Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
tecnicolor
Cinematografia
Marca enregistrada d’un dels primers procediments comercials de cinematografia en color, ideat el 1914 pels nord-americans D.Frost Conestock, H.T.Kalmus i W.B.Westcott i basat en l’ús d’una cambra proveïda d’un mirall dicroic que permet d’impressionar simultàniament tres pel·lícules, cadascuna de les quals correspon a un dels tres colors fonamentals (groc, vermell i blau).
Hom obté còpies d’aquests negatius en emulsions de gelatina dicromatada, les quals, un cop han estat tenyides amb colorant dels respectius tres colors fonamentals, són aplicades sobreposades a una pellícula positiva, revelada, fixada i proveïda de banda sonora El primer assaig de tecnicolor fou fet en la pellícula The Gulf Between 1917, i la primera pellícula comercial que emprà aquest sistema fou The Toll of the Sea 1921 Actualment el terme “color per Technicolor” significa que el procés de laboratori ha estat realitzat per la firma Technicolor
Netflix
Cinematografia
Companyia nord-americana per a la reproducció de pel·lícules i sèries per internet, part de les quals també produeix.
Fou fundada el 1997 com a empresa de lloguer de DVD per correu electrònic pels enginyers informàtics Reed Hastings i Marc Randolph, el qual l’abandonà el 2002 El 1999 introduí la subscripció mensual illimitada A la segona meitat de la dècada del 2000 dugué a terme una estratègia per a compatibilitzar la seva oferta amb fabricants de diversos dispositius electrònics d’entreteniment consoles de videojocs, televisors, tauletes, etc El 2007 introduí l’ streaming i el 2013 llançà la primera sèrie original, House of Cards , que obtingué un gran èxit, a la qual han seguit un gran nombre de…
seqüència
Cinematografia
Successió de plans i escenes d’una pel·lícula en els quals es desenvolupa una acció concreta dins d’un mateix enquadrament espaciotemporal.
revelatge
Cinematografia
Fotografia
Conjunt d’operacions a les quals són sotmeses les emulsions fotogràfiques, per tal de fer visibles i estables les imatges latents que hi han estat impressionades.
El revelatge comprèn, generalment, el revelatge pròpiament dit, i el fixatge En el revelatge pròpiament dit, la superfície impressionada és submergida, durant un temps variable que depèn de la composició del bany i de la seva temperatura, en el revelador i hom obté, així, la imatge fotogràfica visible, constituïda per partícules molt fines d’argent Després d’aquesta operació i de rentar la superfície sensible amb aigua acidulada per tal de deturar l’acció del revelador, és submergida en el fixador, el qual elimina les sals d’argent no atacades El revelatge també pot ésser efectuat en…
Francesc Puigvert i Fayet
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i productor.
Vida Entrà d’aprenent a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on feu d’ajudant de fotografia de Josep Gaspar a Los sucesos de Barcelona Semana Trágica 1909 A partir del 1910 esdevingué l’operador habitual de la casa i rodà nombrosos documentals i reportatges per a noticiaris, entre els quals destaca Incendio del cine "La Luz" de Villarreal 1912 El 1915 filmà a l’Hospital Clínic de Barcelona una sèrie de curts documentals, Operaciones quirúrgicas del oftalmólogo doctor Ignacio Barraquer , els quals, realitzats amb força rigor i perícia tècnica de microcinematografia…
Tom Hooper
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director cinematogràfic anglès Thomas George Hooper.
Començà a rodar pellícules d’adolescent amb equips amateurs i, amb només divuit anys, escriví, dirigí i produí el migmetratge Painted Faces , que fou emès per televisió i presentant al Festival del Cinema de Londres el 1992 Graduat en literatura anglesa a Oxford, durant els seus anys d’estudiant dirigí algunes obres teatrals Posteriorment es dedicà al cinema publicitari Els anys noranta dirigí telefilms per a la televisió, entre els quals alguns capítols de la sèrie East Enders ‘Gent del barri’ en la versió catalana entre el 1998 i el 2000, pels quals fou premiat per…
Lars von Trier
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic danès.
Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005, Direktøren for…
Norah Louise Ephron
Cinematografia
Escriptora i guionista nord-americana.
Els seus pares, guionistes professionals, tingueren una influència determinant en la seva carrera Després de graduar-se el 1962 al Wellesley College de Massachusetts, exercí el periodisme en collaboracions a la premsa Obtingueren un gran èxit els articles en els quals tractava de manera desenfadada i humorística la vida quotidiana i les neurosis del novaiorquès mitjà, molt sovint des d’un punt de vista feminista, articles que recollí en els volums Wallflower at the Orgy 1970, Crazy Salad 1975 i Scribble Scribble 1978 Del mateix to és l’assaig Something's Wrong about my Neck…
Mickey Rooney

Mickey Rooney (1940)
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Joseph Yule Junior.
De família d’actors, inicià precoçment la seva carrera 1926 i actuà en una sèrie de curtmetratges infantils que el feren molt popular, arran dels quals adoptà el nom pel qual fou conegut El 1937 protagonitzà A Family Affair , de George B Seitz, el primer d’una sèrie de films en els quals interpretava el personatge d’Andy Hardy, que esdevingué un arquetipus d’adolescent nord-americà molt popular Juntament amb Judy Garland, protagonitzà també diversos musicals de gran èxit, dirigits principalment per Busby Berkeley Babes in Arms , 1939 Strike up the Band , 1940 Girl…
Walerian Borowczyk
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
Cursà estudis de pintura a Cracòvia i es dedicà a la litografia, especialitat en la qual guanyà el premi nacional l’any 1953 Realitzà cartells de cinema i films d’animació El 1959 s’establí a París i es dedicà als curtmetratges i documentals, en els quals barrejà les tècniques pictòriques i les cinematogràfiques Posteriorment, passà a realitzar llargmetratges d’estil molt peculiar, en els quals l’erotisme sadomasoquista de connotacions oníriques és sempre l’element central Entre les seves pellícules, sovint controvertides , es destaquen Goto, l’île d’amour 1968,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina