Resultats de la cerca

Personificà i mitificà “el bon americà” al cinema dels EUA, especialment en la figura del cowboy adust, tímid i simpàtic The Winning of Barbara Worth, 1926 The Man from Wyoming, 1930 The Plainsman , 1936 The Cow-Boy and the Lady, 1938 The Westerner, 1940 High Noon, 1952 Vera Cruz, 1954 Bon comediant, intervingué també en films humorístics de Lubitsch i de Capra, i també en nombroses cintes d’aventures, com Lives of a Bengal Lancer 1935, Beau Geste 1939, etc

Pare de Douglas Fairbanks Jr Figura mítica del període mut, incorporà al cinema de l’època l’arquetipus d’aventurer optimista i simpàtic que sap sortir-se de qualsevol dificultat El 1919 fundà, amb Mary Pickford amb qui estigués casat, David Wark Griffith  i Charles Spencer Chaplin , la productora United Artists Corporation A partir d’aquell moment encarnà els personatges que el feren famós, en The Mark of Zorro 1920, The Three Musketeers 1921, Robin Hood 1922, The Thief of Bagdad 1924 i The Black Pirate 1926  

Foren el resultat de la fusió de la Hispano Gráfic Films dels germans Baguñà i de Dibsono Films, d’Alejandro Fernández de la Reguera, tots editors catalans coneguts S’installaren a la Casa Batlló al passeig de Gràcia de Barcelona La seva activitat es desenvolupà entre el 1941 i el 1949 i depenien de la productora i distribuïdora madrilenya Chamartín La llei del 1941 que promovia la producció de curts fou el punt de partida de la seva intensa activitat, que donà el resultat de 35 títols, a més dels films publicitaris La secretària i cap de personal era Teresa Boix, la qual després es casà amb…

Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar  Titus Andronicus  1979-80, F Puigserver  Peer Gynt 1982, d’Ibsen  La tempestat 1984, de W Shakespeare  La tempestat  1985, N Espert  Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…