Resultats de la cerca

Collaborà amb LBuñuel durant el període republicà 1931-39 i esdevingué el cineasta oficial del règim en la postguerra civil, amb films com Raza 1941, El escándalo 1943 i Los ojos dejan huellas 1952 A partir dels anys seixanta, decaigué amb comèdies irrellevants

Exponent característic del “nou cinema txec”, abans de marxar a l’exili realitzà Démanty noci ‘Diamants a la nit’, 1965, sobre l’Holocaust, i O slavnosti a hostech ‘De la festa i dels convidats’, 1966, una metàfora sobre la repressió del règim comunista txecoslovac que el convertí en sospitós per a les autoritats Posteriorment rodà el curtmetratge  Mutter und Sohn ‘Mare i fill’, 1967, premiat al festival d’Oberhausen Exiliat arran de la invasió soviètica que seguí a la primavera de Praga 1968, sobre aquests fets rodà el mateix any el documental Oratorio for Prague De la…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ansara Films - JAPoves Madrid ARGUMENT I GUIÓ Rafael García Serrano, José María Sánchez Silva FOTOGRAFIA Manuel Berenguer blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Salvá, Joaquín Alba MUNTATGE Sara Ontañón, Mercedes Alonso MÚSICA Fernando García Morcillo i cançons de la guerra SO Paulino García Velázquez INTERPRETACIÓ Conrado San Martín Enrique, José María Rodero Vicente, Marisa de Leza Lucía, Julio Peña Matías, Antonio Almorán Paulino, Julio Riscal el poruc, Germán Cobos Calatayud, Fernando MDelgado el capità Silvio, Arturo Fernández Johnny, Tomás…

Pràcticament inexistent abans del règim socialista de Hoxha, prengué una certa volada sota l’ègida soviètica, especialment amb Skanderbeg , epopeia històrica nacional realitzada en coproducció amb l’URSS el 1954 La socialització permeté a Albània de muntar uns estudis a Tirana 1958, on fou feta una gran quantitat de documentals propagandístics i educatius De la producció de llargmetratges, escassa aproximadament cinc a l’any, en destaquen Kristao Damo ‘La tempesta’, 1959 i Viktor Gjika ‘Els camins blancs’, 1974

La primera representació cinematogràfica tingué lloc el 27 de maig de 1896 Però el cinema romanès començà en unes condicions molt precàries i amb poc d’interès per part de l’estat L’any 1912 hom produí el primer llargmetratge Razboiul Independenţei ‘La guerra de la independència’, 1877-78 dels germans Brezeanu Cal citar, també, el film Manasse 1925 de JMihail El 1948 s’inicià una nova etapa arran de la nacionalització de la indústria cinematogràfica foren creats uns estudis que aportaren, a més de la realització, la producció dels films i incloïen una àmplia temàtica que va des de la…

Treballà a la companyia d’EVilches, i el 1935 féu el primer film, El 113 Durant la guerra civil de 1936-39 fou oficial d’aviació El 1941 esdevingué galant de moda en papers èpics representatius de la mitologia del nou règim Harka i Escuadrilla 1941, Raza i A mí la Legión 1942, El último cuplé 1957, etc Vinculat cada cop més a papers secundaris, recuperà protagonisme a La caza 1965 i Pippermint frappé 1967, de CSaura, Raza, el espíritu de Franco 1977, de GHerralde, Patrimonio Nacional 1980, de LGBerlanga, etc

Un dels seus principals components és Toni García, format als estudis Peraustrínia Ha rodat només un llarg, que esdevingué sèrie D’Artacán y los tres mosqueteros 1986, L Ballester A partir del 1980 es dedicà a les sèries de 13 o 26 episodis de 26’, en règim de coproducció amb cadenes de l’Estat espanyol o de l’estranger El pequeño Cid 1980 La vuelta al mundo de Willy Fog 1984 Història de Catalunya 1986-88, 39 15’ La colla del Cobi La Troupe de Cobi , 1990-91 Mortadelo y Filemón 1993-94 o Toonimals 2001

El 1966 es casà amb Jules Dassin Actriu de gran temperament, prengué part en Celui qui doit mourir 1957 versió cinematogràfica de la novella El Crist de nou crucificat , de Kazandzakis, Jamais le Dimanche 1959 premi d’interpretació del festival de Canes 1960, Phaedra 1961, Topkapi 1964, Les pianos mécaniques 1964, 1030 pm Summer 1965, Gaily, gaily 1968, A Dream of Passion 1978, etc Activista contrària al règim dels coronels, fou ministra de Cultura en 1981-85 i 1985-89 al govern socialista d’APapandreu Amb la pujada dels socialistes al poder, tornà a ésser ministra de cultura…

Format com a guionista i influït pel documentalisme, la seva obra afronta la problemàtica de l’intellectual socialista Nehéz emberek ‘Els intractables’, 1964, Hideg napok ‘Dies gelats’, 1966, Falak ‘Els murs’, 1968, Labirintus ‘Laberint’, 1976, A ménesgazda  ‘La quadra’, 1978, Októberi vasárnap ‘Un diumenge d’octubre’, 1979,  A vörös grófnő ‘La comtessa roja’, 1985 i  Valahol Magyarországon ‘En algun lloc d’Hongria’, 1987 Després de la caiguda del règim comunista continuà qüestionant la societat hongaresa a  Az álommenedzser ‘L’administrador de somnis’, 1994, Egy nehéz ember…

Tingué una infantesa difícil i visqué en la pobresa El 1930 s’allistà a l’exèrcit, on completà la seva formació i es revelà com un actor de talent Llicenciat en acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945 debutà professionalment a Londres en el teatre de varietats, i tingué en Charles Chaplin un admirador incondicional Des del 1947 actuà en una vintena de pellícules, de les quals sobresurt el musical The Night They Raided Minsky's 1968, de William Friedkin Aparegué també en algunes sèries de televisió Fou molt popular no tan sols al seu país, sinó també en països del Pròxim Orient,…