Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Plataforma de Festivals de Cinema, Vídeo i Multimèdia de Barcelona
Cinematografia
Entitat creada el 1998 i impulsada des de Barcelona Plató Film Commission per tal de coordinar els festivals existents i ja consolidats a la ciutat, així com difondre i potenciar la creació audiovisual i cooperar en projectes comuns.
L’entitat es constituí jurídicament el 2000 com a entitat autònoma i està integrada per CurtFiccions Mostra de Curtmetratges de Barcelona L’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona Mostra de Cinema Asiàtic de Barcelona Mostra de Cinema Africà de Barcelona Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona OVNI Mostra de Vídeo Independent i Fenòmens Interactius - Observatori de Vídeo No Identificat, i Mostra Internacional de Cinema Gai i Lèsbic El 2002, el collectiu presentà un Codi deontològic de sis principis,…
càmera cinematogràfica

Esquema d’una càmera cinematogràfica professional
© Fototeca.cat
Cinematografia
Aparell que permet d’enregistrar les imatges d’un objecte en moviment sobre un suport sensible; és anomenada també filmadora o màquina filmadora.
Una presa de vista o enregistrament cinematogràfic consisteix en un seguit de fotografies de l’objecte en moviment, que, en ésser projectades amb la mateixa cadència que han estat obtingudes, donen una aparença de moviment Un motor elèctric de precisió la regularitat del qual és sovint controlada per un quars fa avançar la pellícula per davant de la finestra de presa o d’exposició un mecanisme d’intermitència deté cada fotograma un breu temps a la finestra per tal de permetre’n l’exposició a la llum emesa o reflectida per l’objecte filmat un obturador , consistent, generalment, en un…
Jean-Louis Comolli
Cinematografia
Crític i realitzador cinematogràfic francès d’origen algerià.
Redactor de Cahiers du Cinéma 1961-78, revista de la qual fou redactor en cap 1966-71, dirigí programes cinematogràfics per a la televisió abans de rodar el documental Les deux marsellaises 1968, al qual seguiren, entre d’altres, La Cecilia 1975, Carnets de bal 1980, L’ombre rouge 1981, La campagne de Provence 1992, Marseille contre Marseille 1996, Jeux de rôles a Carpentras 1998, Durruti, portrait d’un anarchiste 2000, Nos deux marseillaises 2001 i Rêves de France à Marseille 2003, tots sobre temes socials i polítics Fora d’aquest gènere rodà Le bal d’Irène 1986, Jeune fille au livre…
Tim Robbins
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Debutà en la sèrie de televisió Quarterback Princess 1983, i després interpretà Toy Soldiers 1984, de D Fisher, The Sure Thing 1985, de R Reiner, Top Gun 1986, de T Scott, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, The Hudsucker Proxy 1994, de J Coen, i, sobretot, films de R Altman — The Player 1992 i Short Cuts 1993— Posteriorment ha protagonitzat, entre d’altres, Nothing to Lose 1997, de S Oedekerk, Arlington Road 1999, de M Pellington, Mission to Mars 2000, de B De Palma, High Fidelity 2000, de S Frears, Antitrust 2001, de P Howitt, Human Nature 2001, de M Gondry, The Truth about Charlie 2002, de…
Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat el 1994 a l’Escola Pia de Sarrià de Barcelona que imparteix el títol propi de graduat superior en cinema i audiovisuals, i és adscrit a la Universitat de Barcelona.
Dirigida per Josep Maixencs i Agustí, nasqué de l’experiència prèvia de la Formació Professional de segon grau de tècnics en l’audiovisual iniciada el 1987 al Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, així com d’iniciatives programàtiques com la de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb la finalitat de crear una Escola Superior de Cinema de Catalunya La Fundació Privada que la gestiona possibilità el seu funcionament amb un programa d’estudis de quatre anys, orientat a la capacitació dels estudiants en direcció tècnica, direcció artística, fotografia, so, edició/ muntatge,…
micropresentació de guió
Cinematografia
Exposició oral i generalment breu d’un projecte de guió d’una pel·lícula o d’una sèrie televisiva, sovint acompanyada d’un suport visual, que s’adreça a un possible productor per persuadir-lo d’invertir-hi.
En molts casos la micropresentació és especialment breu, i es basa en la idea que dura el temps d’un trajecte en ascensor d’aquí la denominació anglesa
La herencia del diablo
Cinematografia
Pel·lícula del 1917; ficció de 240 min., dirigida per Domènec Ceret i Vila, Joan Solà i Mestres.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona ARGUMENT Salvador Ardèvol FOTOGRAFIA JSolà i Morales blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Lola Paris sirena, Marta, Tina Jordi Laura del Valle, Asunción Casal la dida Mary, Carolina López Clara, Alberto Martínez Pedro el Lince, Trino Cruz Carlos, Reiggini sirena nena, Antoni Casanovas el marquès, Dionisio Labata Adolfo Marsillach, Julián de la Cantera l’oficial de marina, Joaquim Torrents Morton, Luis Caballero Rodolfo Marsillach, Jaume Flaquer el pescador Tobías, Joan Oliva Muergo, Juli Nolla un capellà, Eladi Vidal Juan Sinnombre, Avellí…
Tilda Swinton

Tilda Swinton
© Matt Petit / A.M.P.A.S.
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda l’actriu britànica Katherine Matilda Swinton.
Inicià estudis de ciències polítiques a la Universitat de Cambridge, que deixà per la literatura anglesa, en la qual es graduà el 1983 Posteriorment es dedicà al teatre i actuà durant una temporada amb la Royal Shakespeare Company Interpreta sovint personatges insòlits Estigué estretament associada amb el director Derek Jarman, a les ordres del qual actuà, entre d’altres, a The Last of England 1988, Edward II 1991, pel qual fou guardonada al Festival de Venècia i Wittgenstein 1993 El 1992 protagonitzà Orlando , de Sally Potter, paper que li donà una important projecció Seguiren,…
Joan Parellada i Cardellach
Cinematografia
Director.
Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…
Estudis Metro-Goldwyn-Mayer
Cinematografia
Estudis de doblatge.
Es fundaren a Barcelona el 1933 amb l’objectiu de doblar en exclusiva films nord-americans produïts per la MGM, fet que els portà també a obrir sucursals a París i Roma El primers directius foren nord-americans, però aviat els substituïren Alejandro Ulloa i Ramon Martori, els quals, juntament amb Gonçal Delgràs i Julio Alymán, incorporats el 1934, configuraren la primera etapa dels estudis Hi destacaren com a actors, a més dels esmentats, que també exercien aquesta tasca, José María Ovies, Pepe Casín, Félix Defauce, Rafael Durán, Marta Flores, Elsa Fàbregas, Margarita Robles, Rafael Luis…