Resultats de la cerca

Seguidor al principi del realisme poètic, realitzà films de qualitat, com La Bandera 1935, La belle équipe 1936, Pépé, le Moko 1937 i Carnet de bal 1937, premiat al festival de Venècia Després del 1940, el seu nivell de creació baixà considerablement, malgrat l’èxit de Don Camillo 1952

Actor per a Thomas HInce, realitzador des del 1916, fou un dels millors estilistes del decenni 1925-35 Conjugant realisme i lirisme amb especial sensibilitat, abordà les relacions i la intimitat amoroses Dirigí els films Humoresque 1920, The Seventh Heaven 1927, The River 1929, A Farewell to Arms 1933, Desire 1936 amb ELubitsch, Moonrise 1948, etc

Contemporani de Mizoguchi, rodà més de cent pellícules i en vida fou poc conegut fora del seu país És considerat un dels impulsors del realisme cinematogràfic dels anys 30 amb obres com Izu no Odoriko ‘La ballarina d’Izu’, 1933 o Jinsei no Onimotsa ‘El pes de la vida’, 1935 Romangué actiu fins els anys 60

Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres

Sense cap grau de parentiu, es trobaren a l’estudi Sorsapkino de Leningrad i iniciaren una estreta collaboració, sobretot en l’estètica del realisme socialista, amb èxits com Čapajev 1934 i Oborona Caricyna ‘La defensa del Caricyn’, 1942 Per aquests dos films reberen el premi Stalin 1941 i 1942 A la mort de Georgij, Sergej dirigí altres films, com ara V dni Okt'abr'a ‘En els dies d’octubre’, 1958

Realitzador d’efectes violents, combinà el realisme més descarnat amb un cert aire poètic El 1963 fou premiat a Canes per Harakiri Altres films seus són Magokoro ‘Sinceritat’, 1953, Ningen no joken ‘La condició humana’, 1959-61, de tres episodis, Kwaidan 1964, de quatre episodis, Nipon no seishun ‘Un japonès acabat’, 1968, Kaseki ‘Fòssil’, 1976, Moeru aki ‘Llum de tardor’, 1979, Tokyo saiban ‘El procés de Tòquio’, 1983, Shokutaku no nai ie ‘Taula buida’, 1985

La seva obra, a cavall entre l’expressionisme i el realisme, mostra, a través d’un refinat sentit estètic, una concepció pessimista de la vida, presidida per la idea constant de la mort Inicià la seva carrera cinematogràfica a Alemanya i la continuà als EUA El 1928 obtingué l’Oscar al millor film per Sunrise 1927 Altres films seus són Nosferatu , eine Symphonie des Grauens ‘Nosferatu, una simfonia del terror’, 1924, Faust 1926, Four Devils 1928 i Tabu 1931

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

Amb l’aparició del cinema sonor passà del cinema experimental i avantguardista Novyj Vavilon, 'Nova Babilònia’, 1929 que havia realitzat fins aquell moment al més pur realisme socialista, amb la trilogia sobre la vida de l’obrer Màxim Junost’ Maksima ‘La joventut de Màxim’, 1935, Vozvraščenie Maksima ‘El retorn de Màxim’, 1937 i Vyborgskaja storona ‘El barri de Vyborg’, 1939 Separat de Leonid Trauberg, fins aquell moment lligat a la seva obra, realitzà Pigorov 1948, Don Kikhot ‘Don Quixot’, 1956 i Hamlet 1964

Fill d’Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés Esperit inconformista i renovador, tingué una infància difícil i trista, fet que es reflectí en alguna de les seves pellícules, com Zéro de conduite 1933, obra realista i alhora profundament poètica Dirigí, a més, tres films, els curtmetratges À propos de Nice 1930, documental en la línia del cinema ull , i Taris, roi de l’eau o La natation 1931, i el film L’Atlante 1934, la seva obra cabdal, també en la línia del realisme poètic