Resultats de la cerca

Autor d’una obra bàsicament documental, adoptà el realisme socialista i es posà al servei de la revolució cubana Fou fundador i director del Noticiario ICAIC Latinoamericano, creat l’any 1960 a l’Havana Els seus primers curtmetratges el convertiren en un dels millors muntadors Ciclón , 1963 Now 1964, Hanoi, martes 13 , 1967 Posteriorment rodà Los cuatro puentes 1974, El tiempo es el viento 1976, Octubre es de todos 1977, El gran salto al vacío 1979, El soñador del Kremlin 1983 i Concierto para la vida 1997, molts dels quals curtmetratges Ocupà càrrecs oficials i rebé nombrosos…

L’entitat es constituí jurídicament el 2000 com a entitat autònoma i està integrada per CurtFiccions Mostra de Curtmetratges de Barcelona L’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona Mostra de Cinema Asiàtic de Barcelona Mostra de Cinema Africà de Barcelona Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona OVNI Mostra de Vídeo Independent i Fenòmens Interactius - Observatori de Vídeo No Identificat, i Mostra Internacional de Cinema Gai i Lèsbic El 2002, el collectiu presentà un Codi deontològic de sis…

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des…

Estudiant de psicologia i de música, entrà al món de l’espectacle com a vocalista de l’orquestra del seu marit, Stanley Roberts Poc després fou contractada per la Metro Goldwyn Mayer, i fou el director d’aquesta companyia, Louis B Mayer, qui li posà el nom artístic de Janet Leigh i li donà un paper al cinema l’any 1947 a The Romance of Rosy Ridge Leigh actuà en unes 50 pellícules, entre les quals Little Women 1949, Scaramouche 1952, Colorado Jim 1953, The Vikings 1958, Touch of Evil 1958, d’Orson Welles, The Manchurian Candidate 1962 i Harper 1966 La seva interpretació més…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 Pere Portabella, Barcelona, Grup Cinema Art Héctor Fáver, Barcelona GUIÓ JLGuerín FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color i blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros, Isabel Caellas MUNTATGE JLGuerín, Manel Almiñana MÚSICA Albert Bover i fragments d’Arnold Schönberg, Jacques Offenbach, Claude Debussy, Maurice Ravel, Béla Bartók, Piotr Ilitx Txaikovski SO Daniel Fontrodona, David Callejas INTERPRETACIÓ Juliette Gaultier Hortense Fleury, Ivon Orvain l’oncle Étienne, Anne-Céline Auché la minyona, Cécile Laurent, Simone Mercier, René Flory, Marc…

Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961,…

Acabats els estudis de disseny 1977-79 començà a treballar en publicitat El 1985 guanyà un premi per a nous dibuixants de manga i dos anys més tard es professionalitzà amb creacions per a la revista Manga Action El 1990 començà a publicar la sèrie Crayon Shin-Chan, centrada en Shinnosuke, un nen de cinc anys desvergonyit, ingenu i hiperactiu que converteix la vida dels adults que l’envolten en un malson per les situacions d’incomoditat en les quals els posa el seu caràcter desinhibit Els episodis protagonitzats per aquest personatge prop dels 600 aconseguiren un èxit extraordinari i el 1995…

Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels accidents d’…

Començà en el món del cinema fent el disseny de vestuari per a directors com Woody Allen Sleeper , 1973 Interiors , 1978 Després de dirigir un parell de telefilms, debutà com a director de cinema amb la comèdia fantàstica The Incredible Shrinking Woman 1981 El drama adolescent St Elmo’s Fire 1985 posà de manifest una de les característiques de la seva obra la capacitat de descobrir nous valors de la interpretació Cineasta eclèctic amb inquietuds bàsicament comercials, feu incursions en gèneres molt diferents el terror The Lost Boys , 1987 Flatliners , 1990 The Number 23 , 2007…

En gran part autodidacte, aprengué a tocar diversos instruments i fou també escenògraf, cartellista, actor, ballarí, clown i illusionista de teatre de varietats els anys cinquanta del segle XX a París En aquesta ciutat fou descobert per Jacques Tati , el qual el contractà com a guionista i director assistent de  Mon oncle 1958 Influït per Buster Keaton i Max Linder, obtingué un gran renom com a clown els anys seixanta Posteriorment, amb Jean Claude Carrière , dirigí els seus propis films, en els quals actuà sovint els curtmetratges Rupture 1961, Heureux anniversaire 1962, amb el qual compartí…