Resultats de la cerca

Procedent de la realització d’anuncis publicitaris per a la televisió, ha aplicat a les seves pellícules un esteticisme visual heretat de la publicitat D’altra banda, sovint ha dirigit films amb una certa voluntat de provocació i escàndol Després de debutar amb el drama adolescent Foxes 1980, realitzà Flashdance 1983, Nine 1/2 Weeks 1986, Fatal Attraction 1987, Jacob's Ladder 1990, Indecent Proposal 1993, Lolita 1997 i Unfaithful 2002, sempre amb molt més èxit de públic que de crítica

Estudià arquitectura i art dramàtic Després d’alguns films publicitaris debutà a la direcció en el llargmetratge d’acció, Thunderbolt and Lightfoot 1974 El 1978 estrenà  The Deer Hunter 1978, sobre la guerra del Vietnam, que li valgué dos Oscar millor pellícula i millor director i és considerat un clàssic del cinema bèllic Posteriorment rodà cinc títols més, en els quals la violència ocupa un lloc central Heaven's Gate 1980, un fracàs comercial i de crítica estrepitós que determinà la seva migrada filmografia posterior, centrada, com els primers títols, en la violència i la…

El 1988 dirigí Mamá , un curtmetratge que li permeté estudiar becat per la Diputació Foral de Biscaia a la Universitat de Nova York Un cop doctorat, fou professor de direcció a la New York Film Academy Parallelament realitzà curtmetratges, videoclips i films publicitaris El 2003 estrenà el seu primer llargmetratge, Torremolinos 73 , al qual seguí, el 2012, Blancanieves , una pellícula basada en el conte dels germans Grimm, muda i en blanc i negre, premiada al Festival de Sant Sebastià 2012 i que obtingué deu premis Goya, un dels quals a la millor pellícula i al millor guió del…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , feu de foto fixa a quinze anys en substituir el seu pare,  Carlos Pérez de Rozas Masdeu , i arribà a segon operador, però abandonà el cinema el 1959 per entrar també a l’Agència EFE, on arribà a ser cap dels serveis gràfics, a més de fer treballs publicitaris i industrials Treballà per als diaris La Vanguardia , Solidaridad Nacional i La Prensa És autor de la icònica fotografia dels Beatles baixant de l’avió que els portava a Barcelona, amb barrets de torero al cap 1965 Interpretà esporàdicament algun petit paper…

Després de dirigir anuncis publicitaris i curtmetratges experimentals, el llargmetratge Mala noche 1985 el convertí en un nom prometedor dins el cinema independent nord-americà A Drugstore Cowboy 1989 manifestà el seu interès pels marginats, confirmat a My Own Private Idaho 1991 i Even Cowgirls Get the Blues 1993 La comèdia To Die For 1994 donà pas a una etapa de títols més comercials, com Good Will Hunting 1997, Psycho 1998 i Finding Forrester 2000, però tornà al cinema experimental amb Gerry 2002, Elephant 2003, guanyadora de la Palma d’Or i premi al millor director del…

El 1994 començà a estudiar a l’Escola Superior de Cinema i Arts Visuals de Catalunya ESCAC, on es graduà amb el curt Las cabras de Freud 1999 Més endavant dirigí anuncis publicitaris i videoclips musicals per a cantants o grups com Pastora Soler, El Langui o Manos de Topo El seu segon curtmetratge, Los perros de Pavlov 2003, participà en nombrosos festivals i aconseguí diversos guardons Dirigí la sèrie d’animació Arròs covat 2009, produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya Debutà en el llargmetratge amb Eva 2011, ambiciosa producció de ciència-ficció que inaugurà el…

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des…

Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002,…

Fou constituïda a Barcelona el 1955 per Herminio García Calvo, un industrial relacionat amb la seda, i Enric Esteban i Delgado, que marxà ben aviat L’empresa començà a funcionar bé a partir del 1956, quan s’hi incorporà Luis G de Blain Ambdós socis viatjaren arreu del món a la recerca de títols i aconseguiren contractar obres de primera fila i figurar entre les firmes capdavanteres de l’Estat El 1961 la central es traslladà a Madrid, i les oficines de Barcelona passaren a ser una sucursal Blain continuà a Barcelona ocupat en la recerca de films, supervisant el doblatge que es…

Vida El 1947 s’inicià en el cinema professional com a segon operador i més endavant com a director de fotografia, i participà en el rodatge d’una ingent quantitat de films comercials, industrials, documentals i publicitaris a Barcelona i Madrid Després muntà la productora de cinema industrial Cinetti 1969 a l’edifici dels estudis Kinefon, la qual s’erigí en una de les més actives i solvents del sector, durant els anys en què Barcelona fou la capital de la publicitat cinematogràfica a l’Estat espanyol, si bé el 1985 es veié obligat a tancar-la Tot seguit abandonà el cinema després de quaranta…