Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Roland Topor
Cinematografia
Teatre
Literatura francesa
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, dramaturg i novel·lista francès.
De família polonesa, estudià a l’Escola de Belles Arts de París Collaborà a la revista Hara-kiri i el 1960 fou un dels fundadors, amb Fernando Arrabal i Alejandro Jodorowsky, del moviment teatral i literari Pànic A més de llibres de dibuixos, publicà relats i novelles, entre les quals hi ha Le Locataire , que fou adaptada al cinema per Roman Polanski En el cinema, fou responsable de les pellícules d’animació La planète sauvage RLaloux, 1968-73 i Marquis HXhonneux, 1989 El 1981 fou guardonat amb el gran premi Nacional d’arts gràfiques
Alexander Kluge
Cinematografia
Literatura alemanya
Realitzador cinematogràfic i escriptor alemany.
Impulsor del Manifest d’Oberhausen i del “nou cinema” alemany amb diversos curtmetratges, es dedicà més tard a la realització de llargmetratges amb un estil fred i intellectual i conreà sovint la temàtica política Poden ésser destacats, entre d’altres, Abschied von Gestern ‘Adeu a l’ahir’, 1966, Die Artisten in der Zirkus-kuppel ratlos ‘Els artistes sota la carpa del circ perplexs’, 1968, Gelegenheitsarbeit einer Sklavin ‘El treball ocasional d’una esclava’, 1973, Der starke Ferdinand ‘Ferdinand el fort’, 1976, Die Patriotin 1979 i el film collectiu Der Kandidat 1980 Com a escriptor, és autor…
John Sayles
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic nord-americà.
Després de publicar diversos relats mentre treballava en una fàbrica, començà a collaborar amb el productor i director Roger Corman escrivint els guions per a pellícules com Piranha 1978, The Lady in Red 1979, Alligator 1980 i Battle Beyond the Stars 1980 Amb els diners obtinguts amb aquestes feines finançà la seva primera pellícula com a director, Return of the Seacaucus 7 1980 Els seus films acostumen a analitzar aspectes de la societat nord-americana des d’un punt de vista crític i progressista ha dirigit Lianna 1983, Baby It's You 1983, The Brother from Another Planet 1984,…
Miquel Cussó i Giralt
Cinematografia
Guionista.
Vida Rellotger de professió, escrivia novelles romàntiques i de l’Oest que publicava amb diversos pseudònims La seva activitat com a guionista s’inicià el 1958 associada a la productora dels germans Balcázar Perfectament adaptat a les tendències populars d’aquesta productora melodrames i comèdies, participà, ocasionalment amb el pseudònim de Sergio Duval, en La muralla 1958, Lluís Lucia, Las locuras de Bárbara 1958, Charlestón 1959 i El amor que yo te dí 1959, tots tres de Tulio Demicheli, i l’últim segons la seva novella homònima La encrucijada 1959, Sueños de mujer 1960, Al otro lado de la…
Felip Sagués i Badia
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida El 1937 rodà el seu primer film, Imitando al faquir , amb els alumnes del collegi de Sant Julià de Vilatorta El 2004 Esteve Riambau i Elisabet Cabeza recuperaren aquest film per a crear el documental comercial La doble vida del faquir Més tard, i sense deixar mai de realitzar cintes familiars, feu la seva segona ficció, El legado de sir Breton Woods 1944 després aconseguí el premi d’argument de Canes per Marte no es un dios 1949 i primers guardons del CEC per Baile de disfraces 1949 i Compra-venta de ideas 1950, aquest darrer amb guió de Rafael J Salvia i tots dos amb direcció artística…
Jiří Menzel
Cinematografia
Realitzador i actor cinematogràfic txec.
Format a l’Escola de Cinematografia de Praga FAMU i començà la seva trajectòria professional com a ajudant de la directora Věra Chytilová 1961, una de les impulsores de l’anomenat “nou cinema txec”, que renovà la producció fílmica del país aprofitant la tímida liberalització del règim comunista sota Alexander Dubčeck Menzel es convertí en el principal representant del moviment amb Ostře sledované vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1966, film d’una subtil ironia, que li reportà un Oscar, al qual seguí, en el mateix estil, Rozmarné léto ‘Un estiu capriciós’, 1968 A causa de la repressió que…
Joaquim Montero i Delgado
Cinematografia
Actor i comediògraf.
Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…
manga
Art
Cinematografia
Còmic japonès.
Té els orígens en el grafisme popular japonès, especialment en les caricatures anònimes o d’alguns pintors de renom El terme manga significa aproximadament ‘dibuix grotesc’ i fou emprat per Katshushita Hokusai i altres artistes per a designar aquesta mena d’apunts Amb la introducció, a la segona meitat del segle XIX, de la impremta i la premsa com a resultat dels creixents contactes del Japó amb Occident, el manga assolí una extensió extraordinària A l’inici del segle XX s’introduïren les vinyetes narratives, i durant els anys d’expansionisme de l’imperi japonès, l’estat en feu un ús…
Pedro Almodóvar Caballero

Pedro Almodóvar
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
S’incorporà al cinema des d’una perspectiva experimental, tot utilitzant formats marginals fins el 1980, any que es professionalitzà S’interessà pel teatre, en el qual treballà temporalment com a actor, i escriví tres relats i una novella Reconegut com el cineasta més innovador i original del cinema espanyol actual, ha obtingut projecció internacional amb films com Laberinto de pasiones 1982, Entre tinieblas 1983, Qué he hecho yo para merecer esto 1984, Matador 1985, La ley del deseo 1986, Mujeres al borde de un ataque de nervios 1988, Átame 1990, Kika 1993, La flor de mi secreto…
Ventura Pons i Sala

Ventura Pons
Culturcat. Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, de nom complet Bonaventura.
Vida Entrà en el món del teatre a vint anys, i el 1967 dirigí la seva primera obra, Els diàlegs de Ruzante , seguida de Nit de reis 1968, de William Shakespeare Aquell atractiu que es diu el Knack o qui no té grapa no endrapa 1969, d’Ann Jellicoe Allò que tal vegada s’esdevingué 1970, de Joan Oliver L’auca del senyor Llovet 1972, de Jordi Teixidor, i un llarg etcètera En el camp del cinema, publicà articles a Serra d’Or , Destino i Presència i al diari El Correo Catalán abans de debutar amb el documental Ocaña, retrat intermitent 1977 Projectat al Festival de Canes, el 1978 insistí en el…
,