ell mateix, entre d'altres, Raba l’ubvi ' ‘L’esclava de l’amor’, 1975, Mekhaničeskoje Pianino ‘La pianola mecànica’, 1977, P'at Večerov ‘Cinc vetllades’, 1978, Neskolko dnej iz Žizni Oblomova ‘Alguns dies en la vida d’Oblomov’, 1978-79, Occi Ciorni ‘Ulls negres’, 1987, Urga 1991, Otomlionnye…

Graduat en dret per la Universitat de Columbia, exercí com advocat als anys trenta i començà a relacionar-se amb el món teatral de Nova York com a escriptor Collaborador d’Orson Welles al Mercury Theatre, fou l’adaptador de la seva cèlebre emissió radiofònica de The War of the Worlds La seva obra In Time to Come rebé el premi de la Crítica a la millor peça teatral l’any 1941 Entre els seus guions més coneguts cal destacar els de The Sea Hawk M Curtiz, 1940, The Letter W Wyler, 1940 i Sergeant York H Hawks, 1941 Guanyà l’Oscar al millor guió —compartit amb els altres dos coautors, Julius i…

Mentre estudiava cinema a la Universitat de Nova York, realitzà el migmetratge Joe’s Bed-Stuy Barbershop We Cut Heads 1983, amb el qual aconseguí un cert renom Posteriorment s’erigí en capdavanter de la denúncia de les confrontacions racials empresa per una nova generació de cineastes negres De la seva nombrosa filmografia es poden esmentar, entre d’altres  She’s Gotta Have It 1986, School Daze 1988, Do the Right Thing 1989, Mo’Better Blues 1990, Jungle Fever 1991,  Malcolm X 1992, biografia del líder afroamericà, Crooklyn 1993, Clockers 1995, un episodi de Lumière & Co 1995…

Vida El 1926 guanyà el concurs de fotogènia Concurso Fox de Bellezas Españolas convocat per la Fox Film Corporation, El Día Gráfico  i Arte y Cinematografía , gràcies al qual viatjà a Hollywood, on debutà el 1927 com a secundària als estudis Fox en els films Pel seus ulls negres Eugene Forde Una núvia a cada port A Girl in Every Port , 1928, Howard Hawks o Herois de l’infern Hell’s Heroes , 1929, William Wyler Adoptà el nom artístic de María Alba i protagonitzà les versions espanyoles corresponents de films nord-americans Intervingué en Charros, gauchos y manolas 1930, revista…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…

Vida Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920 També creà elencs teatrals Queraltó i Queraltó - Torrents, feu figurins i decorats en teatres del Parallel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè Es prodigà també en fotografia i cinema amateur El 1928 presentà una tirallonga de vistes fílmiques…

Vida A setze anys s’inicià en la fotografia amb temes rurals locals Apotecari de professió, a partir del 1953 rodà una sèrie de curts documentals sobre oficis artesanals, com Esclops d’artesania Un ofici que desapareix 1954 Un rajoler 1956, millor guió en 9,5 mm en el Festival de Sant Sebastià 1958 –el més elaborat– i Càntirs negres 1977 Formà part del Grup de Cinema Amateur de l’AFC des del 1954 i del collectiu Amics del Cinema 1954-55 Sense deixar mai la fotografia, continuà rodant documentals, com ara El Pelegrí de Tossa 1957 i La processó de Santa Cristina 1957, aquest amb…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…

Cinema nord-americà L’Oscar a la millor pellícula va ser per a Moonlight , que narra la vida d’un adolescent negre homosexual i que procedeix d’un entorn socialment conflictiu © Lionsgate Home Entertainment / A24 L’edició dels Oscar del 2017, en la qual la pellícula de Barry Jenkins, Moonlight –que narra la vida d’un adolescent negre homosexual que procedeix d’un entorn socialment conflictiu–, es va endur el premi a la millor pellícula, va ser representativa per dues qüestions D’una banda, pel protagonisme en les nominacions de les històries de temàtica afroamericana, després que l’any…