Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Fredric March
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Frederic McIntyre Bickel.
De primer galant de films de caire romàntic, aviat encarnà personatges més complexos, on demostrà la seva flexibilitat dramàtica Obtingué l’Oscar a la millor interpretació masculina el 1932 i el 1946, per Dr Jekyll and Mr Hyde i The Best Years of Our Lives , respectivament El 1952 fou premiat a Venècia per Death of a Salesman Altres films seus són Anna Karenina 1935, A Star is Born 1937, Middle of the Night 1959 i Seven Days of May 1964
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Realitzador i productor cinematogràfic.
Des del deu debut com a director, Una ombra al jardí 1988, pellícula per la qual guanyà el premi de Cinematografia de la Generalitat, ha mostrat interès pel cinema policíac urbà, en la tradició clàssica del thriller barceloní Manila 1991, Susanna 1995, Volverás 2002, Las vidas de Celia 2006 i Dictado 2012 L’excepció ha estat la comèdia L’enfonsament del Titanic 1993 També ha produït diverses pellícules d’autor, com ara L’arbre de les cireres 1998 i Pau i el seu germà 2000, de M Recha Aro Tolbukhin dins la ment de l’assassí 2002, d’A Villaronga, LZ immerman i IP Racine, La doble…
Josep Maria Flotats i Picas
Cinematografia
Actor i director teatral.
Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà papers a…
Antonio Chavarrías Ocaña
Cinematografia
Director i productor.
Vida Procedent del cineclubisme, el 1975 ingressà en l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet Consolidà el seu aprenentatge professional amb diversos curts i com a productor executiu dels llargs Més enllà de la passió 1986, Jesús Garay o Solitud 1990-91, Romà Guardiet, aquest últim per a la productora Quasar, de la qual fou cofundador, i també realitzà Una ombra al jardí 1988, premi de Cinematografia de la Generalitat 1989 al millor director Des del seu primer llarg evidencià una atracció pels thrillers urbans ombrívols i presidits per la violència o la traïció, com Manila 1991, amb el…
Agustí Villaronga i Riutort
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…
,
Emma Vilarasau i Tomàs

Emma Vilarasau en una escena de l'obra de teatre Agost, dirigida per Sergi Belbel al TNC
© David Ruano / TNC
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 i amplià la seva formació amb personalitats com Lee Strassberg o Carlos Gandolfo Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust , dirigides, respectivament, per Fabià Puigserver 1982 i Lluís Pasqual 1983, La bona persona de Sezuan 1988, de B Brecht, dirigida per F Puigserver, Els gegants de la muntanya ,…
,
cinema català
Cinematografia
Cinema realitzat als Països Catalans.
Dels orígens al 1939 Aquest cinema, tanmateix, no ha aconseguit una autonomia i personalitat pròpies pel fet que des de l’aparició del sonor ha hagut d’emprar habitualment el castellà com a vehicle lingüístic i per les serioses dificultats trobades al llarg de la seva història El 1896 foren introduïts a Barcelona diversos aparells cinematogràfics —d’Edison, de W Paul, dels Lumière—, i les primeres filmacions foren realitzades per Fructuós Gelabert amb un aparell de fabricació pròpia, el 1897, seguides per obres de Francesc de P Tramullas, Segon de Chomon, Baltasar Abadal i d’altres La…