Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Leslie Howard
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic anglès.
L’èxit que obtingué a Broadway amb The Petrified Forest 1935 li obrí les portes del cinema Actor dúctil i de grans recursos dramàtics, intervingué a The Scarlet Pimpernel 1935, Pygmalion 1938 i Gone with the Wind 1939 Realitzà alguns films The First of the Few 1942 i The Gentle Sex 1943 Desaparegué en un accident d’aviació
Takashi Miike
Cinematografia
Director de cinema japonès.
Graduat a l’Acadèmia d’Arts Visuals de Yokohama, fundada pel prestigiós cineasta Shoei Imamura, començà a treballar a la televisió i en pellícules rodades directament per al mercat del vídeo La seva prolífica obra —que abasta diversos gèneres, com el terror, la ciència-ficció, l’acció o el cinema de samurais— es caracteritza pel recurrent ús de la violència L’èxit d' Audition 2000 li obrí les portes al públic occidental Alguns dels seus títols més populars són Chakushin Ari ‘Trucada perduda’, 2004, Zebraman 2004, Sukiyaki Western Django 2007, Jûsan-nin no shikaku ‘13 assassins’, 2010 i…
Marcel Carné
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
El 1926 dirigí el film humorístic i d’avantguarda Nogent, Eldorado du dimanche Adscrit al “realisme poètic”, és autor d’obres definitives dins aquesta tendència Drôle de Drame 1937, Quai des Brumes, Hôtel du Nord 1938 i Le jour se lève 1939 A Les visiteurs du soir 1942-43 i a Les enfants du Paradis 1943-45 establí, en clau, una voluntat de definició estètica prevertiana Entre les seves obres posteriors es destaquen Les portes de la nuit 1946, Juliette et la clef des songes 1951, Thérèse Raquin 1953, Les Tricheurs 1958, Trois chambres à Manhattan 1965, Les jeunes loups 1967, La merveilleuse…
Lasse Hallström
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suec.
Treballà a Suècia durant més de deu anys dirigint telefilms i pellícules, entre les quals un documental sobre el grup Abba, fins que obtingué un gran èxit internacional amb Mitt liv som hund ‘La meva vida com un gos’, 1985, que estigué nominada als Oscar al millor director i al millor guió El ressò d’aquesta pellícula li obrí les portes de la indústria americana, on ha realitzat, gairebé sempre en to melodramàtic o tragicòmic, Once Around 1991, What's Eating Gilbert Grape 1993, Something to Talk About 1995, The Cider House Rules 1999, Chocolat 2000, The Shipping News 2001, An Unfinished Life…
Joan Gratacós i Comas
Cinematografia
Exhibidor.
Vida Fill gran d’Enric Gratacós i Massanella, el 1940 fixà la seva residència a Barcelona, des d’on organitzà, amb el seu germà Francesc, un petit circuit de cines integrat per sales a Granollers, Terrassa, Rubí, el Masnou, Calella i altres indrets A partir del 1962, i en solitari, comprà algunes sales de Barcelona, però la disminució alarmant del nombre d’espectadors provocà el tancament progressiu de cines entre el 1966 i el 1972 Com a titular de l’empresa Espectáculos Vallesanos, el 1985 fou un dels fundadors de l’Àrea Catalana d’Exhibició Cinematogràfica ACEC El seu fill Enric Gratacós i…
Richard Williams
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Director i dissenyador de cinema d’animació.
Format a l’Ontario College of Art, treballà primer als estudis de Walt Disney El 1955 anà a la Gran Bretanya i treballà sobretot en publicitat de televisió, i el 1958 estrenà el seu primer curtmetratge, The Little Island 1958, que rebé un premi BAFTA L’èxit comercial li arribà amb Love Me, Love Me, Love Me 1962, que li obrí les portes a participar en films de renom What’s New Pussycat , 1965, de Clive Donner The Return of the Pink Panther , 1975, de Blake Edwards, i dirigí, dissenyà i produí films d’animació A Christmas Carol 1971, Oscar al millor film d’animació Raggedy Ann & Andy A…
Josep Xaubet i Roger
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Inicià la seva activitat el 1923 a la Hispano American Films, fins que el 1930 ingressà a la Paramount Films en qualitat d’ajudant del cap de distribució, Salvador Vidal i Batet, i el 1935 es feu càrrec de la seva sucursal a Barcelona Fou un dels encarregats de tancar les portes de la casa a l’Estat espanyol, com a represàlia del Govern de Franco per l’actitud no belligerant mantinguda per la central nord-americana durant la guerra civil Desvinculat circumstancialment de la Paramount, passà a treballar com a gerent de la sucursal barcelonina dels estudis Chamartín de Madrid El 1952, en…
Guillermo del Toro
© El Laberinto del Fauno
Cinematografia
Director cinematogràfic mexicà.
Curtmetratges com Doña Lupe 1985 i Geometría 1987 ja evidenciaven la seva predilecció pel gènere terrorífic i fantàstic, en el qual enquadrà el seu primer llargmetratge, el celebrat Cronos 1993 El seu èxit li obrí les portes de Hollywood, on, sempre dins el gènere fantàstic, ha dirigit Mimic 1997, Blade II 2002, Hellboy 2004 i la seva seqüela Hellboy II The Golden Army 2008, pellícules caracteritzades per una estètica fosca i carregada A l’Estat espanyol rodà El espinazo del diablo 2001, una història de fantasmes ambientada a la Guerra Civil Espanyola, amb producció de Pedro Almodóvar El…
Wes Anderson
© Festival de Canes
Cinematografia
Nom amb què és conegut el director cinematogràfic nord-americà Wesley Wales Anderson.
Durant els estudis de filosofia a la Universitat de Texas conegué l'actor Owen Wilson, amb el qual començà la realització de curts, un dels quals, Bottle Rocket 1994, li obrí les portes del cinema professional El seu primer llargmetratge, estrenat el 1996, fou una versió d'aquest curtmetratge Considerat un renovador de la comèdia nord-americana, posteriorment dirigí Rushmore 1998, The Royal Tenenbaums 2001, The Life Aquatic with Steve Zissou 2004, Hotel Chevalier 2007, The Darjeeling Limited 2007, el film d'animació Fotograma de Moonrise Kingdom , de Wes Anderson © Focus Features Fantastic…
Nouvelle Vague
Cinematografia
Moviment cinematogràfic francès, nascut el 1958 com a reacció al cinema d’aquell moment, eminentment literari.
De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien fet els grans…